Em vaig endur un Quijote vellíssim al que li falta la pàgina amb la data de publicació i té “50 pesetas” escrit amb llapis. El tornaré molt aviat a la llibreria antiquària Maldà perquè em sabria molt greu haver perjudicat algú. Sí, era un dels llibres dels adorns florals als centres de taula del sopar del premi Planeta que avui fa una setmana es va concedir. Quan a algú se li va acudir que ens fixéssim ens els llibres –era difícil veure’ls perquè les flors els tapaven- Santiago Posteguillo ja feia estona que tenia el guardó a les seves mans i jo ja tenia a la bossa l’objecte que de veritat em feia il·lusió emportar-me.

Era, esclar, el programa de mà de rigor, el que cada any deixen a sobre de cada un dels plats dels convidats i que molt poca gent s’endú a casa. Per mi és imprescindible, no concebo marxar del Palau de Congressos sense ell. Sempre hi ha més o menys la mateixa informació: el jurat, la llista de tots els guardonats des de 1952 i el quadre per a fer la tradicional (i hilarant) travessa durant la vetllada. En un paper a part hi consta el menú que et serviran i encara en un altre sobre que et donen a l’entrada, hi ha el tiquet del sopar i el número de la taula on t’han reservat un lloc. 

Fascinant, oi? Són aquella mena de papers que em tenen el cor robat i que engreixen i engreixen sense parar la meva col·lecció, el meu arxiu dels “paperots” que donen nom a aquest article mensual que el Joan Safont va tenir la gentilesa d’encarregar-me. Aquesta mena de documents fungibles, efímers, que donen fe de certàmens, concursos i premis no són només això: són objectes que testimonien i documenten per si sols la història de la cultura i de la cultureta. La història de la literatura no només la fan els llibres, també els premis literaris i també els papers i els documents que acrediten la seva existència. 

Programes Planeta 2014 2018

A banda dels programes de mà dels Planeta als que he assistit com a periodista (els dels últims cinc o sis anys) en tinc en el meu poder també alguns del passat. Els més antics són dels anys 1964, 1965 i 1966, les edicions tretze, catorze i quinze del premi. Els tres amb els corresponents tiquets pel cafè i per la travessa i els tres amb els membres del jurat també convenientment escrits: Carmen Laforet, Ignacio Agustí, José Maria Gironella, Torcuato Luca de Tena, José Manuel Lara... M’agrada especialment el de 1964, amb un gat a la portada.

Programa Planeta 1964

Programa Planeta 1964 (interior)

Tinc també el programa de 1968. La major particularitat? Doncs que aquell any, el 15 d’octubre –data inamovible del Planeta- es va entregar també la primera edició d’un premi que van batejar Ramon Llull. Al tríptic s’hi expliquen els motius bàsics del nou guardó: “La difusión de la literatura catalana, tan variada y rica en todo el ámbito de habla castellana y, a la vez, contribuir con ello al enriquecimiento del patrimonio cultural español”. La dotació? 200.000 pessetes. S’explicita també el jurat: Joan Fuster, Sebastián Juan Arbó, Joaquim Molas, Baltasar Porcel i Martí de Riquer. Molt important recordar que aquest Llull es va entregar només els anys 1968 i 1969. Van haver de passar uns quants anys fins que el 1981 finalment s’institucionalitzés tal i com avui el coneixem. Ah, per cert, el guanyador d’aquella nit de 1968 va ser Joan Sales per Incerta glòria. L’any següent, el reconeixement va recaure en El carrer de les camèlies, de Mercè Rodoreda.

Programes Planeta 1968 i 1972

Programa Planeta 1968 (1)

Programa Planeta 1968 (2)

Al programa de mà de 1972 hi van incloure un fil vermell al llom i el paper és apergaminat. La gran novetat és que s’hi detalla el menú, que llavors anomenaven “Minuta”: “Extracto de rabo de buey, supremas del Mediterráneo al Whisky, medallones de ternera Rossini con patatas “risoladas” i turbante helado Planeta”. Tot plegat regat amb Rioja blanc, Coronas Torres, xampany Segura Viudas i licors diversos. M’he oblidat de recalcar que el marc “incomparable” d’aquest any i dels anteriorment citats eren els salons de l’hotel Ritz. 

Programa Planeta 1972

El següent programa de mà antic del Planeta ben classificat a la meva capsa d’“Editorials i Premis Literaris” és el de 1986. Aquest em fa particular il·lusió tenir-lo ja que és el que es va repartir la nit que Terenci Moix va sortir del seu parèntesi depressiu i inactiu per culpa del mal d’amors i va guanyar el premi gros amb No digas que fue un sueño. A més a més, de saber que aquell any –no sé si abans i després també- la vetllada s’havia traslladat al Princesa Sofia, és bonic descobrir gràcies al programa de mà –aquest cop desplegable en quatre pàgines- que Terenci es va presentar al Planeta amb el pseudònim  d’Isabel Congoja i el títol, senzill, eloqüent i poc terencià, Una historia de amor. 

Programa Planeta 1986 (1)

Programa Planeta 1986 (2)

Hi ha també un clauer que és el globus emblema de l’empresa. Suposo que devia ser un obsequi cortesia de la casa per als assistents al sopar. Ara donen un bolígraf que fa el seu servei per a prendre notes i/o fer la travessa. O potser el clauer era el regal de la roda de premsa del dia anterior, ves a saber. Ui, espera, si ens posem a parlar del regal per als periodistes del dia de la roda de premsa potser ens fiquem en un jardí massa frondós. 

Clauer Planeta

No sabria acabar aquesta entrega dels Paperots del meu arxiu sense mencionar l’objecte més particular del que voldria parlar-vos: un cendrer de vidre del premi Planeta de 1961. El vaig trobar –igual que alguns dels programes de mà que acabo de glossar- fa pocs mesos en una botiga de vell que freqüento molt sovint. Com hi va anar a parar? No és complicat fabular una mica i atrevir-se a pensar que un assistent el va agafar de la taula i se’l va posar a la butxaca. Caram! Endur-se coses de sobre la taula del sopar del Planeta? Em sona d’alguna cosa això. 

Cendrer Planeta 1961