El Festival de Novel·la Històrica de Barcelona té en aquesta edició la ciutat comtal com a tema central. Potser per això el jurat del Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino va decidir guardonar Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943), autor d'una de les novel·les més famoses sobre Barcelona, La ciudad de los prodigios, ambientada entre les exposicions de 1888 i 1929, i un dels escriptors que l'han convertit en escenari habitual de les seves obres. Des de la Barcelona de la Primera Guerra Mundial de La verdad sobre el caso Savolta –publicada l'any 1975 sense el seu títol original censurat, Soldados de Cataluña–  fins a la ciutat preolímpica que visita l'extraterrestre Gurb, passant per la del tardofranquisme a El misterio de la cripta embrujada.

Fèlix Riera, comissari del Festival, ha destacat de Mendoza "la seva capacitat d'atorgar rang de realitat a la ficció, perquè la ficció és el lloc on podem entrar en contacte amb la veritat". Davant d'aquest honor, el premiat s'ha mostrat molt afalagat. "M'encanta que sigui un premi de la meva ciutat i per fer una cosa que sempre m'ha agradat, escriure novel·la històrica" ha reconegut el creador d'Onofre Bouvila i d'un imaginari sobre la ciutat que arrenca amb la seva primera novel·la.

Mendoza s'ha definit com un gran lector d'història, a qui l'interessa saber d'on venim. "Trobava interessantíssim tot allò que llegia, però no veia caminant els personatges. M'agradava imaginar i construir les vides que veia en aquells llibres. Volia saber com eren aquelles gents sobre les quals parlava la història". Aquest és l'origen d'alguns llibres com La verdad sobre el caso Savolta o La ciudad de los prodigios. "Volia posar en marxa el teatre immòbil de la història i, en aquest sentit, va ser apassionant inventar-me una ciutat a partir de milers de dades reals. De fet, les dades més absurdes són les reals!" ha afirmat entre rialles. "M'interesa la història d'una ciutat, no tant la biografia d'un personatge concret", ha recordat sobre la seva passió envers una ciutat "proteica" que al llarg dels darrers segles es va reinventant contínuament, i físicament, i s'inventa barris antics i la seva història. "Barcelona és una ciutat activa i molt mentidera", ha assegurat. "Totes les ciutats, Nova York, Venècia o Istanbul, creen una imatge d'elles mateix i Barcelona també està buscant una imatge, i aquesta imatge si surt, surt, i si no se la inventa" ha explicat l'escriptor. No és gens estrany, doncs, que la gran explosió de Barcelona coincidís amb el modernisme, un estil fantasiós.

Una ciutat que canviarà

Tot i que resideix durant llargues temporades a Londres, Eduardo Mendoza ha reiterat el seu vincle amb la seva ciutat natal, escenari de bona part de la seva obra. Des d'aquesta vinculació, preguntat pels periodistes sobre el futur de Barcelona, arran de la pandèmia de la covid19 –que Mendoza ha admés que l'ha amoïnat– l'escriptor ha assegurat que tot i que ha escrit Las barbas del profeta, no té aquest do, però ha aventurat que "la ciutat s'haurà de replantejar el model turístic del qual ha estat vivint els darrers anys".  

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat