Què és més fàcil, deixar de fumar o explicar el qüestió catalana al món? Suposo que a la majoria ens ha passat: arribes a un país estranger, et pregunten d'on ets i, quan dius que véns de Catalunya, destines una quantitat inacabable de saliva a explicar què significa ser català i per què els catalans som tan tossuts en una cosa la mar de lògica: poder decidir lliurement sobre el nostre futur. Quants estudiants d'Erasmus han explicat una vegada i una altra als seus amics europeus què és Catalunya? Quants viatgers, en algun càmping perdut on Crist va perdre l'espardenya, han iniciat un monòleg d'una hora explicant que són catalans després d'haver demanat una mica de sal als veïns de la caravana del costat?

Catalunya Castella

L'edició del llibre, a càrrec de Pòrtic, compta amb una introducció molt detallada de l'historiador i escriptor Joan Esculies.

Possiblement els catalans siguem el poble més pesat d'Europa donant la tabarra sobre qui som i, sobretot, qui volem ser, per aquest motiu és encara més fascinant descobrir que fa gairebé un segle va ser un austríac sense cap vincle amb Catalunya qui va retratar a la perfecció què és el catalanisme i quines són les seves pulsions internes: Anton Sieberer, un filòleg vienès que l'any 1936 va publicar Catalunya contra Castella, editat per primera vegada en català a cura de Joan Esculies per l'editorial Pòrtic i que, salvant les distàncies, podria ser el particular Deixar de fumar és fàcil si saps com fer-ho d'Allen Carr però en versió 'sui generis' del catalanisme. Qui era, però, Sieberer? I sobretot: per què va escriure sobre nosaltres?

Explicar Catalunya amb mirada d'estranger

Som a Barcelona el juliol de 1934. Anton Sieberer, un filòleg que es guanya la vida pronunciant conferències i fent col·laboracions a la premsa austríaca, arriba a Barcelona amb la seva moto procedent de ningú sap d'on. Pels seus articles d'escapades a la secció "Vagar i viatjar" del diari Arbeiter Zeitung sabem que Sieberer era una mena d'aventurer acostumat a voltar per Europa sobre dues rodes i fer-ne unes cròniques focalitzades, sobretot, en matèries de filologia i lingüística. La Catalunya de l'època té a Companys de President i, justament durant aquell juliol, el que Sieberer copsa és una tensió creixent entre la Generalitat i Madrid per culpa de la llei dels contractes de conreu.

D'aquella visita l'impacta la pervivència vivíssima de la llengua catalana, "fa mig segle la llengua catalana encara era la Ventafocs, només apta per als usos més grossers. Actualment ha recuperat la dignitat i el prestigi, però encara queda molt per fer per restaurar-li tots els seus drets", escriurà anys després al seu llibre, però no serà fins a l'estiu següent quan Sieberer, ja clarament magnetitzat per Catalunya i els catalans, torna a Barcelona en una segona visita amb l'objectiu d'escriure un assaig sobre el catalanisme. En el seu retorn l'agost de 1935, però, Companys ja no és President, sinó un pres al penal de Cadis, i la Generalitat ja no és el govern legítim del país, ja que els Fets d'Octubre de 1934 han cisallat d'arrel l'autogovern del Principat.

Test 45. Quan Espanya a sotmès Catalunya a judici. Fotografia del govern Companys a la Presó Model de Barcelona (1934). Font Ajuntament de Barcelona

Lluís Companys, juntament amb altres dirigents catalans, empresonat després dels Fets d'Octubre de 1934. (Arxiu de l'Ajuntament de Barcelona)

El nostre particular Indiana Jones austríac, doncs, es tanca a la Biblioteca de Catalunya i l'Ateneu Barcelonès, s'amara de llibres sobre política espanyola i política catalana, tant en castellà, català, francès o alemany, i una vegada ha llegit a Prat de la Riba, Cambó, Guimerà, Almirall o Rovira i Virgili, enceta una sèrie de converses amb personatges actius de la política del moment com Carles Pi i Sunyer, Lluís Nicolau d'Olwer, Joan Estelrich, Antoni Maria Sbert i d'altres intel·lectuals catalans com Pompeu Fabra, Carles Riba o fins i tot Antoni Trias i Pujol. Després d'aquestes converses, i de parar molt l'orella al carrer, Sieberer torna a Àustria, on pronuncia dues conferències sobre el cas català, escriu un article sobre la nostra llengua i, a principis de març de 1936, enllesteix el seu llibre Katalonian gegen Kastillien.

Una radiografia precisa del catalanisme

Que el conflicte latent entre Barcelona i Madrid ve de lluny ho demostra el fet que un llibre escrit l'any 1936 té una lectura actual que, de tan vigent, és sorprenent i fascinant a parts iguals. Amb una mirada externa i lliure de prejudicis, el jove filòleg vienès contraposa les veritats del catalanisme amb les respostes que les aspiracions polítiques, culturals i socials reben des de Castella, fent per tant un retrat precís de què és el catalanisme, d'on neix i per què té raó de ser: la relació de Catalunya amb França, la importància de l'economia catalana, l'explotació fiscal en mans dels castellans, el pes de l'anarquisme, la lluita per la llengua i, evidentment, la figura de Barcelona. Tots aquests aspectes són els que Sieberer desglossa, amb deix antropològic, a l'hora de desxifrar qui som i què som els catalans.

españa frente catalunya

Primera edició de España frente a Cataluña. (Font: https://perlesnegresblog.wordpress.com)

El llibre, en plena Guerra Civil, no troba editor a Catalunya, però l'any 1940 el dirigent del POUM Jordi Arquer en descobreix la versió francesa –que és una reversió de l'original de 1936- i l'any 1944, finalment i des de l'exili a Mèxic, en publica la traducció en castellà: España frente a Cataluña. Sieberer, que al contrari del que Auquer creu, passa tota la II Guerra Mundial a Àustria, mor finalment l'any 1950 deixant rere seu un etern llegat ple de misteri. Per què no n'existeix cap foto? Per què va quedar tan fascinat per Catalunya? Per què no va tornar-hi mai més? Fos pel que fos, el que està clar és que quan Lluís Companys va dir que "totes les causes justes del món tenen els seus defensors, però Catalunya, en canvi, només ens té a nosaltres" no sabia encara que Sieberer, igual com va succeir l'any 2017 amb Julian Assange, era l'excepció que, per desgràcia, confirma la regla.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat