El traductor Arnau Barios (Térmens, 1988) encara anava a l'Institut quan va llegir per primera vegada l'Eugeni Oneguin d'Aleksandr Puixkin (1799-1837), en la traducció catalana de Xavier Roca Ferrer. Aquella versió en prosa el va fer entrar en el món del més estimat escriptor rus, el pare fundador de la narrativa moderna en llengua eslava. Com explica el mateix traductor, de Puixkin –a qui a Rússia anomenant "el nostre tot"– cadascú n'ha trobat el seu: el llibertí, el rebel, el conservador, el cosmopolita, el patriota... Com un Shakespeare, un Dant, un Cervantes o un Verdaguer per a la literatura russa, Puixkin ressona en tota la literatura russa. La literatura russa respira amb paraules de Puixkin. De Gógol a Tolstoi, passant per Dostoievski, Turguénev i Txékhov, tots els escriptors posteriors han seguit per una via o altra –la paròdica i grotesca, la bella, la crítica, la irònica, la lleugera...– el camí obert per aquest clàssic que els russos ja comencen a conèixer a l'escola. Com escrivia el poeta Aleksander Blok l'any 1921, en un país devastat per la Guerra Civil, "La nostra memòria guarda des de la infantesa un nom alegre: Puixkin. Aquest no, aquest so ha omplert molts dies de la meva vida".

Alexandr Puixkin recita el seu poema davant Gavriïl Derjavin a l'examen del Liceu Imperial de Tsàrskoie Seló el 8 de gener de 1815

Alexandr Puixkin recita el seu poema davant Gavriïl Derjavin a l'examen del Liceu Imperial de Tsàrskoie Seló el 8 de gener de 1815

Una empresa ambiciosa

Barios va decidir estudiar Filologia Eslava per poder llegir rus i l'Oneguin, de nou, va aparèixer a la seva vida. "Només intuïa tot el bé de Déu que s'hi amagava" assegura en una entrevista feta per Club Editor, "vaig començar a traduir l'Oneguin des que vaig saber desxifrar un text rus, del primer moment, però a la traducció definitiva no en queda cap vestigi, d'aquells primers intents. La primera motivació va ser el repte. Després, el plaer i potser el fet que m'hi havia posat". Ha trigat deu anys a completar una fastuosa traducció, per primera vegada en vers, que publica Club Editor en un any de grans traduccions, no devades aquest mateix 2019 ha aparegut la nova traducció de la La Ilíada de Pau Sabaté, company de promoció i amic de Barios. 

Malgrat la lleugeresa intel·ligent, els traços definits i nets de l'estil de Puixkin, traduir aquest clàssic de la literatura russa –tan estimat a Rússia com força desconegut fora d'ella– no ha estat gens fàcil. Barios s'ha hagut d'enfrontar a la coneguda com a estrofa puixkiniana en la que està escrit l'Eugeni Oneguin. És a dir, un tetràmetre iàmbic amb un esquema de rima poc habitual -–"aBaBccDDeFFeGG", on les lletres minúscules representen rimes planes o esdrúixoles mentre que les lletres majúscules en representen les agudes. El traductor ha optat per ser flexible amb l'esquema original, i no quedar constrenyit ni per versos octosíl·labs ni decasíl·labs, sinó que fos el sentit i la rima el que donés cada estrofa. 

La llengua de Puixkin, malgrat aquesta lleugeresa i transparència, era un altre dels hàndicaps que s'ha trobat el traductor. Com explica ell mateix, "al principi em feia patir simplement la dificultat de l'empresa. Havia d'aprendre a traduir traduint una cosa complicadíssima. Després, quan vaig saber millor rus, em va fer patir la diferència entre la bellesa inassolible de l'original i la meva pobra imitació. Però ara ja ho he paït, i m'he adaptat millor a aquesta recreació de l'estrofa". 

Autoretrat de Puixkin amb Eugeni Oneguin

Autoretrat de Puixkin amb Eugeni Oneguin

Una novel·la sobre la ficció i la vida de 1823

El resultat és una traducció fastuosa i fresca d'una novel·la que Puixkin va començar a escriure l'any 1823 durant un desterrament a Chisinau, l'actual Moldàvia i que va acabar a Bóldino, a la província de Nijni Nóvgorod, on la família hi tenia propietats, "7 anys, 4 mesos, 17 dies" després. L'Eugeni Oneguin sorprèn pel dibuix dels personatges, per la distància irònica que utilitza un narrador que és una mena d'idealització del mateix escriptor, que juga, introdueix digressions, notes introduïdes per fer broma i fer nosa o què, directament, redueix estrofes a uns punts suspensius deixant entreveure que les ha eliminat o que mai les ha escrit. Una novel·la de gairebé dos-cents anys, però molt moderna per la reflexió la ficció i la vida, sobre els sentiments, el temps i la felicitat perduda o el mateix paper de la literatura en la vida.

Eugeni Oneguin és un dandi avorrit de la vida que hereta una casa de camp. Allà hi coneix el poeta Vladímir Lenski, amb qui s'arribarà a enfrontar en un duel absurd que posarà fi a la vida de l'amic –com el mateix autor, mort l'any 1837 en defensa de l'honor de la seva esposa– i qui li presentarà Tatiana, germana de la seva promesa, una dama amant dels llibres però als ulls d'Oneguin poc sofisticada que, amb gran atreviment i contravenint les convencions socials del moment, li escriu una carta declarant el seu amor. Oneguin la rebutja amb tacte, i després de la mort del seu amic –que ell mateix ha provocat– decideix abandonar el camp. És llavors quan Tatiana descobreix que el caràcter d'Oneguin és una barreja de diferents lectures, i que no existeix un veritable Eugeni. Anys després, quan es retrobin, ella casada amb un noble militar i esdevinguda membre de la bona societat moscovita, serà Eugeni Oneguin qui declararà el seu amor a Tatiana, que el rebutjarà amb un discurs paral·lel al que ell li havia fet on li refermarà tant el seu amor com la lleialtat al seu marit.

"Penso que aquesta és la millor traducció que hauré fet a la vida" assegura Barios. "El que més m'ha fet gaudir és la companyia d'aquest text durant tants anys. Sovint traduïda de memòria: m'aprenia quatre o sis versos i hi pensava tot el dia, caminant per Óbninsk, Moscou o els camins de Térmens. M'he passejat pel cap molts versos de l'Oneguin, ara hi torno com a visitar vells coneguts. I l'altra gran alegria ha estat veure com el català creixia i es dilatava per dir tot el que havia de dir: adonar-me que la llengua no s'acaba, que pot dir-ho tot".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat