Durant anys, el cineasta i escriptor Éric Vuillard (Lió, 1968) va emocionar-se amb les pàgines que recreen els fets del 14 de juliol de 1789 a la Història de la Revolució Francesa de Jules Michelet. "Quan sortíem de copes i parlàvem sobre literatura i revolucions, si algun amic no coneixia les pàgines de Michelet, jo anava a buscar el llibre i els les llegia allà mateix de manera apassionada". Mica, en mica, el guanyador del Premi Goncourt per L'ordre del dia, va anar descobrint que el relat canònic de l'historiador de la revolució per antonomàsia era, en realitat, una construcció per justificar un determinat projecte polític, que oblidava el poble que havia fet realment revolució. Com recordava Vuillard a la presentació del seu llibre fa poques setmanes, de les vint pàgines que Michelet dedicava a la presa de la Bastilla, la meitat estan dedicades a l'ambaixada que, encapçalada pel polític Jacques-Alexis Thuriot de la Rosière, va dirigir-se de l'Ajuntament de París cap a la sinistra ciutadella per mirar d'aconseguir un pacte amb el governador de la Bastilla, quan les masses ja es dirigien cap a l'odiada presó. Unes masses que van protagonitzar aquella revolta transcendental dins el procés revolucionari i que van fer canviar la història.

Eric Vuillard - Sergi Alcàzar

Éric Vuillard/ Sergi Alcàzar

La revolució dels ciutadans anònims

El 14 de juliol va ser, com queda clar al llibre de Vuilard, una revolta popular que va involucrar tot el poble de París. Milers de persones, homes i dones, van participar en la història. Mentre Thuriot entrava a la Bastilla, s'omplia tot el Faubourg Saint Antoine en un clamor pel sufragi universal, fent quedar aquell intent de mediació en pura anècdota. De fet, l'ambaixada de Thuriot va ser tan ridícula, que  quan el polític arriba a l'Ajuntament, després de ser sacsejat pel populatxo, i pot explicar que el governador s'ha compromès a no disparar al poble, les seves paraules ja van quedar desmentides per les primeres canonades de la Bastilla disparades contra els parisencs. Amb l'èxit de l'assalt, els mateixos burgesos que havien volgut evitar la revolta popular es van veure obligats a obrir els braços als revolucionaris que havien protagonitzat l'epopeia. "Quan una revolta triomfa, les autoritats no poden fer altra cosa que felicitar els revolucionaris". De fet, l'abolició dels privilegis per part de l'Assemblea Nacional que es constitueix aquells mateixos dies no es pot entendre sense la força d'aquest nou protagonista de la història que és la força del poble.

"Mirant de prop el text em vaig adonar que Michelet li havia donat una estructura vinculada a una determinada lectura política que ell desitjava, una democràcia representativa, per això dona un paper tan gran a algú que representaria aquest parlamentarisme. Converteix aquest personatge en un heroi, quan en realitat el seu paper és insignificant. Quan a la tarda els ciutadans de París prenen la Bastilla, Thuriot fa la migdiada. I no m'ho invento". De fet, com en l'anterior llibre, Vuillard -que rebutja la distinció entre ficció i no ficció- recorre a arxius, documents i testimonis per evocar un moment transcendental de la història francesa i universal des d'una mirada diferent. "S'ha d'escriure el que no se sap. En el fons no se sap el que va passar el 14 de juliol. Els relats que en tenim són afectats i plens de llacunes. Les coses s'han de considerar des de la multitud sense nom", assegura Éric Vuillard, a 14 de juliol, un relat que beu del Balzac de la Comèdia Humana i del Zola de Germinal

Eric Vuillard - Sergi Alcàzar

Éric Vuillard/ Sergi Alcàzar

De fet, fins ara la història dels fets de la Bastilla han estat dominada pel relat de Michelet, el primer autor de la història en un sentit modern de la paraula, "un gran escriptor" a parer de Vuillard, copiat fins la sacietat, i a qui l'autor de 14 de juliol vol homenatjar des d'un punt de vista crític i posant el focus en els qui fins ara no havien sortit als llibres d'història sobre la revolució. Després d'intentar calmar la revolta, l'Ajuntament de París va enviar l'infortunat Thuriot per felicitar als qui han pres la Bastilla, i als quals es promet una condecoració i una paga. Això permet tenir un registre dels anomenats "vencedors de la Bastilla". Més d'un miler de protagonistes d'aquella jornada que es coneixen amb noms i cognoms: artesans, jornalers, taverners, comerciants... Molts d'ells van escriure o relat el que havien viscut, però el relat burgès però, ha estat poc acostumat a escoltar o, directament ha desconfiat, el testimoni d'un marxant de vins o d'un manyà. Però, com recorda Vuillard, el marxant de vi era allà, però Michelet, no. De fet, el gran historiador de la Revolució encara no havia nascut. Aquest comerciant és un testimoni, que escriu en primera persona, com si fos portés una càmera a l'espatlla.

Un mirall en temps convulsos 

Després de l'èxit de crítica i públic que va suposar L'ordre del dia, el retrat de les petites històries vinculades a l'ascens de Hitler al poder, el suport empresarial i polític i les misèries i miopies diplomàtiques que el van acompanyar, arriba al nostre país el llibre anterior de Vuillard, traduït per Jordi Martín Lloret i editada per Edicions 62 -Javier Albiñana a Tusquets, en castellà. Villuard, que cuida tots els detalls als seus llibres, va triar com a imatge de la coberta un fragment de La llibertat guiant al poble, d'Eugene Delacroix, "Tothom coneix la imatge central de la dona amb el pit nu amb la bandera, però a la part baixa del quadre hi ha un jove anònim que, malgrat que el quadre recrea les jornades de juliol de 1830, ens permet evocar la presència popular en l'assalt a la Bastilla. Normalment els personatges anònims no són recreats amb tan detall com ho fa Delacroix amb aquest jove, que té tres elements que el fan molt especial: sembla estranyat per l'esdeveniment, té una mirada de ràbia però també d'alegria".  Per a Vuillard, aquest jove anònim exemplifica el que la gent clamava el 14 de juliol del 1789: "més llibertat i més igualtat. És important que, de cara al futur, aquest missatge l'encarni un jove. "La ficció ja no és necessària, la gent vol realitat", assegurava contundent l'autor de 14 de juliol durant la presentació a la prems del seu llibre. "Prefereixo més la veritat sobre el passat que la ficció sobre el present. Escrivint 14 de juliol he pogut entendre les coses del món actual".

 Eric Vuillard - Sergi Alcàzar

Éric Vuillard/ Sergi Alcàzar

I és que per a Vuillard, més de 200 anys després, els fets de la Bastilla tenen ressons actuals: "El nostre present ens mostra que des del 2008 el poble està buscant la seva identitat, s'està intentant construir com a subjecte polític: manifestacions, ocupacions de places, etc... 'Ningú ens representa' asseguren els manifestants. Ni líders ni instigadors. No volen representacions de cap mena". Per a Vuillard, que no defuig vincular mai els seus llibres de l'actualitat política, com l'any 1789, els grans problemes de la França de les armilles grogues són de caire econòmic, hi ha una gran injustícia social i la democràcia representativa, que defensava Michelet com a llegat de la Revolució, no funciona. "Per primera vegada després de molt de temps els poders estan sent sacsejats per les classes populars".