El periodista i escriptor Arcadi Espada (Barcelona, 1957) acaba de reeditar Contra Catalunya (Ariel, 2018), un assaig que va escriure l'any 1997, en ple pujolisme, però que considera plenament vigent. En aquell moment, assegura, ja s'estava coent el que acabaria passant l'1-O. Després de ser enxampat de matinada pintant una bandera espanyola sobre un llaç groc a l'Ametlla de Mar, diu que només estava fent el que no feia l'administració: complir amb els seus "deures cívics".

Arcadi Espada - Carles Palacio

Es considera un vàndal?
Un vàndal? Per què m'hauria de considerar un vàndal?

Pel que va passar a l'Ametlla de Mar.
Ah! Era un adjectiu que em van posar. Jo em considero una persona que compleix els seus deures cívics amb llibertat.

És vostè qui ho ha de fer això?
Quan no ho fan les autoritats, per què no? Miri, quan les autoritats no netegen les empremtes ofensives que hi ha en els murs, algú ho ha de netejar. Si algú pinta a casa seva "Nicolas és un cabró", vostè no posarà a sota "Nicolas és un paio excel·lent". Vostè l'esborrarà.

Tampoc no posava "Arcadi és un cabró".
Sí, sí que ho posava.

Ah sí?
Sí, perquè jo em sento implicat amb qualsevol llaç groc que trobi. Per mi és un símbol imfamant. Diu que vivim en un lloc on no hi ha democràcia, que som còmplices d'aquesta inexistència, que Espanya no és un estat de dret, etc. Sóc especialment sensible al compliment dels meus deures cívics. L'any 2006 vaig participar en la creació d'una plataforma que va donar lloc a un partit polític, i el 2018, quan tinc temps, arrenco els llaços que trobo.

És un justicier llavors?
No. Per què? Sóc una persona que pren consciència modesta de les seves obligacions cíviques. Vostè creu que és un vàndal o un justicier una persona que esborra una pintada infamant?

Si vostè està convençut que Espanya és una democràcia i hi ha un estat de dret, per què li molesta tant que algú expressi una opinió contrària?
No em molesta. Simplement l'esborro, perquè em sembla una ofensa. No respecto que el llaç estigui col·locat en una institució. Dels greus errors que va cometre el govern de Rajoy en l'aplicació del 155 no va ser convocar eleccions immediatament, sinó permetre que els seus edificis, gestionats per ell mateix, tinguessin aquests llaços infamants...

Però una rotonda no és un edifici públic.
L'espai públic, desgraciadament, és objecte de pintades insultants, que en un exercici de tolerància podem fins i tot justificar. Jo crec que les societats tenen dret a la infàmia. El dret a l'ofensa existeix. No hem de filar prim en això. Si una persona creu que el seu deure és dir "puta Espanya", que ho posi. Però espero que em reconeguin el dret a esborrar-les.

Hi ha presos polítics a Espanya?
Sí. N'hi ha. Com hi ha presos sexuals o presos econòmics. Evidentment, si vostè titula aquesta entrevista dient que Arcadi Espada diu que hi ha presos polítics a Espanya --que ho pot fer--, molta gent entendrà que compro el discurs independentista que Espanya no és una democràcia. Doncs no: Espanya és una democràcia i té presos polítics. I què? Els etarres també eren presos polítics, perquè el marc de la seva criminalitat era la política. Els espanyols demòcrates tenen uns complexos absurds. Espanya és una democràcia que es defensa i engarjola aquelles persones presumptament responsables de greus delictes. 

Hi ha motius polítics darrere el seu empresonament?
Puigdemont no fa política? Junqueras no fa política?

Arcadi Espada - Carles Palacio

Els etarres també eren presos polítics, perquè el marc de la seva criminalitat era la política. Els espanyols demòcrates tenen uns complexos absurds.

Vull dir darrere la decisió d'enviar-los a la presó.
És la decisió que pren un poder de l'Estat independent que fins al moment sospita que han comès greus delictes, la motivació dels quals és política.

En les interlocutòries del jutge Llarena es justifica la presó cautelar pel manteniment del seu ideari.
M'estranyaria molt que el manteniment del seu ideari fos una de les causes invocades.

Ho fa per justificar el risc de reiteració delictiva.
Si vol parlem de la presó preventiva. Llarena va equivocar-se en una cosa important: les raons per empresonar la senyora Forcadell eren exactament les mateixes en un moment que en un altre. No pot prendre una decisió --que afecta tan greument les persones-- diferent quan les circumstàncies no són diferents. Que Llarena la deixés en llibertat en una primera instància, i després, quan fins i tot havia abandonat la política, la tornés a empresonar, és totalment incongruent.

