En un article publicat el 28 de desembre passat al diari ElPunt/Avui, el musicòleg Oriol Pérez Treviño, entre els diversos aspectes amb què volia oferir un resum d’algunes circumstàncies i fets del 2019 remarcava el progressiu distanciament d’una missió implícita d’un servei públic per part dels grans equipaments i festivals com hauria de ser l’aposta pel nostre patrimoni musical. Una situació “sense rumb cert”, com titulava el text. En aquesta mateixa línia dues setmanes més tard, el músic i crític musical Diego Civilotti escrivia un article molt complet al portal digital www.plateamagazine.com sobre el cinquantè aniversari de la mort de Robert Gerhard. Hi senyalava literalment la vergonya del silenci per part d’institucions i entitats del país en ignorar-ho, de mantenir un exili de la seva obra, viure girats al propi patrimoni; mentre polítics i administradors de pressupostos públics no deixen de segrestar vots emparant-se en el nacionalisme. Aquest no és l’únic aniversari català: el 2020 també és any Toldrà: 125 anys del seu naixement. Aquesta efemèride tampoc ofereix indicis que s’acabi celebrant amb la repercussió que mereixeria. En part, per la proximitat del cinquantè aniversari de la seva mort, l’any 2012. 

Enmig d’aquest panorama desencisador i, fins i tot frustrant, l’Associació Joan Manén inaugurarà la seva novena temporada de concerts. Presidida pel pianista Daniel Blanch l’entitat fa una dècada que treballa en favor de la recuperació de compositors catalans, particularment de finals del segle XIX i principis del XX. Alhora dóna a conèixer molts intèrprets de repertori d’aquest autors en els referits concerts i altres projectes com els enregistraments discogràfics. I també, d’autors contemporanis. Conversem amb Blanch per conèixer les directrius de la proposta concertística d’enguany, valorar la situació actual de l’entitat, així com preparen la celebració del cinquantè aniversari de la mort de Manén el 2021.  

DANIEL BLANCH

Com funciona l’Associació Joan Manén? 

L’Associació la vam impulsar l’any 2010 un grup de músics apassionats per investigar i difondre la vida i l'obra del compositor i violinista Joan Manén (1883-1971), un dels músics catalans més importants i fascinants, i alhora més negligits del segle XX. L’any 2012 vam ampliar el projecte a la recerca i difusió de la música de compositors catalans tant del passat com del present. Actualment hi ha més més de 330 socis que gaudeixen d’una sèrie d’avantatges, entre ells l’entrada lliure al cicle de concerts “Els teus clàssics” que organitzem cada any. Gràcies a les activitats que duem a terme, generem una presa de consciència col·lectiva del valor del patrimoni musical que tenim, que en molts casos ha estat ignorat o, fins i tot, se’ns ha ocultat. La figura de Joan Manén esdevé la força motriu per desenvolupar tot aquest engrescador projecte.

En quin punt es troben dins el panorama musical català?

Actualment creiem que l’Associació s’ha consolidat en el món musical català. Després de 10 anys ininterromputs d’activitats ja som una institució de referència en el camp de la música catalana. A part de les nou edicions del cicle de concerts, hem impulsat i produït nou enregistraments discogràfics, dos documentals sobre Joan Manén i hem col·laborat amb més de cent entitats culturals diferents. Ara tenim la necessitat d’eixamplar la nostra base de socis per poder impulsar nous projectes i professionalitzar certes àrees de la nostra entitat. 

Com a pianista ha estat un valedor del repertori català i tens enregistrats nombrosos concerts i obres per a piano i orquestra de compositors catalans com els de Nin-Culmell, Montsalvatge, Blancafort i Cassadó. Com va originar-se aquest interès que el va portar finalment a crear l’Associació juntament amb altres músics? 

Crec que un intèrpret sempre hauria de tenir curiositat per conèixer música nova i no quedar-se amb el gran repertori internacional après a les escoles i conservatoris. Jo personalment he tingut dues etapes en la meva carrera i no hauria d’haver estat així. La inicial, de formació i professionalització en que vaig centrar-me exclusivament en el gran repertori pianístic, i una segona influïda per l’ interès d’investigar i descobrir música de compositors catalans del passat injustament oblidats. Avui dia intento trobar un equilibri entre el repertori internacional i aquelles obres poc conegudes que em fa il·lusió donar a conèixer al públic. La creació de l’Associació ha estat una conseqüència de tot aquest procés i la descoberta d’una figura tan importat i oblidada com Joan Manén. 

L’any vinent serà el 50è aniversari de la mort de Manén. En quines acciones s'està treballar per a celebrar l’efemèride? 

El 2021 per l’entitat serà una any molt especial en que convergiran una sèrie d’actes: concerts, exposicions, reedicions d’enregistraments històrics i partitures, la creació d’un nou web del músic i la possibilitat de poder escoltar diverses de les obres simfòniques interpretades per orquestres del país. Des de l’Associació tenim la missió de restituir el prestigi del músic. Creiem que Catalunya té un deute amb Joan Manén ja que objectivament podem dir que ha estat una de les figures musicals catalanes més importants i internacionalment reconegudes, però la memòria del qual ha quedat oblidada per diverses raons. Molta gent desconeix tot el que Manén va fer al llarg de la seva extensa carrera com a violinista arreu del món. Estem convençuts que ha arribat el moment de redescobrir el seu extens llegat simfònic i operístic. Van ser obres interpretades habitualment per grans directors i orquestres com la Filharmònica de Berlín, el Concertgebouw d’Amsterdam o l’Orquestra Pau Casals. L’Any Joan Manén hauria de ser el punt de partida per posar en valor aquestes obres orquestrals i formin part de les programacions estables del país. 

La creació de l’Associació ha estat una conseqüència de la descoberta d’una figura tan importat i oblidada com Joan Manén

Daniel Blanch/Associació Joan Manén

És sorprenent que cap les orquestres del país, durant les darreres dècades, no hagi tingut interès en redescobrir la seva obra. Per què creu què és tan difícil que les nostres orquestres programin amb més freqüència alguna peça de compositors catalans que no siguin estrenes i encàrrecs contemporanis?

És cert que, en general, hi ha hagut un desinterès i una certa deixadesa per part de les orquestres en recuperar i difondre el ric llegat del nostres compositors. No hi ha hagut una constància, un convenciment ni un criteri ferm a mig-llarg en aquesta direcció i això ha produït una manca absoluta de vinculació emocional entre aquest repertori i el públic. A més, per part de certs programadors s’ha abanderat la fal·làcia de que la música catalana no porta públic i no és rendible econòmicament. Si no es programa, el públic no s’imbuirà mai d’aquest repertori. I tota música requereix d’un temps per a ser compresa i assimilada pel públic per que esdevingui un referent. Un temps i paciència que els programadors avui dia no tenen. 

En aquest sentit defugen una responsabilitat fonamental com vetllar pel patrimoni nacional. 

Certament. Els equipaments públics haurien de tenir l’obligació d’assumir un cert risc en les seves programacions i donar un servei al ciutadà per incentivar la seva curiositat i el seu esperit crític davant nous repertoris. Des de l'Associació, amb la nostra modesta contribució, estem aconseguint un públic fidel que confia en la nostra programació i que ve als concerts sense prejudicis, amb la intenció de deixar-se sorprendre i emocionar-se amb nous repertoris. 

A banda de tots els projectes esmentats, n’hi ha dos més. El primer rau en l’elaboració d’una biografia de Joan Manén a partir del material que fa anys van reunint. En quin punt es troba aquest projecte? 

El llegat del músic un cop va morir va quedar molt dispers i, en part, va ser malvenut. Poc a poc estem recuperant i digitalitzant material i hem conformat un arxiu que duu el seu nom. Els més de seixanta cinc anys d'activitat artística ininterrompuda de Manén arreu del món ens obliguen a anar a poc a poc i a desenvolupar una llarga tasca d'investigació prèvia. 

L’altre projecte és l’edició en disc compacte de la integral per a veu i piano de Joan Manén. 

