Es solo sangre d'Anna Dahlqvist és una dissecció precisa dels impactes que els tabús al voltant de la menstruació tenen en la vida de milions de dones –i també homes trans– arreu del món.

La sueca Anna Dahlqvist ha recorregut països de l’Àfrica i l’Àsia per recollir testimonis tant de nenes i dones com d’activistes per als drets sexuals i reproductius per entendre la dimensió política que suposa el desenvolupament de plans que assegurin una bona higiene menstrual i l’autonomia corporal.  Dahlqvist ho considera una qüestió de drets humans, i això li permet explicar la no garantia d’aquestes condicions d’una manera que el lector en copsi tota la seva magnitud: la discriminació de dones i nenes als espais públics i privats, la pèrdua de qualitat de vida, les amenaces a la salut física i psicològica, o el fre que suposa per al desenvolupament personal, educatiu i laboral.

El llibre no cau en la retòrica de la Dona del Tercer Món –un prototip que homogeneïtza totes les dones de la majoria de continents reduint-les a subjectes desemparats esperant ser salvats per les dones blanques– que Chandra Tapalde Mohanty va denunciar al text Sota ulls occidentals (Under Western Eyes), i que sovint ha marcat la política de les ONG. Ho fa, per una banda, mostrant-nos les estratègies de les dones (escolars, treballadores a fàbriques tèxtils) que breguen per tenir cura de la seva menstruació en situacions insalubres i de les lluites pels seus drets. Per l’altra, connecta els tabús al voltant de la menstruació presents a moltes societats del món, inclosa la sueca, considerada una de les més igualitàries del planeta, creant un relat que estableix una conversa entre dones de cultures diferents.

El llibre tampoc defuig d’altres qüestions que han estat polèmiques en les polítiques d’higiene menstrual, com ara què implica que molts dels grans impulsors siguin fabricants de compreses i tampons. També l’ús de compreses de tela reutilitzables i copes menstruals, que en el passat havia generat força contradiccions per un suposat paternalisme per part de feministes occidentals: mentre les dones blanques occidentals promovien l’ús de copes menstruals i altres mètodes reutilitzables als seus països, als del Tercer Món moltes ONG fomentaven l’ús de compreses d’un sol ús. El llibre, farcit d’estudis de casos a diverses zones del món i de dades de nombrosos estudis, ajuda a entendre, sense prejudicis racistes, en quines circumstàncies és més indicat emprar uns mètodes o uns altres.

En alguns moments, el text pot resultar repetitiu a causa de la concatenació d’històries  sobre temes similars en capítols diferents, fet que de retruc desdibuixa la temàtica d’alguns d’ells. Malgrat tot, es tracta d’un llibre prou interessant si es vol entendre un fet, la menstruació, que malgrat ser ben present a la realitat de prop de la meitat de la població mundial, segueix sent un tema tabú fins i tot per a moltes institucions, com ara l’ONU mateixa.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat