La Fundació Vila Casas comença la seva nova temporada expositiva amb dues noves exposicions al Museu Can Framis i la presentació de quatre publicacions per celebrar el seu XXè aniversari. Entre les exposicions, del 6 d'octubre al 24 de gener, Càpsules de confinament: art i pandèmia a Catalunya, s'endinsa en l'experiència del confinament d'un centenar d'artistes amb diverses veus, registres i perspectives. L'altra exposició serà El cor oceànic de les coses, de Jordi Martoranno, premi de Pintura Fundació Vila Casas 2019. La fundació també publicarà tres catàlegs de la col·lecció Fundació Vila Casas de pintura, escultura i fotografia, i un llibre sobre la història de la fundació titulat Tot girant fulls d'un àlbum, escrit per Glòria Bosch i Mir. La Fundació també rearitzara portes obertes dels seus espais el 6 i 7 d'octubre, tot coincidint amb l'obertura de les dues noves exposicions.

06 Carlos Pazos Acaramel‚monos imatge lenticular

Carlos Pazos Acaramel‚ Acaramelémonos o Let's stick together o El virus del amor

Un document gràfic del confinament a Catalunya

Càpsules de confinament: art i pandèmia a Catalunya neix com a resposta al moment d'excepcionalitat amb què coincideix el XXè aniversari de la fundació. Aquesta mostra és el resultat del projecte virtual Càpsules de confinament desenvolupat per la fundació durant els tres mesos que els seus museus van estar tancats arran de la pandèmia de la covid-19. Com a resultat, l'exposició reuneix una obra de cadascun dels 100 artistes participants en la proposta virtual i esdevé un "reflex" de l'experiència del confinament des d'una gran multiplicitat de veus, registres i perspectives.

A més, el projecte vol transcendir i esdevenir un retrat de l'impacte del confinament en la nostra societat. D'aquesta manera, és un una radiografia del panorama de l'art que s'està fent a Catalunya més enllà de l'interès artístic. "Quan algú vulgui saber com va impactar en els artistes de Catalunya l'experiència del confinament, haurà de recórrer a aquestes càpsules i això és el que ens ha portat a transformar-les en una exposició", ha destacat el museu. Hi han participat un centenar d'artistes com Carlos Pazos, Anna Malagrida, Jordi Mitjà, Eulàlia Valldosera, Antoni Llena, Àngels Ribé, Ignasi Aballí, David Bestué, Eugènia Balcells, Mabel Palacín, Serra de Rivera, Jordi Bernadó i Yago Hortal.

07 Marcos Palazzi Mateo pintura

Marcos Palazzi, Mateo

Durant el confinament, es va demanar a un seguit d'artistes de diferents disciplines i generacions que expliquessin la seva experiència mitjançant una imatge i un text. Tot el material es va anar documentant a la plana web de la fundació, i un cop acabat el confinament se'ls va demanar que si volien podien treballar l'obra presentada per tal de crear una exposició. No totes les peces i obres es van retocar un cop plantejada la mostra, però aquesta recull els testimonis i pensaments finals respecte a la pandèmia d'un centenar d'artistes del nostre país.

Tal com afirmen els seus comissaris, Àlex Susanna i Mercè Vila: "Les cent càpsules ofereixen una acurada radiografia del panorama de l'art que s'està fent al nostre país, però intuïm que aquest projecte despassa l'interès merament artístic. Algunes obres són simptomàtiques d'alguna cosa de què se qualificades de provocadores, líriques, juganeres, càustiques, inacabades, germinals, potser premonitòries i tot. El seu ventall de registres no podria ser més desconcertant, i aquest és, sens dubte, un dels grans actius d'aquesta iniciativa". 

Jordi Martoranno, Premi de Pintura 2029 de la Fundació Vila Casas

A banda, amb la voluntat de promocionar els artistes contemporanis, la fundació celebra anualment i de manera rotativa els premis de Fotografia, Pintura i Escultura. Tot coincidint amb el XXè aniversari de l'entitat, el Museu Can Framis presenta l'exposició monogràfica del guanyador del Premi de Pintura de la Fundació Vila Casas 2019, Jordi Martoranno (girona, 1965).

En aquesta proposta, l'artista desenvolupa una obra de contingut espiritual on explora formes que es troben en totes les modalitats dins de les societats contemporànies, les quals han perdut el seu valor simbòlic inicial i que han acabat per transmutar-se en eines tecnològiques i objectes quotidians a través de diversos llenguatges i disciplines. Són unes formes que se situen en el límit entre el símbol i el signe, entre el poder i l'espiritualitat, entre el llenguatge poètic i la tecnologia, entre el sagrat i el quotidià.

03. ARSINOE 2019, 50X60cm oli sobre lli

Jordi Martoranno, Arsinoe

Les obres presentades a l'exposició incoporen majoritàriament peces realitzades amb oli sobre tela però també dibuix sobre paper japonés i acrílic sobre tela. Totes elles estàn marcades per un llenguatge simple a partir del color i la línea, una mínima expressió que pretén retornar a allò primogeni. Marie-Craire Uberquoi, autora del text del catàleg, afirma: "Per a l'artista català aquestes formes o símbols no sorgeixen del no-res, sinó de la natura i, segons la seva intuïció, són una mena d'arquetipus que trobem una vegada i una altra en el disseny de moltes coses del nostre voltant". 

Inspirades per filòsofs i pensadors tant antics com contemporanis, així com per la geografia marítima, les seves obres volen convidar a la meditació sobre la condició humana i la nostra relació amb el cosmos, i actuen, en paraules d'Uberquoi, "com un subtil toc d'atenció per alertar la nostra consciència". 

Les publicacions d'aniversari

Pel que fa a les publicacions de les col·leccions de pintura, escultura i fotografia de la fundació, és la primera vegada tres catàlegs que documenten exhaustivament la seva extensa col·lecció que actualment suma un total de 4.500 obres.

Respecte al llibre Tot girant fulls d'un àlbum. Vint anys de la Fundació Vila Casas 2000 – 2020, s'aproxima a la història de la fundació en primera persona i com a diàleg bastit des del record, les paraules i la memòria amb el seu fundador, Antoni Vila Casas.

La seva autora Glòria Bosch ha estat directora d'art de la fundació durant gairebé vint anys i traça una sèrie de reflexions "íntimes i sinceres" que conviden a passejar-se per tot allò que ha succeït a la fundació, alhora que esdevé un reconeixement a totes les persones que han col·laborat amb la institució durant tots aquests anys.

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat