La jove actriu Elisabet Casanovas (Sabadell, 1994) es va donar a conèixer pel gran públic amb el personatge de Tània, de la sèrie Merlí, mentre amb el personatge de Zerafina de La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda, va veure oclosionar una potent nova veu teatral. Ara acaba d'estrenar Kassandra de Sergi Blanco, en la qual es posa en la pell d'una dona refugiada transexual, que es prostitueix, a l'Europa actual, amb el rerefons de la Guerra de Troia. Hem anat al TNC a veure-la i hem parlat amb ella d'aquesta obra, de la seva trajectòria i de la professió d'actriu.

Elisabet Casanoves Actriu Teatre Nacional SergiAlcàzar 04

Creus que Kassandra és la teva consagració com a actriu?
Buff! No ho sé! (Riu). Estic aprenent moltíssim i ha estat una experiència molt gran per aprendre molt al costat del Sergi Belbel, a qui ja coneixia de La senyora Florentina. Ja llavors en vaig aprendre moltes coses i per mi el Sergi és un mestre.

Amb 24 anys tothom considera que aquesta obra és la teva demostració de força...
Moltes gràcies, però penso que l'aprenentatge és etern i em queda molt per aprendre.

En aquesta obra interpretes una dona transsexual immigrant que no parla ni català ni castellà, sinó només un anglès macarrònic, amb l'afegit que, a més, interactues amb el públic. Quines han estat les principals dificultats que has trobat per fer-te teu el personatge?
Per començar hi ha l'idioma, que això ja és un gran què, però va ser partir d'aquest idioma que vaig poder arrelar o consolidar el que vaig començar aquest paper. És un anglès macarrònic, com dius, un broken english, que es pot fer amb molts accents, però vam decidir que el millor era agafar un accent partint de l'àrab, per la referència de l'antiga Troia i fer el paral·lelisme amb les guerres d'Orient Mitjà. Això va ser una base de construcció molt important, on vaig anar posant els afegits del text i del que parla: la transsexualitat, la prostitució, la figura de la refugiada, la necessitat d'explicar la seva història... I llavors, fer una revisió de la Grècia clàssica.

De fet, és una història sobre Cassandra, un dels personatges de la Guerra de Troia, portat als nostres dies i explicat d'una manera molt actual...
Més que dificultats, jo diria que he hagut de passar per diferents fases en què cadascuna ha estat com un petit repte.

A mi, veient la teva desinvoltura amb el públic, em feies recordar les grans artistes del teatre còmic i de varietats, com Mary Sampere, Amparo Moreno o La Maña... A l'hora de preparar aquesta interacció amb el públic, quins han estat els teus referents?
Ostres! Doncs, saps que no he tingut la necessitat de recórrer a referents concrets?

I la transsexualitat, com l'has treballada?
Jo necessitava empatitzar molt amb ella com a dona, llavors l'he tractada sempre com a dona, i m'he focalitzat en la transsexualitat ja a mitjans del procés creatiu. M'he documentat molt, però penso que el respecte que jo puc tenir pel personatge -i el personatge el volia tractar amb respecte i el mateix personatge em genera un gran respecte- parteix de l'empatia com a dona. Les dones transsexuals son dones.

 Necessitava empatitzar amb la Kassandra com a dona

Elisabet Casanoves Actriu Teatre Nacional SergiAlcàzar 05

Cassandra no té obra pròpia al teatre grec. Li fa justícia al personatge mitològic?
Jo crec que sí, sobretot contraposat a la realitat. Però la veritat és que obra tants temes que podrien ser hores!

L'obra té molts nivells de lectura, realment...
Hi ha gent que m'ha dit que és com un resum ràpid de l'Odissea...

T'has sentit còmoda amb el to tan sexual de l'obra?
La Kassandra és un personatge molt testosterònic, i aquesta libido que té està molt lligada amb la supervivència. Amb això m'ha costat molt empatitzar. Amb el Sergi n'hem parlat molt, però he volgut entendre per què pots desitjar la persona que et segresta? I ho he enfocat des de la supervivent que necessita viure, d'una altra manera ja s'hauria tallat les venes.

El sexe és la seva manera de sobreviure?
Evidentment, perquè es dedica a la prostitució. Però també perquè és molt heterosexual i li agraden molt els homes, malgrat que el fet que s'hagi de dedicar a la prostitució i que hagi nascut en un cos que no te'l sentis teu sigui tràgic de per si.

De fet, totes les seves relacions amb els homes són tràgiques...
De fet diu que la seva història tragèdia, que és el que li haurien d'haver escrit Sòfocles, Eurípides i Èsquil.

Tu ja havies interpretat una prostituta a Paradise, quines semblances i diferències hi ha entre els dos personatges?
Comparteixen la solitud i la sordidesa, però més enllà d'això he hagut de construir un personatge de nou, sense recórrer per a res a la Verushka, que era el personatge de Paradise.

En aquest sentit, com definiries la Kassandra?
És quasi menjar-me el melic respondre, però crec que és una barreja de supervivència i la duresa i la necessitat d'explicar-se per sobreviure.

La Kassandra és un personatge molt testosterònic, i aquesta libido que té està molt lligada amb la supervivència.

Elisabet Casanoves Actriu Teatre Nacional SergiAlcàzar 01

La teva primera obra al TNC va ser La senyora Florentina i el seu amor Homer, que, a més, va ser recompensada amb un premi Butaca com a millor actriu secundària. Què suposa tornar al Teatre Nacional com a protagonista?
Crec que suposa un repte molt important que afronto amb molta il·lusió. Amb el Sergi ens entenem molt i per mi ha estat un mestre, amb qui cada assaig és com una masterclass.

A l'obra, comparties escena amb Mercè Sampietro, Margarida Minguillón... Què has après d'elles?
A La senyora Florentina eren quatre dones, la Teresa Urroz, la Carme Calloll, la Margarida Minguillón i la Mercè Sampietro, a més del Toni Sevilla, que és un mestre, i l'Enric Cambray i la Gemma Martínez. Però especialment amb elles quatre era molt especial, perquè cadascuna té un caràcter diferent que t'aporta, humanament, moltes coses diferents, i això es traspassa a l'ofici i a l'escena. De cadascuna en vaig aprendre coses diferents, però el que m'emporto, sobretot, és la seva qualitat humana. És meravellós treballar amb gent que t'ajuda!

Quins són els teus referents?
Pel que fa als referents, no et puc dir cap en concret, però admiro tothom que es desviu pel que fa a i treballa amb generositat, amb plaer i humanitat.  

Hi ha molts actors que començant al teatre fan el pas cap a la televisió. En canvi tu vas començar a Merlí. Et calia aquest pas al teatre?
En l'àmbit professional ha estat així, però quan vaig fer Merlí ja estava a l'Institut del Teatre i, en realitat, sempre he sentit el teatre més a prop que no pas la televisió. Quan em van agafar per Merlí vaig pensar que era un repte treballar amb una càmera, perquè sortiria de pla de seguida. Però no es pot comparar una cosa amb l'altra, totes dues aporten coses i son, en realitat, diferents codis de llenguatge.

Admiro tothom que es desviu pel que fa a i treballa amb generositat, amb plaer i humanitat.

Elisabet Casanoves Actriu Teatre Nacional SergiAlcàzar 10

Merlí va ser fenomen que ha travessat fronteres i us va convertir a tu i als teus companys en ídols per a molts joves. Com ho has viscut?
Ho he viscut amb molta tranquil·litat i amb gratitud, perquè és molt bonic que una feina que has fet, una història que has explicat amb un equip hagi arribat tant a la gent. A més, és una sèrie amb uns valors que són molt necessaris. És realment molt bonic.

Pel carrer quan els fans et veuen busquen la Tània, el teu personatge a Merlí?
Potser inconscientment sí, o potser jo no en vull ser conscient (riu). Però penso que tot són èpoques i en el fons la feina de l'actor és cursa de fons, on a vegades et reconeixen pel carrer i d'altres vegades ni es recorden de tu.

La sèrie ha permès descobrir una autèntica "generació Merlí"...
Tampoc penso que la gent de Merlí siguem el centre del món, ni de bon tros. Hem estat molt exposats perquè la televisió fa això, però hi ha molta gent de la meva edat que no ha fet Merlí i és increïblement vàlida i increïblement bona. No crec que per això s'hagi de parlar de "generació Merlí", ans al contrari, crec que és un terme molt restrictiu...

Quan deia això de "generació Merlí" no ho deia en un sentit absolutista ni restrictiu, però és molt interessant el que esteu fent el Carlos Cuevas, l'Oriol Pla, el Pau Poch, la Laia Manzanares, tu mateixa... Realment penses, no són nens, són els actors que estan triomfant al teatre i el cinema. De fet, amb algun company de Merlí, com en Pau Poch -que interpretava el personatge de l'Ivan Blasco- hi has compartit pis i projectes...
El Pau és el meu millor amic i el meu company de pis, estàvem escrivint una cosa plegats però per circumstàncies ho hem hagut de deixar, però ho reprendrem.

Fora de càmera els vincles es mantenen, doncs?
Amb el Pau he après molt, és una persona molt llegida i molt inquieta. El que més "mola" d'haver-nos trobat amb la gent de Merlí o amb els qui vam fer Paradise és que jo noto molt la companyonia i el que uns als altres ens fem sumar. Això em fa sentir molt bé, perquè penso que és molt important que ens puguem acompanyar en el camí. El Pau va fer un documental sobre l'Ester Quintana, per exemple.

L'experiència de Merí l'he viscut amb molta tranquil·litat i amb gratitud, perquè és molt bonic que una feina que has fet hagi arribat tant a la gent

Elisabet Casanoves Actriu Teatre Nacional SergiAlcàzar 06

Has participat activament en la campanya #seractriués. Vas dir, per exemple: "#SerActriuÉs que en algunes entrevistes les preguntes més interessants se les enduguin els teus companys homes.."
Aquests tuits em van costar molt de fer però crec que calia fer-los. Totes les actrius ens hem sentit així. A vegades penso que a mi no m'ha passat gaire, però al capdavall, que ho hagis viscut dos o tres cops ja és motiu suficient. No hauria de passar mai. Penso que és molt necessari que les veus de les actrius vagin sortint. I aquest fet és real: no sempre, però algunes vegades m'ha passat que les preguntes siguin més estimulants pels companys nois que no pas les teves, i això és molt frustrant.

N'hi ha un altre, de la Laia Manzanares, que vas retuitar, en què diu "#SerActriuÉs fer personatges amb caràcter per ser interessants però dolços per no caure malament, intel·ligents per agradar però innocents per no ser pedants, sexis per atraure però no sexuals per no tenir poder".
Aquí la Laia defineix molt bé els estereotips que tenen molts dels papers que ens ofereixen a les actrius, lamentablement.

En aquest sentit, has patit el tap generacional i de gènere?
Encara n'estic aprenent. Pel que fa al tap de gènere ara tot just estic aprenent coses de les quals fins ara no n'era del tot conscient, i per això agreixo a la Júlia Barceló i totes les companyes que van iniciar aquesta campanya que ho fessin, així com de conversar amb amigues meves sobre situacions que ens hem trobat de tap de gènere. I només que ens n'hàgim trobat una ja és motiu suficient per ser comentat.

Ara mateix al teatre s'estan vivint debats molt interessants i necessaris sobre què és ser actriu, sobre l'abús de podersobre la racialitat...
Em sembla genial que es qüestioni el poder establert!

També escrivies "#SerActriuÉs no necessitar rebre l'aprovació física i no entendre per què la gent te la fa saber: "t'has aprimat? Estàs molt guapa" (sinònim que mai entendré) mentre que els teus companys sel's comenta lo molt bé que treballen"...
Això m'ha passat arran de la televisió, especialment. Que la gent em comenti si m'he aprimat o no és molt violent, perquè jo no he demanat a ningú la seva opinió sobre el meu cos i no he sentit mai que a un company home se li diguin aquestes coses...

Pel que fa al tap de gènere ara tot just estic aprenent coses de les quals fins ara no n'era del tot conscient 

Elisabet Casanoves Actriu Teatre Nacional SergiAlcàzar 08

Les actrius més grans han viscut molt més i això fa que siguin més sàvies i les puguis escoltar i aprendre tot el coneixement que tenen.

Fa uns dies entrevistava l'actriu Sílvia Marsó i parlàvem del fet que moltes actrius tenen molta feina quan són joves i, a partir dels 45 anys, desapareixen. Creus que la teva generació ho podrà revertir?
Crec que en general s'estan qüestionant moltes coses, entre elles que una dona amb 30 anys no faci de "la dona de" o de "la mare de" sinó que tingui un paper amb cara i ulls, real.

Penses que les experiències d'altres generacions, en aquests temes, són diferents de les de la teva generació?
Crec que les actrius més grans han viscut molt més que tot això. I això fa que siguin més sàvies i les puguis escoltar i aprendre tot el coneixement que tenen.

Quins projectes tens després de Kassandra?
Al gener començo a assajar La tendresa d'Alfredo Sanzol, que es va fer a Madrid l'any passat, i la farem en català dirigida pel mateix autor, amb el Jordi Rico, la Marta Pérez, la Laura Aubert, el Javier Beltrán, el Ferran Vilajosana i jo.

Molta merda!
Gràcies!

Elisabet Casanoves Actriu Teatre Nacional SergiAlcàzar 13