La celebració dels 30 anys de la Sala Beckett arriba a un dels seus moments àlgids amb una de les produccions que marcaran la temporada d’enguany. Esperant Godot, amb direcció de Ferran Utzet, una traducció al català actualitzada per Josep Pedrals i protagonitzada pels joves Nao Albet i Pol López. Parlant amb ell, Utzet ha admès que tenia ganes de fer aquest text per acostar-lo a una generació d’espectadors que no l’han vist mai, incloent-hi ell mateix.

'Esperant Godot' ACN

Pol López i Nao Albet a Esperant Godot a la Sala Beckett/ACN

L'obra més famosa de Beckett representa el canvi de paradigma entre el teatre clàssic i el contemporani. D'ençà que va ser escrita a finals dels anys 40 el contingut i text de la peça s'han mantingut rigorosament fidels a l'original. Utzet ha decidit contemporitzar la peça mitjançant la nova traducció de Pedrals, el vestuari dels personatges i el disseny escenogràfic. Respectant en tot moment el text original i les seves normes a la vegada que no cau en l'avorriment i presenta una obra divertida i actual. El que presenta Beckett en la seva obra mestra és per a Utzet una metàfora sense resposta que combina la lleugeresa del que s'anomena absurd amb la profunditat de la condició humana. "Volia desenganxar a Beckett de la pàtina de solemnitat que normalment l'envolta per fer un muntatge accessible al públic jove i contemporani, vull veure gent jove a la platea", ha declarat el director.

Pel que fa a l'elecció d'actors tan joves, que volten els 30 anys, Ferran Utzet ha volgut buscar un estil interpretatiu actual. Per al director, són actors que representen quatre escoles molt diferents. No són de la mateixa família, però tots junts s'equilibren i proposen quelcom molt bonic de veure. "És una obra que necessita actors feliços i bons i crec que és el que veiem", ha afegit.

"D'aquí a 10 anys es tornarà a fer un altre muntatge i tornarà a ser valuós perquè la metàfora parla d'una manera profunda i estranya del que és estar viu"

L'interès essencial d'Esperant Godot és mantenir viva la seva pròpia metàfora: Utzet creu que si l'obra s'ha representat assiduament durant tants anys és perquè explica alguna cosa profunda que ens sacseja de manera que no acabem d'entendre del tot i ens fa pensar sobre el que és estar viu, ésser humà. Aquesta sensació és suficient per a justificar-ne la permanència. "Vivim un moment de crisi de continguts del teatre: el feminisme ens ha fet adonar-nos que allò que estàvem representant era sovint còmplice d'un sistema d'opressió patriarcal", ha matisat el director per explicar el context en el qual Esperant Godot és una mena de celebració de la teatralitat i del simple fet de representar. La imatge de dos rodamons pobres esperant sota un arbre a algú que mai arriba és per Utzet una imatge que ens commou fortament sense saber ben bé per què. "D'aquí a 10 anys es tornarà a fer un altre muntatge i tornarà a ser valuós perquè la metàfora parla d'una manera profunda i estranya del que és estar viu", ha explicat.

'Esperant Godot' ACN

Pol López i Nao Albet sota l'emblemàtic arbre de Beckett/ACN

El fet que aparentment no hi passi res en tota la peça és per a Ferran Utzet irreal. Hi ha dues maneres d'entendre a Beckett segons el director. La primera parteix de la destrucció, el silenci i la buidor d'un autor que neix sobre la cendra d'Europa després de la Segona Guerra Mundial. La segona, i la correcta per a Utzet és lluminosa, vitalista i divertida. Parla sobre la possibilitat de reconstrucció de l'ésser humà després de la destrucció. "Associar-lo a la foscor, el silenci i el criticisme crec que dificulta la transmissió de la seva idea, que per a mi passa per una proposta on els cossos estan actius i són plens d'humor, on hi ha llum" conclou.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat