Així com Thomas Pynchon va dir que llegir Stone Junction, de Jim Dodge, era com ser en una festa on s’hi celebra sense parar tot el que importa, cada nova edició del SITGES Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya és una festa esfèrica on s’hi celebra tot el que importa i ha importat dins de l’amplíssima etiqueta del gènere fantàstic.

COOS R5 v400 TO 052819 AAF FX 00433004 còpia

El Festival arriba aquest 2019 a la 52a edició, commemorant els 40 anys de la mítica Mad Max, de George Miller, i oferint un total de 170 pel·lícules, sèries, realitat virtual i una colla d’activitats paral·leles, del 3 al 13 d’octubre. I comptant amb la presència de Sam Neill, Patrick Wilson, Aaron Paul, Maribel Verdú, Nikolaj Coster-Waldau i Asia Argento, entre altres. 

Jesse Pinkman, per exemple. Hi serà. L’actor Aaron Paul, coprotagonista de la sèrie Breaking Bad, hi presentarà la pel·lícula El Camino: A Breaking Bad movie, escrita i dirigida pel mateix Vince Gilliganque va inventar-se la història de Walter White, un professor de química amb càncer de pulmó, convertit en “cuiner” i traficant de metamfetamines per assegurar el futur econòmic de la seva família. Ara, el film segueix les passes de Pinkman, un cop mort White en l’últim capítol de la sèrie. Després de la projecció, Paul es sotmetrà a un Q&A per part del públic assistent. 

Stephen King, també hi serà; encara que només sigui a través d’un dels seus relats, En la hierba alta(In the Tall Grass), coescrit amb el seu fill Joe Hill, i dut al cinema pel director de CubeVincenzo Natali, amb Patrick Wilson(The Conjuring) de protagonista. Natali i Wilson inauguraran amb aquesta pel·lícula el Festival, que entregarà a Wilson un Premi Màquina del Temps. En la hierba altaés un film de terror claustrofòbic amb elements sobrenaturals, protagonitzat per dos germans que, després d’escoltar el plor d’un nen demanant ajuda, s’endinsen en un gran camp d’herba alta, a Kansas, on quedaran atrapats per una força sinistra.

Jaime Lannister, de Joc de Trons, també tindrà el seu moment: l’actor Nikolaj Coster-Waldau presentarà Suicide Tourist, la nova pel·lícula del director de Cuando despierta la bestia, Jonas Alexander Arnby. Investigant la desaparició d’un home, un detectiu acaba al clandestí Hotel Aurora, especialitzat a elaborar fantasies suïcides assistides.

Sam Neil

L’actor neozelandès Sam Neill (La caça de l’Octubre Roig, La possessió, Parc Juràssic) també farà cap a Sitges. En aquest cas, per rebre el Gran Premi Honorífic del Festival, el dia de la cloenda, amb la pel·lícula The Vigil, debut en el llargmetratge de Keith Thomas. 

No hi faltarà tampoc l’esperada última proposta de Robert Eggers. El director de The Witch dirigeix ara The Lighthouse, ambientada a Maine, a principis del segle XX, i protagonitzada per un faroner veterà (Willem Dafoe) i el seu jove ajudant (Robert Pattinson), que hauran de conviure sols durant quatre setmanes. I ja se sap que l’aïllament... pot generar bones històries. De Dafoe és sabut que podem esperar-nos-ho tot (en el bon sentit), però és que Pattinson (el vampir de la saga Crepuscle) creix amb cada nova pel·lícula i es veu que en aquesta història amb aires de Coleridge, Shakespeare i Melville ofereix una interpretació de luxe. 

Gaspar Noéencore. Si l’any passat guanyava el premi a la millor pel·lícula amb Clímax, orgia de música, drogues, colors i violència, aquest 2019 el director argentí arrelat a França torna al Festival amb Lux Aeterna, un migmetratge protagonitzat per Béatrice Dalle i Charlotte Gainsbourg, un assaig sobre el respecte a les creences, la interpretació i la direcció, amb un final de caure de la cadira marca de la casa.

Cthulhu, preparin-se per embogir, potser també treurà el nas. Color Out of Space, protagonitzada per Nicolas Cagei basada en un relat de l’escriptor H.P. Lovecraft (1927), formarà part de la Secció Oficial Fantàstic del Festival. El seu director és l’enigmàtic Richard Stanley (Hardware). Un meteorit s’estavella al costat d’una granja i allibera un organisme extraterrestre que desencadenarà un malson colorista i al·lucinogen, com no podia ser d’una altra manera.

Tants caps, tantes dèries

Aquest Festival està pensat tant per a qui vulgui veure retratats “alguns dels problemes que té el món actualment, però en clau de gènere i amb imaginació”, com per als “fans del fantàstic, el terror autèntic i les maratons de matinada”, ha dit aquest dijous en l’acte institucional de presentació del Sitges 2019, a Barcelona, el seu director, Àngel Sala. Tants caps, tantes dèries: entrin a la web, remenin i triïnel que més s’adeqüi a la seva perversió. 

I parlant de perversions... A la secció Seven Chances, el Festival hi projectarà perles com ara una versió íntegra i restaurada de la polèmica Crash(1996), del canadenc David Cronenberg, que adaptava una de les històries de J.G. Ballard(“I believe in my own obsessions, in the beauty of the car crash...”). També s’hi presentarà el nou muntatge que Alejandro Jodorowskyha fet deThe Rainbow Thief(1990), amb Omar Sharif, Peter O’Toole i Christopher Lee. I la poc vista The Juniper Tree(1986), de la directora nord-americana Nietzchka Keene, que va viatjar a Islàndia per rodar una crua adaptació del conte de bruixes homònim dels germans Grimm, on va comptar amb una joveníssima i magnètica Björk, de protagonista. “La nostàlgia és important”, ha dit Sala, “no cal quedar-s’hi a viure, però sí que està bé recuperar pel·lícules que s’ho mereixen i que, pel que sigui, no van tenir prou atenció en el seu moment”.

Entre altres coses, el director del Festival ha destacat també la qualitat d’algunes produccions espanyoles, debuts en el llargmetratge, com ara El Hoyo, de Galder Gaztelu-Urrutia; Cuerdas, de José Luis Montesinos, i Ventajas de viajar en tren, d’Aritz Moreno, que “sense fer spoiler, però té un dels finals més sorprenents que recordo”, ha assegurat Sala.

Els 170 títols d’aquest 2019 suposen 30 pel·lícules menys que l’any passat: una “reducció volguda”, segons Sala, perquè així “aconseguim que el Festival sigui més racional, tenint en compte les sales de què disposem i les dates, que aquesta vegada no hi ha cap festiu entre setmana”. Amb tot, el Festival manté les cinc pantalles habituals: l’auditori Melià Sitges, el Retiro, el Prado, la Brigadoon i la Tramuntana. I d’acord amb el tema d’aquesta 52a edició, a la sortida de la sala principal, la del Melià Sitges, hi haurà instal·lada l'exposició “Mad Max World – An Apocalyptic Comic Tribute”, coordinada pel cineasta, escriptor i expert en còmic Borja Crespo i que reuneix il·lustracions de dibuixants de còmic, il·lustradors, dissenyadors i cineastes.

Ens veiem a Sitges