L'actriu Elisabet Casanovas (Sabadell, 1994), és una les cares més joves del cinema i el teatre català. Amb només vint-i-sis anys va fer-se conèixer interpretant a la Tània a Merlí. Després d'uns anys d'acabar l'exitosa sèrie, TV3 estrena avui Drama, on encarna la protagonista, l'Àfrica. La sèrie de sis episodis creada per Dani Amor, amb guió de Dani Amor, Charlie Pee i Oriol Pérez i dirigida per Ginesta Guindal és una producció de RTVE en col·laboració amb El Terrat protagonitzada per Elisabet Casanovas, Artur Busquets i Júlia Bonjoch

També tot just acaba amb el rodatge de Chavalas,  un llargmetratge, amb la participació de TV3, dirigit per Carol Rodríguez i que protagonitza amb Vicky Luengo, Carolina Yute i Ángela Cervantes, quatre amigues d'adolescència que es retroben al barri on van créixer. El film va encarar la fase final del rodatge, que es va haver d'aturar per l'estat d'alarma, al cap de tres mesos. A La Llança hem volgut fer petar la xerrada amb ella perquè ens expliqui la seva tornada a la feina, l'estrena de Drama i els seus projectes futurs després del confinament. 

Drma TV3

Artur Busquets, Júlia Bonjoch i Elisabet Casanovas, protagonistes de Drama/TV3

Després d'un temps d'haver acabat de treballar amb Merlí, creus que Drama podria ser una continuació en la teva maduresa com a actriu?

No ho he viscut gens com una continuïtat de Merlí, simplement és una història diferent on evidentment els personatges viuen conflictes en un punt de la seva vida on tenen 23 o 24 anys. No ho veig com una continuació de Merlí, però sí que és veritat que donem vida a uns personatges que estan en un altre punt vital.

Creus que nosaltres com a millenials ens veurem representats en veure la sèrie? 

No sé si ens sentirem representats, crec que jo no sóc prou objectiva per respondre aquesta pregunta. M'agradaria que sí, però alhora crec que hi ha un gran ventall de temes que crec que sí que representen la manera que tenim de comunicar-nos ara. Però no vull fer grans sentències sobre això, perquè al cap i a la fi Drama prova d'explicar una història tractant un tema que potser no hem viscut de primera mà, però que a mi em sembla important i ho és. Es tracta de l'avortament, a més a més amb un punt de comèdia; així i tot, tractant aquests temes com les relacions tant d'amistat com sexoafectives. Crec que és la història molt concreta de 3 joves de Barcelona, 3 amics que comparteixen pis. De cop l'Àfrica es troba en un conflicte en haver de prendre la decisió de què fer amb el seu embaràs. Aquesta pregunta preferiria sentir-la de gent que ha vist la sèrie i no de mi mateixa.

Això no em porta a dir grans frases com: la sèrie que representa els joves. Perquè crec que seria impossible que aquests personatges representassin totes les realitats de totes les persones que van néixer a partir dels noranta a Barcelona, això depèn de les realitats de cadascú. Però sí que penso que la història s'ha intentat fer, a nivell interpretatiu, des de nosaltres mateixos.

Drama TV3

Una escena de Drama/TV3

Sou un equip jove.

Precisament per això, perquè la majoria d'actors i actrius d'aquesta sèrie tenim la mateixa edat i estem en un moment vital semblant. Aleshores crec que inevitablement potser això es traspua.

Què t'agradaria sentir dels espectadors?

M'encantaria que sentissin empatia i que connectassin amb la història. Almenys que modifiqui. Les coses no sempre poden agradar a tothom, els gustos són molt subjectius. Però crec que quan alguna cosa et fa mutar cap a un altre lloc ja és molt. I si a més a més et fa riure i pensar doncs també.

Què és Drama en les teves paraules?

La protagonista és l'Àfrica, qui viu el conflicte de quedar-se embarassada i haver de prendre la decisió de què fer amb el seu embaràs. Ella té molt clar que vol avortar però no sap de qui és el fill. El que m'agrada de la sèrie és que no és una recerca del pare, perquè a ella no li interessa saber qui és, ella simplement fa un repàs de tota la gent amb la qual ha estat durant l'últim període fèrtil i els hi fa saber que s'ha quedat embarassada perquè la responsabilitat sigui del 50%; a partir d'aquí es troba amb diferents reaccions. Ella compta amb l'Scarlett i en Jordi, que són els seus companys de pis, viuen la història amb ella, l'acompanyen i també tenen els seus conflictes d'amistat entre ells.

El que m'agrada de la sèrie és que no és una recerca del pare, perquè a ella no li interessa saber qui és

Drama TV3

Una escena de Drama/TV3

Què creus que poses tu personalment quan encarnes un personatge? Quina part té l'Àfrica o tenia la Tània?

És molt difícil respondre aquesta pregunta. En el fons concedeixo l'intèrpret com un canal. És una història filtrada pel teu canal, i a partir d'aquí crees un personatge amb un canal que és teu però posant referències que no són teves i dient un text que tu no diries. Aleshores em costa dir què té l'un de l'altre. Però hi ha una cosa que sí que crec, amb Drama el personatge de l'Àfrica es troba amb aquest conflicte per primera vegada i la sèrie es diu Drama perquè ella ho viu com un drama, però en realitat és una comèdia. Crec que són personatges en conflicte que jo, com intèrpret, veig que en aquells conflictes als personatges els hi va la vida. Si no tingués un conflicte, no hi hauria història.

