Costa sw creure que un monòleg sorgit d'un exercici de classe aconsegueixi mantenir la teva atenció intacta durant 60 minuts, especialment si el tema principal del monòleg és el dol: un tema que sempre ha estat ardu i difícil però que s'intensifica amb els temps actuals. Aquest és l'exercici teatral que presenta Queralt Riera a la Sala Atrium fins al 31 d'octubre. De dol vol indagar en un dels conceptes més difícils al que tots ens enfrontem més d'un cop a la vida a l'hora de perdre un ésser estimat, a part de tractar altres temes vigents com són el gènere a partir d'un exercici ben curiós portat als escenaris.

Queralt Riera utilitza la figura de Hamlet per parlar del dol, desdoblant-la en dues figures de l'obra shakespeariana: el mateix Hamlet i Ofèlia. Els temes tradicionals de les tragèdies de l'escriptor anglès són per a molts la família i el poder, però Riera admet haver trobat en aquestes dues figures una metàfora per a explicar els conflictes familiars afloren en els records durant el procés de dol. "A Hamlet, el protagonista perd al pare i no ho pot superar", explica l'autora, més enllà dels tradicionals temes atorgats a l'obra de Shakespeare com són el poder i la bogeria. Tant és així que el seu pare mort se li apareix com un fantasma i li parla fins que ell perd el seny. "Quan nosaltres patim un procés de dol, i ho passem malament, sembla que ens tornem bojos, com ho va fer Hamlet", afegeix. De dol vol il·lustrar que el dol és un procés difícil on sorgeixen sentiments, records i vivències; on davant la mort d'algú es tanca la possibilitat de seguir-hi una relació.

La gran particularitat de la peça recau en el fet que realment es tracta de dos monòlegs gairebé idèntics representats per dos personatges diferents: Hamlet (interpretat per Carles Goñi) i Ofèlia (interpretada per Muguet Franc). El text és realment el mateix, Queralt Riera vol reflexionar així sobre el fet de percebre diferent una mateixa història en funció de si li passa a un home o a una dona. "Durant segles s'ha intentat marcar diferències entre els homes i les dones. S'ha intentat justificar les nostres diferències i explicar la nostra identitat a través d'un gènere social que no es correspon moltes vegades amb la sexualitat o amb la fisiologia", explica l'autora. Un exemple que Hamlet i Ofèlia són realment el mateix personatge recau en el fet que l'alter ego a les xarxes d'en Hamlet es diu Ofèlia i el de l'Ofèlia es diu Hamlet. Va ser a l'hora de portar l'esmentat exercici de classe a l'escenari, produït pel mateix Carles Goñi, quan Queralt Riera es va adonar que per principis no podia escriure obres per a homes blancs, cis i heterosexuals, necessitava escriure per a dones. "Llavors em vaig adonar que realment la història que estava explicant era igual si li passava a un home o a una dona perquè el procés de dol, els abusos, el desengany amorós i la solitud són els mateixos comuns en la meva generació i en el moment actual", ens explica l'escriptora.

Queralt Riera va tenir clar des d'un principi que volia crear una obra i un text molt crus, on la interpretació d'un sol actor ens faci ser partícips i còmplices del dolor davant la mort. "Al final aquesta obra va d'amor i de mort i totes les obres que he fet o que m'agraden van d'amor i de mort, pot ser per separat o juntes. En aquest cas el tema de l'obra és la mort però també hi apareix l'amor", ens aclareix Queralt Riera. Cal esmentar també que el text ha estat guanyador del XXXVII Premi Ciutat de València atorgat per l'Ajuntament de València en la categoria de teatre en català.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat