La Primera Guerra Mundial va ser un esdeveniment que va trasvalsar el món i va fer entrar-lo definitivament al segle XX. De l'assassinat de Francesc Ferran d'Àustria i la seva esposa a Sarajevo l'estiu del 1914 fins l'Armistici de l'11 de novembre de 1918, la gran conflagració mundial que va enfrontar les potències aliades del Triple Entente (França, Gran Bretanya i Rússia, amb la posterior retirada russa i l'entrada al conflicte dels Estats Units) i la Triple Aliança (Els imperis austrohongarès, alemany i otomà) va gelar el cor de milions d'homes i dones de tots els continents. Des de Catalunya, enmig d'una Espanya oficialment neutral, van ser molts els qui van girar els ulls al que passava al cor d'Europa: apassionaments polítics, objectius estratègics, oportunitats econòmiques o idealismes irredempts van portar als catalans a apostar per un o altre bàndol en les seves preferències. Una disputa ideològica que va tenir com a escenari les portades dels diaris, les tertúlies de cafè, els mitings polítics, les nits de cabaret i les discussions apassionades als cinemes.

Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Primera Guerra Mundial, no pretén mostrar com es va viure la Gran Guerra a Catalunya -que va ser l'objectiu de l'exposició Flames a la frontera, que es va poder veure al Museu d'Història de Catalunya-, sinó com la va viure i veure subjectivament un testimoni d'excepció com l'escriptor Josep Pla. Comissariada pel filòleg Francesc Montero i Aulet, un dels dos responsables, juntament amb Maximiliano Fuentes Codera de la gran exposició del MHC, la mostra coproduïda per la Fundació Josep Pla i la Càtedra Josep Pla, es pot veure a partir d'avui i fins al 31 de març al Palau Robert, provinent de la seu de la fundació planiana a Palafrugell, on va ser inaugurada l'any 2017.

Titular del diari barceloní El Poble Català, anunciant l’esclat de la guerra i la posició neutral d’Espanya davant del conflicte

Titular del diari barceloní El Poble Català, anunciant l’esclat de la guerra i la posició neutral d’Espanya davant del conflicte

La Barcelona del jove Josep Pla

Josep Pla només tenia 17 anys quan va esclatar la guerra. A diferència de companys d'alguns dels seus amics i companys de generació, la seva arribada al periodisme és posterior al final de la guerra, però, arribat a Barcelona provinent del seu Empordà natal per estudiar Dret, en rep de seguida les impressions i ressons que arriben a la ciutat. A Palafrugell havia estat testimoni de com el conflicte, a diferència del que succeia en d'altres sectors econòmics, havia empobrit la indústira surotapera, castigada pel tancament de les fronteres i les exportacions cap a la castigada Xampanya i consternada pel bombardeig de Reims -una realitat que recrea Rafael Nadal a la novel·la Quan en dèiem xampany-, Pla arriba a una Barcelona que es debat entre les tertúlies i manifestos dels intel·lectuals aliadòfils i neutralistes -encapçalats per Eugeni d'Ors, molt present entre les lectures del jove Pla-, un món que el llavors estudiant coneixerà a l'Ateneu Barcelonès -on va ingressar l'any 1918-, les notícies que arriben del camp de batalla en les cròniques dels corresponsals, com Gaziel, que fa la seva entrada al món del periodisme amb Diario de un estudiante en París, Santiago Rusiñol, i la fugisera prosperitat permet als enriquits pel conflicte, que allarguen les nits entre els braços de les cortesanes arribades de França i el dringar de les monedes a les cases de joc.  

Tertúlia de la Penya Gran de l’Ateneu Barcelonès. [1918-1930] (Font: Enric Jardí, Quim Borralleras i els seus amics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1979)

Tertúlia de la Penya Gran de l’Ateneu Barcelonès. [1918-1930] (Font: Enric Jardí, Quim Borralleras i els seus amics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1979)

El quadern gris: La conversió de l'experència en literatura

Aquella ambient d'una Barcelona que, com escriurà impressionat al seu professor dels Maristes de Girona, viu plenament la guerra, serà, a més l'escenari de la descoberta de la veritable vocació d'un estudiant que s'avorria en una Universitat que aviat tancarà per culpa de l'epidèmia de grip. Un episodi que qualsevol lector de Pla recorda per donar inici a El quadern gris, l'obra més emblemàtica de Pla amb la qual arrenca l'Obra Completa de l'editorial Destino, publicada l'any 1966. L'origen d'aquest llibre és, justament, el dietari que Josep Pla va començar a escriure en aquella època i en el que narra la seva joventut fins que, sotmés a la diabòlica mania d'escriure, inicia el camí cap a París, on esdevindrà corresponsal del diari La Publicidad, tot just signat el Tractat de Versalles i podrà entrevistar al Mariscal Joffre, un dels protagonistes de la guerra. Malgrat que va ser profundament reelaborat i reescrit, amb afegits d'altres obres seves, al quadern original ja es troben algunes reflexions sobre la guerra, més matisades i tamisades per la ironia en la versió de maduresa.  

Dietari original de Josep Pla dels anys 1918-1919, que constitueix el manuscrit primigeni d’El quadern gris (Col·lecció particular Frank Keerl)

Dietari original de Josep Pla dels anys 1918-1919, que constitueix el manuscrit primigeni d’El quadern gris (Col·lecció particular Frank Keerl)

Una obsessió que s'allarga al llard d'una vida

Un esdeveniment que va marcar tan profundament la història europea i, alhora, la vivència directa de les seves conseqüències en la seva pròpia joventut com a periodista i corresponsal internacional va fer que la Gran Guerra esdevingués un tema recorrent i gairebé obsessionant per a Pla, que només en un dels volums de l'Obra Completa -el dedicat a Els pagesos- no hi fa cap referència. En alguns casos, és una sola referència indirecta, però, en d'altres es tracta d'un relat ple de detalls, mostra de la seva més alta literatura, com l'episodi contingut a Un de Begur, publicat per primera vegada l'any 1949 al volum Coses vistes. En aquesta extraordinària narració, Pla es basa en un fet real: l'enfonsament davant de Begur del mercant italià Palermo, davant les costes de Begur, per part d'un submarí alemany. El naufragi del vaixell, que viatjava a Gènova amb tripulació nord-americana i un carregament de 1.200 cavalls, que van morir ofegats, va colpir la població. Pla pren aquesta experiència per crear un relat memorable, un dels pocs textos narratius, a través del qual, altra vegada, passa de l'experiència a la creació literària. Però, la Gran Guerra el perseguirà sempre. L'any 1964, en complir-se el centenari de l'esclat del conflicte, Pla encara s'interrogarà a Destino sobre les causes d'aquell "Cafarnaum en deliri".

Fotografia de portada: El vaixell francès Provence, torpedinat la nit del 13 d’abril de 1918 per un submarí davant la costa de Palamós, 1918. Autor: Josep Brangulí (Fons ANC1-42, Arxiu Nacional de Catalunya)