No s'ha utilitzat bé la presó cautelar?
És una mesura que s'ha d'utilitzar amb molta prudència. Estar a la presó no és una fàbula, no és com el procés. És una conseqüència dràstica. Sobretot s'ha de ser congruent. Dit això, aquestes persones estan acusades de greus delictes. Poden fugir? Alguns han fugit. 

Però justament els que estan a la presó van presentar-se a declarar quan se'ls va citar...
Evidentment, i és un argument que s'ha de tenir en compte. Però espero que vostè també reconegui que compta el meu. És una decisió sotmesa a la gravetat i al risc de fugida. Respecte a la reiteració, tots sabem què diu el senyor Valido [Quim Torra] de l'existència de la República. La reiteració està absolutament proclamada.

Per què li diu Valido?
(Riu) No li sembla una descripció precisa? El Valido és una figura d'una gran transcendència en la història espanyola. És un Valido, perquè actua per encàrrec d'un altre.

Tornant a la reiteració delictiva. De moment, sembla que ningú no ha passat del pla retòric.
Això també és veritat, té vostè raó. Però si vostè fos jutge, no li influiria el fet que un senyor digués "hi tornaré"? De tota manera, una sèrie de persones d'una gran responsabilitat social, política i moral van emprendre fa cinc anys un camí de devastació que mereix el càstig. Que aquest càstig passi per la presó preventiva no em sembla desproporcionat. 

Vostè ja està fent el judici?
Vostè no creu que la presó preventiva és un càstig?

Sí, però es castiga quan algú ha comès un delicte.
Però la presó preventiva s'aplica per evitar una sèrie de danys que hipotèticament poden passar. Els delictes són suficientment greus. Les circumstàncies es donen en aquest cas. Ara bé, jo entenc que vostè defensi posicions contràries a les meves. Per cert, parlant de retòrica: qui té les claus de la presó en aquests moments?

La Generalitat.
Les té el Valido. Encara no he vist la seva conferència de l'altre dia, però m'han arribat rumors. I un era extraordinari: que potser no acataria les sentències. Però si ja denuncia que la presó cautelar és una indignitat, que considera que no han comès cap delicte, per què no obre les portes? Per què espera a la sentència? És més: no haurien d'haver entrat a la presó! Tregui'ls i porti'ls a Brussel·les amb els Mossos! Molt parlar de la presó cautelar, però el qui té les claus no fa res.

Arcadi Espada - Carles Palacio

L'1-O l'Estat va fer un ús minúscul, moderat i eficaç de la seva força legítima

Per què creu que no ho fa?
No en tinc ni idea. Potser perquè és un demòcrata que creu en l'estat de dret i la separació de poders. Potser perquè té por. O perquè no vol acabar a la presó o l'exili. Per cert, també sóc partidari d'utilitzar "exili".

Per què? Pot xocar als seus lectors.
Per utilitzar les paraules amb precisió. És un exili per causes polítiques. I què? Un dels drames de la consciència moral contemporània és que no adjudiquem a la política la capacitat de fer mal que té. La política és l'activitat més important de la humanitat. És decisiva en tot. Que la política no pugui ser utilitzada per al mal és d'una ingenuïtat radical.

Per una banda em diu que el procés és una "fàbula", però per l'altra creu que mereixen càstig per haver-se aixecat contra l'Estat.
L'intent, sí. Les fàbules tenen conseqüències reals. Ells mateixos han anat abdicant de les seves reivindicacions, com l'"Espanya ens roba". Com tothom sap, el procés neix amb Messi, i que el partit va durar 90 minuts. Va acabar l'1-O quan l'Estat va fer un ús minúscul, moderat i eficaç de la seva força legítima. El que no es pot negar és que aquestes ficcions produeixen resultats extraordinaris. Als camps de futbol moren cada any moltes persones d'infarts de miocardi. 

Considera "moderades" les imatges de l'1-O?
Absolutament exemplars, les considero. 

Per què?
Perquè l'1 d'octubre va organitzar-se una cerimònia d'insurrecció completament inèdita a la història de les democràcies europees des de 1945. L'Estat, que va ser agredit per aquesta violenta aliança entre els governants i els esquadrons, va respondre amb una proporcionalitat encomiable. És veritat que es va perdre un ull, i que la independència de Catalunya no val un ull. Però va ser poca cosa. 

Mil ferits per votar van ser "poca cosa"?
No va haver-hi 1.000 ferits per votar. I evidentment, donat això, no li puc contestar aquesta pregunta. Perquè parteix d'una premissa que és falsa.

És la xifra que va donar el Servei d'Emergències Mèdiques.
Jo li dic que aquesta xifra és falsa. Va haver-hi una desgraciada pèrdua d'un ull d'una persona, segurament per un comportament incorrecte d'una persona que actuava en unes condicions difícils, però que no justifiquen. Només faltaria que la policia no estigués acostumada a treballar en condicions difícils. La resposta va ser adequadíssima i a més molt pedagògica.

Pedagògica?
Va informar clarament d'allò que deia el recentment extingit Josep Fontana, quan deia que a Catalunya no pot haver-hi independència perquè necessita d'una guerra d'independència. El procés va acabar als 90 minuts, quan es va veure que no era una manifestació més de la Champions. No era una desfilada festiva i ordenada. 

Quina violència hi ha en obrir uns col·legis i posar unes urnes?
Qualsevol persona que incompleix la llei actua violentament. És una violència amb graus. Fins i tot li admeto que en alguns casos hi ha violència simbòlica. Però tan violent és la persona que vol entrar il·legalment a un lloc com la persona que no deixa entrar legalment a un lloc.

Què va pensar després que el jutge Llarena retirés les euroordres?
Els periodistes tenim de vegades problemes amb les nostres conviccions. En realitat, per les meves conviccions i veient l'aspra campanya d'intimidació ha patit, jo hauria de defensar-lo. Però el jutge Llarena no va instruir correctament aquest cas. Ha comès errors.

Errors majúsculs...
Errors notables. Per sintetitzar: l'Estat espanyol, en el seu conjunt, hauria d'haver obert una crisi europea quan va tenir la notícia més o menys confirmada que la justícia belga es comportaria com es va comportar. Hauria d'haver-la obert. Tot el que ha passat després parteix d'aquesta mancança de resposta institucional. No és possible en un territori moral com l'europeu actituds com la de la justícia belga o la del tribunal regional alemany.

Arcadi Espada - Carles Palacio

L'Estat espanyol hauria d'haver obert una crisi europea quan va tenir la notícia que la justícia belga es comportaria com es va comportar 

És més fàcil qüestionar la justícia alemanya o belga que no mirar cap endins...
Sempre s'han d'analitzar les coses amb detall. Jo he analitzat amb molt detall el cas del tribunal alemany. Les seves conclusions són estupefaents per qualsevol europeu que pensi en Europa com un estat de dret i un territori comú. I rellegits els arguments alemanys sobre aquest cas, són uns arguments que qualsevol demòcrata no pot acceptar. I com no són acceptables, i com no era acceptable l'actitud de la justícia belga, és per això que el govern espanyol hauria d'haver plantejat una forta crisi europea. El tribunal alemany va actuar com un jutge d'instrucció, i l'euroordre no el faculta per això.

La reacció política, mediàtica i fins i tot del mateix jutge Llarena no recordava al "no ens entenen" del franquisme?
No he pensat en això. Jo el que crec és que Espanya és un Estat dèbil, entre altres coses per l'actitud intolerable dels nacionalistes. I és un Estat que no pot negar les seves tensions internes. Però al mateix temps és l'Estat europeu que convé defensar més. És una petita Europa, que persones diferents puguin veure juntes sense ser sotmeses a tractaments xenòfobs com el nacionalisme català i el nacionalisme en general.

Li preocupa l'auge de l'extrema dreta?
On?

A Catalunya.
Per mi l'extrema dreta a Catalunya és Puigdemont. No cauré en la trampa d'identificar l'extrema dreta amb altra cosa...

No estic identificant el conjunt del constitucionalisme amb l'extrema dreta...
Ja ho sé que no. Però li dic que per mi l'extrema dreta a Catalunya és Puigdemont, el seu Valido, Oriol Junqueras... Qualsevol persona que s'alça violentament contra la democràcia és un feixista, una persona totalitària, i mereix que els qualifiqui així. Per fer una equiparació molt senzilla: a Espanya hi ha hagut un govern amb un suport popular minvant que ha volgut destruir la democràcia espanyola; a la resta d'Espanya no hi ha hagut mai cap proposta de cap partit parlamentari que hagi plantejat la supressió de l'autonomia de Catalunya. 

El 155 ve a ser la supressió de l'autonomia...
Però el 155 no és una proposta electoral; és una resposta. El Govern català, una presumpta organització criminal, va plantejar d'una manera evidenciada una insurrecció que consistia en privar els ciutadans espanyols dels seus legítims drets sobre una part del territori. Aquesta supressió de drets me l'ha d'equiparar a una supressió de drets en el camp constitucionalista. I evidentment no pot. Aquesta és la gran superioritat moral que tenim els espanyols constitucionalistes. I la raó per la qual han perdut. No tenien ni la raó, ni la força, ni el poder. 

Tornant a l'extrema dreta... No és feixista un policia nacional que agredeix un fotoperiodista al crit de "Viva Franco"? O les banderes de Generación Identitaria, moviment neofeixista europeu, a la concentració de Ciutadans?
Sí. I què?

Quan li he preguntat per l'extrema dreta, m'ha dit que per vostè són Puigdemont i Torra.
Jo li he dit que tota persona que vulgui trencar violentament l'ordre democràtic pertany a l'extrema dreta o esquerra, al totalitarisme. És el primer cop escolto parlar de Generación Identitaria. Li prego que busqui a Google "Generación Identitaria" i després "Govern de la Generalitat". I em dona resultats en googles, per saber quan importa i quan no importa res.

Importa quan agredeixen un fotoperiodista...
No, importa quan un govern agredeix d'una manera absolutament imprevisible i inèdita en la història de les democràcies europees com ho ha fet el Govern de la Generalitat. Un Govern que s'ha alçat contra la democràcia, i que només per això la seva filiació és la del totalitarisme.

Llavors no importa l'agressió d'un policia nacional al crit de "viva Franco", i que continuï en el seu lloc de treball?
Vostè dedueix això de les meves paraules ?

Li ho pregunto i em surt amb Torra i Puigdemont...
M'importa i em preocupa. I em preocupa infinitament més que el Govern fins ara legítim de Catalunya estigui en mans de presumptes criminals.

No importa quan agredeixen un fotoperiodista; importa quan un govern agredeix la història de les democràcies europees com ho ha fet el de la Generalitat

Què pensa quan en una manifestació de Ciutadans un periodista de Telemadrid és agredit perquè és confós per TV3?
És una confusió intolerable.

Estaria justificat si fos de TV3?
Per què fa preguntes que sap perfectament la resposta? Vol que li digui que estaria justificat?

Vostè s'ha fixat només en la confusió...
Vostè m'ha dit que la confusió era el que havia de respondre. I vostè cau en la trampa i em pregunta que si fos de TV3... Vostè es pensa que jo em xupo el dit? 

Només li ho he preguntat perquè ha posat el focus en la confusió.
Estic encantat d'atendre'l, però també de dir-li el que penso de vostè. Vostè no pot preguntar-me si em sembla bé o malament. És una pregunta pueril. Per no centrar-ho en vostè: quan Iñaki Gabilondo en una cèlebre entrevista al president González li pregunta si va organitzar el GAL, què creu que li dirà el senyor González? Li dic el mateix. 

Tornant a l'agressió al càmera de Telemadrid. No creu que darrere l'agressió hi ha un discurs polític assenyalant TV3 que ha portat a això?
Jo no he vist cap dirigent de cap partit a Catalunya dient que s'ha d'apallissar periodistes de TV3.

Jo he vist líders polítics, el mateix Albert Rivera, assenyalant TV3 com a adversari.
El senyor Puigdemont i el senyor Artur Mas i el senyor Valido alimenten un discurs que diu que les lleis no s'han de complir... Per molt que vostè s'entesti, jo no li respondré el que vostè vol. Per mi entrar a comparar l'agressió a un càmera amb l'actitud presumptament criminal d'un govern democràtic... És que és incomparable.

Vostè és nacionalista?
No, no ho sóc. I he tingut la debilitat de preguntar a alguns antics amics que conservo dels 15 o 16 anys si algun cop vaig ser-ho. Per saber si tinc alguna taca amagada. Però em van tranquil·litzar. Em vaig quedar molt satisfet, perquè considero que el nacionalisme és la pesta. 

El nacionalisme espanyol existeix?
Sí que existeix, però és meravellós. El nacionalisme espanyol va crear per exemple la Constitució del 78, aquesta digna i emocionant obra que significa aquesta voluntat realment commovedora de "vivir juntos los distintos".

Però si m'acaba de dir que el nacionalisme és la "pesta"...
Clar. El nacionalisme és la pesta, perquè un Estat que organitza una feina tan commovedora com la Constitució del 78 no pot ser mai un Estat nacionalista.

Per què ha decidit reeditar 'Contra Catalunya', un llibre del 97?
Estava exhaurit, quedaven molt pocs exemplars. Aquest llibre es va vendre molt bé, gràcies entre altres a Pilar Rahola, i tenia ganes de reeditar-lo feia temps. I vaig pensar que aquest era un bon moment. La gent de la teva edat no l'havia llegit, i tenia raó de ser refrescar-lo.

Continua vigent?
La gent és molt amable i em diu que era un presagi. No, aquest llibre explicava el que està passant ara. Però no perquè fos un exercici d'anticipació, sinó perquè el que passava llavors era el que està passant ara. Ha canviat l'escuma dels dies. Però el gruix de l'iceberg s'estava solidificant llavors.