—Hola, estimada.

El dia que Joana Biarnés, la primera dona fotoperiodista del país, va conèixer la que més tard seria la investigadora del seu arxiu i fotògrafa Imma Cortés, la va saludar amb un “Hola, estimada”. Era el 2014, a casa l’Imma, a Terrassa. Resulta que el marit de l’Imma i el marit de la Joana, en Jean Michel Bamberger, compartien gimnàs i “després de dos anys de sentir parlar d’un francès que era periodista i que la seva dona era cuinera, però que també era fotògrafa –un detall que quedava desfigurat– vaig dir: «Convidem-los a dinar i així els conec»”, recorda la fotògrafa. D’aquell dinar que va preparar l’Imma –una amanida de tomàquet i mozzarella de primer i amb un segon més arriscat: carreretes amb vedella al vi negre, sabedora que cuinar per una cuinera era tot un repte– en va sorgir el xup-xup d’un dels millors guisats: l’amistat. “Des del primer moment, entre la Joana i jo, hi va haver una entesa tan immediata com íntima”, descriu Cortés. Coincidia que en aquell moment Biarnés estava començant a classificar els seus arxius perquè el fotògraf i comissari Chema Conesa pogués preparar l’exposició sobre la fotoperiodista A contracorriente que es va inaugurar el juny de 2017 a Saragossa. “Faltaven mans”, explica l’Imma que segueix: “llavors és quan jo li vaig dir: «Aquí en tens dues»”.

Així és com Imma Cortés va començar aquest viatge d’investigació a l’arxiu analògic de Joana Biarnés que de seguida es va convertir en una immersió personal en la vida d’una dona única. Aquest relat visual i íntim, entre bambolines, del fenomen Biarnés i dels anys, molt actius, en el tram final de la seva vida en què es va fer un reconeixement de la seva carrera professional es pot veure fins el 29 de desembre a la Sala Cotxeres del Palau Robert en l’exposició Viatge a un arxiu. Crònica fotogràfica de la descoberta de Joana Biarnés 2015-2019.

Imma Cortés. Comença una jornada de treball amb la Joana. Terrassa, Octubre, 2016.

Imma Cortés. Comença una jornada de treball amb la Joana. Terrassa, Octubre, 2016.

La mostra que consta de 130 fotografies –en blanc i negre i amb algunes notes de color– té un recorregut pseudo-cronològic que comença amb la descoberta de l’arxiu de la fotoreportera –carpetes, fundes i sobres de les més de 40.000 diapositives i negatius, meticulosament ordenats, que tenia la Joana a casa seva– i fa un recorregut per un periple d’escenaris com la filmació del documental Una entre tots, la preparació del llibre Disparant amb el cor, la medalla d’or de la ciutat de Terrassa –la seva ciutat natal– que va rebre el 2017, el seu pas pel programa Late Motiv presentat per Andreu Buenafuente –on se la pot veure retratada en el backstage com si fos Abraham Lincoln– i les diferents exposicions que va inaugurar en els darrers anys, entre d’altres, passant per retrats més confidents amb les persones més properes i que han participat en el redescobriment de la seva figura –com les imatges on surt la Joana amb l’anomenat equip Biarnés format per la directora de Photographic Social Vision Silvia Omedes, la fotoperiodista Sandra Balsells, els periodistes Óscar Moreno i Jordi Rovira, la pròpia Imma Cortés i l’inseperable Jean Michel, el seu company de vida i road manager, que durant els viatges s’ocupava de les petites coses que per la Joana eren importants–; fins arribar a la seva mort el 19 de desembre de 2018. “L’exposició és una manera d’agrair-li la confiança i la complicitat que em va donar”, confessa Cortés que es passeja per la sala amb la seva Olympus Pen-F penjada de l’espatlla i afegeix: “És una manera d’explicar que hi ha molta cosa al darrere de l’efecte Biarnés. I de fet hi ha tanta càrrega de cosa per fer que no hem parat encara!”. Mostra d’això és la I Beca Joana Biarnés per a joves fotoperiodistes, una iniciativa de la Fundació Photographic Social Vision –qui representa el llegat de la Joana– que s’ha anunciat a la mateixa inauguració de l’exhibició i que ha estat atorgada a la jove fotoperiodista Maria Contreras Coll.

Imma Cortés. Joana Biarnés i el periodista Jordi Rovira, preparant la biografia pel llibre Disparant amb el cor. Terrassa, Desembre 2016.

Imma Cortés. Joana Biarnés i el periodista Jordi Rovira, preparant la biografia pel llibre Disparant amb el cor. Terrassa, Desembre 2016.

Joana Biarnés coneixia al detall el projecte d’Imma Cortés, un projecte que va començar a nivell personal, sense intenció de publicar-lo o fer-ne una exposició. Què diria avui la Joana si estigués a la Sala Cotxeres? “El que deia contínuament era que l’Imma era les seves mans i els seus ulls”, se sincera Silvia Omedes. Des de feia temps la Joana patia una malucopatia degenerativa que va fer que quedés cega d’un ull i tingués tan sols un 30% de visió en l’altre. Per aquest motiu, “l’Imma va començar a ajudar-la a manipular els negatius i ajudar-la a detectar fotografies que ella ni recordava que havia fet”, explica Omedes que segueix: “Com les dues fotògrafes tenien, a nivell de gust, criteris fotogràfics similars, quan l’Imma li rescatava certs negatius li deia: «Mira quina meravella, Joana», li ampliava la imatge amb una lupa i llavors la Joana redescobria la seva pròpia obra”. 

 

—L’Imma és les meves mans i els meus ulls.

Imma Cortés. Joana Biarnés i el seu marit Jean Michel Bamberger segueixen les xarxes deprès d’assistir al programa Late Motiv. Juny 2018.

Imma Cortés. Joana Biarnés i el seu marit Jean Michel Bamberger segueixen les xarxes deprès d’assistir al programa Late Motiv. Juny 2018.

Foto de portada: Imma Cortés. Joana Biarnés repassa el material d’edició del llibre Disparant amb el cor. Terrassa, Febrer 2017.