Serà el sisè disc de la Col·lecció Joan Manén i l’hem enregistrat la soprano Júlia Farrés Llongueras, el tenor David Alegret i jo mateix al piano. Es tracta d’un disc que presentarem el dia 29 de maig en un recital a l’Ateneu Barcelonès dins el cicle “Els teus clàssics”. Serà un ocasió única de poder escoltar per primera vegada la integral de les vint-i-quatre cançons de Manén, amb lletres en català, castellà, francès i alemany.

Precisament, el proper dia 30 de gener encetareu el 9è cicle “Els teus clàssics”. Actualment ja no us centreu només en la seva figura si no en la de tots els compositors catalans com reflecteix la calculada programació dels sis concerts d’enguany. Per exemple, homenatgeu a Josep Carner, convideu un intèrpret internacional, redescobrireu compositors com Amadeu Cuscó...

El cicle l’iniciarem amb un recital de veu i piano amb cançons sobre poemes de Josep Carner que servirà per homenatjar al poeta en el 50è aniversari de la seva mort. També comptarem amb un dels millors guitarristes a nivell internacional, el croat Zoran Dukic que interpretarà un repertori d’obres dedicades a Andrés Segovia. Després el Dalia Quartet ens presentarà un programa extens i exigent amb quatre grans quartets, entre ells el Quartet núm. 4 d’Amadeu Cuscó, una verdadera redescoberta ja que fa més vuitanta anys que no s'ha interpretat. El quart concert, “Músiques en l’oblit”, és una de les especialitats de l’Associació: un recull de trenta-set cançons, tresors amagats descoberts per nosaltres, de compositors vinculats familiarment a socis i persones properes a la nostra entitat. I després de la integral de les cançons de Manén i per finalitzar el cicle, tindrà lloc un recital a dos pianos amb el Duo Brugalla & Stambolov amb un programa d’obres d’inspiració ibèrica i flamenca. 

Els equipaments públics haurien de tenir l’obligació d’assumir un cert risc en les seves programacions i incentivar la curiositat i l'esperit crític davant nous repertoris

Daniel Blanch/Associació Joan Manén

I també estrenareu dues obres de compositors contemporanis.

Sí. Aquest any al cicle hi ha una major presència de compositors contemporanis i per primera vegada hem fet un encàrrec d'una obra al jove compositor Marc Migó. Durant el cicle homenatjarem a Robert Gerhard, en el 50 aniversari de la seva mort, amb la interpretació de cinc de les seves obres.

Parlant de Robert Gerhard, el cinquantè aniversari de la seva mort tampoc es presenta gaire curull d’actes. És un altre cas de compositor de gran relleu sense presència en espais com el Palau de la Música Catalana o L’Auditori. Només entitats com la vostra o la temporada “Nits de Clàssics” dels Amics de la Música de Valls han apostat per fer-li un homenatge. 

És una greu anomalia que a nivell institucional no s’hagi previst cap acte important per homenatjar-lo, ni concerts per difondre el seu extens i ric catàleg. Sense exagerar: aquest fet seria com obviar aniversaris importants d’artistes com Miró o Gaudí. Per sort sembla que de cara al 2021, en el 125è aniversari del seu naixement, es preveuen alguns concerts que poden corregir una mica aquest oblit. 

Quin pressupost contempleu i com està estructurat per aquesta edició? 

El pressupost per aquest cicle és de 20.700 euros. Quasi un 50% està finançat amb fons propis de l’Associació, la resta prové d’ajuts públics i privats.

Per cert, quants compositors catalans diferents heu programat incloent els d’aquesta temporada?

En total n’haurem programat 116. Acabem d'estrenar un nou web de l’Associació (www.joanmanen.cat) on es pot trobar el llistat de tots els compositors, els nostres “clàssics”, amb les biografies corresponents, les obres que hem programat d'ells i enllaços que ajuden a la recerca de la seva obra i al millor coneixement de cada un. 

Per últim, i en raó de la ingent tasca que esteu duent a terme des de fa anys: teniu la sensació de lluitar més per la música catalana que la suma dels principals equipaments musicals del país? 

No ens ho plantegem com una lluita. Nosaltres sentim una gran joia de poder redescobrir l’immens i ric patrimoni musical que tenim. Ens agrada compartir la nostra passió i oferir els nostres descobriments a tots aquells que es volen apropar a l’Associació.