Parlem ara de Chavalas. Heu tornat a treballar justament ara a acabar l'estat d'alarma. Com ha sigut treballar després de tres mesos quan us quedaven només dues setmanes de rodatge?

Sí, ens quedaven només dues setmanes. Ha sigut molt bonic, molt estimulant i molt estrany. Perquè semblava que feia molt que haguéssim rodat alhora que semblava que feia molt poc que ho havíem fet. El temps s'està prenent unes lògiques molt diferents. Crec que pel que fa a la part creativa, hi ha una part que sí que has de recuperar al lloc: la història que estàs explicant i el com. Però per altra banda hi ha alguna cosa que es queda al cos i en aquest temps que ha passat també hi ha coses que han fet una mica de pou però les hem pogut pair una mica. El cos té més memòria de la que pensem i això ha sigut bonic. Hem pogut tenir un primer procés i continuar-lo després d'un temps.

[...]

També hi ha hagut mesures de prevenció del virus que no han afectat la història, perquè crec que l'essència de la història és la mateixa, però sí que hi ha hagut petits canvis de guió. Per exemple hi havia un moment on ens havíem de besar amb uns nois que havien de ser figuració. Com que podíem fer-nos petons amb aquests nois, hem hagut de portar gent que ha passat la quarantena amb nosaltres per fer aquestes parts i ha estat divertit. O hi ha una part on no ens podem passar cigarretes o no podíem beure del mateix got, són petits matisos on tens una mica d'alerta perquè el primer impuls és fer-ho, i més quan estem representant un grup d'amigues. Però no ha sigut tant dramàtic com en un inici podia semblar, crec que l'essència de la història s'ha pogut mantenir i que és tot un privilegi poder estar treballant ara mateix.

Chavalas/Carol Rodríguez.

Una imatge de Chavalas, de Carol Rodríguez

Creus que després del confinament has canviat i això influeix en el personatge que interpretes, com la Bea a Chavalas?

Segur que en algun lloc hi és això. Però crec que és tot tan recent que és impossible ser-ne conscient encara. De la mateixa manera que encara no som prou conscients de com ens ha canviat el confinament, crec que encara és massa d'hora per reconèixer-ho. Ens n'anirem adonant de mica en mica, quan ens hem anat desconfinant i encara ha de passar temps per pair tot el que hem viscut. Crec que sí, segur que hi ha un lloc en els personatges on això es queda, però nosaltres en el fons hem tret tota la part de la covid i hem fet un grup d'amigues que és el que explica la història. I això ho hem pogut fer igualment.

Suposo que, el fet de treballar en un rodatge, és també un acte social. Has tornat a tenir contacte amb gent i a treballar en equip. 

Exacte, és molt enriquidor. Hi va haver un punt en el rodatge on tothom estava en un molt bon ambient i amb força calma interna. Hi havia moltes ganes de treballar i de voler-ho fer bé, i això és molt bonic.

CASANOVAS CONEJERO Monroe Lamar TNC

Elisabet Casanovas i Laura Conejero, protagonistes de Monroe-Lamarr/White Horse - TNC

 Encara no som prou conscients de com ens ha canviat el confinament

Com veus la situació de la cultura ara mateix?

Jo no acabo d'entendre com és que els avions i els trens van plens i els teatres encara no. Però sí que és veritat que 2 o 3 mesos enrera semblava que el teatre realment estaria tancat durant molt de temps i no sabíem quan tornaríem a veure un espectacle o estar dalt d'un escenari. Crec que la situació ha canviat una mica i ara hi ha moltes més esperances i espero que hi hagi ajudes per a tot el sector. Hi ha molta gent que s'ha quedat sense feina, hi ha molts projectes que s'han congelat i es recuperaran, però molts d'altres s'han perdut. Espero que d'una vegada el govern doni el suport que es mereix a la cultura. Però veiem com tot es va reactivant, jo pensava que rodaríem Chavalas al setembre o a l'octubre, i ho hem fet al juny. D'aquí a tres dies començo a assajar una obra de teatre, això també anima. Però hi ha un punt en el qual tinc por perquè penso en un possible rebrot.

Quins projectes futurs tens ara pendents? 

Ara començarem a assajar una obra de teatre que es diu Lamarr Monroe que explica la relació entre Marylin MonroeHedy Lamarr, que és una obra d'en Carles Batlle i la dirigeix en Sergi Belbel. Explica la relació entre les dues actrius durant els anys seixanta. Començarem a assajar al juliol i esperem poder estrena al novembre al TNC.

I com dèiem, ara hem acabat de rodar Chavalas, que és una història molt bonica. Hem parlat molt de la covid però no gaire de la història. Realment a mi m'ha agradat molt treballar amb les companyes, han sigut tot un regal, i quan passa això és màgic. M'agrada poder-ho dir, treballar en equip mola molt. És estrany, venim d'una època tan íntima...

Ara tenim un individualisme interioritzat important, però seguim necessitant el contacte social. 

Crec que sí, crec que som animals socials. El confinament ho ha posat sobre la taula igual que certes velocitats del món. En un moment vaig pensar que el capitalisme estava morint, però hem vist que no és així. 

 Espero que d'una vegada el govern doni el suport que es mereix a la cultura

Drama TV3 Elisabet Casanovas

Rodatge de Drama/TV3

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat