En el nostre article anterior ens havíem quedat amb un cliffhanger propi de sèrie de televisió: l'ésser humà ja socialitzava i començava a desenvolupar llocs en què fer una vida més tranquil·la i poder recollir amb comoditat aquells aliments que li podien proporcionar les calories necessàries per anar vivint. Bé, sembla obvi, oi? En realitat es tracta d'un dels grans salts evolutius propis de la humanitat. Estar-se quiet en un lloc serà molt possiblement allò que portarà a desenvolupar les primeres civilitzacions, amb classes socials diferenciades (amb una gent que es dedicava a produir menjar, uns altres que es dedicaven a defensar les reserves de menjar dels possibles invasors, algú que dirigeix les operacions i uns altres que, vivint de l'excedent d'aliments que ja hi ha disponibles, es presenten com intermediaris amb els capriciosos déus.

No és fàcil dir quina cultura va començar a produir cervesa. Durant molt de temps es va pensar que les primeres restes arqueològiques de quelcom semblant a una birra s'havien trobat a la Xina i eren de fa 7000 anys. Però recentment s'han trobat restes a Israel que les dupliquen en antiguitat, i encara hi ha qui afirma que la data pot ser més remota.

Sigui com sigui, algun espavilat s'adonà que controlar aquelles substàncies que permetien obrir les portes de la percepció -parafrasejant Aldous Huxley- era també controlar les inquietuds, les preocupacions, i la capacitat d'evasió de la societat, així que els elaboradors de cerveses i vins es van convertir en xamans, sacerdots i divinitats. No és pas cap sorpresa, doncs, que la primera recepta de cuina que trobem escrita sigui un himne a la deessa Ninkasi, que era la deïtat de la cervesa, de la seducció i de la fertilitat entre els sumeris. De fet, un dels pictogrames més freqüents de l'escriptura cuneïforme era el que designava la paraula cervesa. Les tauletes d'Ebla, trobades al poblet del mateix nom, a l'actual Síria, ens mostren que els sumeris eren uns veritables coneixedors del procés de fer cervesa, i que en tenien unes quantes receptes diferents. Per tal de recordar una d'elles, res millor que un poema rítmic que segurament es podia cantar, i en el que s'especificaven les instruccions a seguir. En les festes públiques els sumeris es congregaven per veure i lloar Ninkasi, i una de les salutacions més habituals era "que Ninkasi sigui amb tu, i sempre et proveeixi de cervesa". En algunes ciutats-estat, com Babilònia, hi havia tota una sèrie de regulacions que especificaven les mesures exactes de cervesa que havien de servir els taverners... o taverneres, perquè l'elaboració solia estar en mans de les dones. Alguna d'elles fins i tot van arribar al capdamunt de la jerarquia social, com ara la reina Kubaba o Kug-bao, de la que se'n sap poca cosa però de la que un antic text babiloni ens explica que "donava pa als pescadors i aigua [...] Marduk, el príncep d'Apsu, l'afavoríi digué 'així sia!' i va confiar a Kubaba, la tavernera, la sobirania sobre tot el món".

Malgrat l'amor dels sumeris per la cervesa, sabem que aquesta no era massa semblant a la que tenim avui en dia, sobre tot perquè estava sense filtrar i no tenia una textura massa agradable. Però fet el problema, feta la solució: els sumeris van ser els creadors de la canyeta de beure, un giny tan senzill i útil que encara l'emprem avui en dia. D'ella ens en parla l'historiador grec Xenofont, qui aporta la seva opinió sobre la cervesa sumèria al més pur estil d'una crítica a Tripadvisor: "la beguda sense diluïr era molt forta, i alguns deien que era deliciosa, però suposem que deu ser qüestió d'estar-hi avesat".

Les civilitzacions de l'antigor estimaven la cervesa, i a Egipte se la considerarà també la beguda de més prestigi, rebuda com a regal del déu Osiris, i que formarà part de la llegenda de la deesa Sekhmet, qui, disposada a acabar amb la humanitat per ordre del déu Ra, és aturada amb una ofrena de cervesa tenyida de color vermell (per semblar la sang). Després de la caparra, Sekhmet tornarà a la vida com la dolça -i assumim que ressacosa- deessa Hathor, quelcom que se celebrava en un festival anomenat Tekh, en el que els egipcis es muntaven una Oktoberfest avant la lettre. Com en el cas dels sumeris, la cervesa era quelcom que solien preparar les dones dintre de les seves tasques quotidianes, i en banquets i funerals. N'hi havia de diverses menes i sovint s'endolcia amb dàtils o mel. Fins i tot, els salaris es pagaven en cervesa, perquè era un aliment de primera necessitat. Així seguirà fins que grecs i romans decantin la balança en favor del vi.

Foto de portada: Antiga ciutat d'Ebla, a l'actual Síria.