"Els personatges d'aquest llibre beuen malament" ens confessa l'escriptora Empara Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) entre copes durant la presentació a la premsa d'És que abans no érem així, un títol que assegura que "és mentida". Al conte que dona títol al recull, per exemple, una mare renya al seu fill perquè no deixa el mòbil "i tirant enrere veus que sí, que sempre hem fet el mateix". Un conte on hi ha un homenatge als contes de Folch i Torres, que Moliner va trobar al galliner de casa els seus avis.  

Plantejat com una mena de continuació del seu darrer volum, Tot això ho faig perquè tinc molta por (Premi Mercè Rodoreda), els contes d'aquest llibre estan protagonitzats per personatges d'entre 45 i 50 anys. "Em faig gran i els meus personatges també. Quan tenia trenta anys feia personatges de la meva edat i ara que en tinc cinquanta em surten d'aquesta edat" assegura Moliner. "La gent que està a la terra de ningú dolorosa, divertida i perquè no, bonica, entre els 45 i els 55 m'interessen molt". L'escriptora assegura que com en el llibre anteior "hi ha la depressió que em caracteritza, hi ha contes tristos", però també algunes notes d'humor. En aquest sentit, les relacions humanes ocupen bona part del llibre: "El món de la parella és tan emocionant i miserable que tan és si ets home o dona o si la teva parella és un home o una dona" admet Moliner.

Defensa del realisme i paròdia del món literari

"Sóc una fan del realisme, fins i tot cometo el pecat que m'agradi el costumisme. El quadre de costums em torna boja... Ara, per mi Faulkner és costumista" apunta Moliner, que admet però que en aquest nou volum hi ha algunes històries que surten del realisme, com "Manual de les bones pràctiques sexuals (recomanades)" un món distòpic on algunes pràctiques sexuals –com el coit heterosexual clàssic– estan prohibides. "A vegades la recerca de la llibertat acaba sent una cotilla" afirma rotundament. També hi ha espai per l'autoparòdia: "Sempre faig contes sobre escriptors perquè el nostre món, igual que el dels ebanistes o cambrers, és molt parodiable". En concret, a "Una obra mestra", una escriptora que col·labora amb una secció a la ràdio pública –una realitat ben propera a Moliner– coincideix amb una col·lega que també hi treballa i li pregunta si ha llegit la seva darrera novel·la. A partir d'aquí, Moliner fabula sobre "com menteixes per no llegir-te els llibres dels col·legues i com ells ho fan per no llegir els teus". A "El pregó", la protagonista ha de fer un pregó –una feina mal pagada– i comença a beure per inspirar-se iniciant un espiral on aviat tot anirà malament.

Un gran sentit del llenguatge i l'oralitat –"M'agrada molt reproduir com parla la gent i captar les frases que repetim" assegura Moliner– i una certa subversió dels gèneres són presents a És que abans no érem així. En aquest sentit, l'escriptora inclou al llibre una novel·la curta de 50 pàgines i també hi ha, al costat, un conte de tres línies que la resumeix. Defensora del gènere del conte, però, Moliner recorda que Catalunya és un pais molt lector de contes i reivindica Víctor Català com a contista –"El conte que escriu sobre la Setmana Tràgica és brutal, amb un llenguatge natural, que sembla que hi siguis"– en un inici de genealogia que passa per Mercè Rodoreda i Pere Calders, fins arribar a Quim Monzó. "A Catalunya la gent llegeix contes, mentre a França la novel·la és la reina" reflexiona.

Moliner, ara en teatre

La publicació d'És que abans no érem així coincideix amb la recuperació de l'antologia T'estimo si he begut i altres contes i amb l'estrena teatral, el 21 de març, de l'espectacle T'estimo si he begut al Teatre Poliorama, un muntatge basat en contes d'Empar Moliner adaptats al teatre per ella mateixa i que produeixen Dagoll Dagom, La Brutal i T de Teatre i amb la direcció de David Selvas. "Les T de Teatre m'encanten. Les trobo molt còmiques i, alhora, molt tràgiques" celebra Moliner. "Milloren molt els meus contes". L'escriptora explica que l'espectacle es basa en T'estimo si he begut, Tot això ho faig perquè tinc molta por i No hi ha terceres persones i inclou cançons com Sóc una MILF, feta expressament per l'escriptora, que admet que té entre mans una novel·la, però ara ha quedat seduïda pel teatre i, qui sap, si per les sèries de televisió. 

 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat