En un temps en què l'abstracció domina el món de la pintura, Daniel Cuervo se situa a les antípodes de la moda: ha optat per la pintura hiperrealista. Els quadres de la seva sèrie City Scenes retraten paisatges de l'entorn urbà amb una gran minuciositat, amb un nivell de detall gairebé fotogràfic. És fàcil arribar a confondre qualsevol d'aquests quadres amb una fotografia. Presenta, fins al 8 d'octubre, les seves pintures a la Pigment Gallery del carrer Rosselló 193 de Barcelona. Més tard, sortiran de Barcelona per passejar-se per galeries d'Amsterdam, Los Angeles...

Daniel Cuervo

Descobrir una vocació

Daniel Cuervo va pintar de petit, i sempre va intentar reflectir fidelment allò que l'envoltava. Al seu poble, a Astúries, pintava el seu entorn rural. Als 18 anys va venir a Barcelona a estudiar Belles Arts, i va començar a pintar escenaris urbans que li recordaven els seus orígens: parets esquerdades, portes mal ajustades... Va descobrir l'hiperrealisme en una exposició sobre el pintor Antonio López al Reina Sofía de Madrid, i en aquell instant va decidir que allò era el que volia fer. La seva vocació no acabava d'encaixar amb el que s'estudiava a la facultat, però els professors van reconèixer el domini tècnic i el coneixement de Daniel Cuervo. Quan duia 5 anys a Barcelona (ara en porta 29), va decidir que ja era el moment de centrar-se en la ciutat i de començar a retratar escenaris urbans. Des d'aleshores no ha deixat de pintar ciutats. Barcelona, sobretot, amb sèries com "Barcelona per la nit" o "Barcelona des del mar", però també ciutats que "qualsevol paisatgista urbà ha de pintar: Londres, Nova York... Assegura que té preferència per les ciutats amb riu o amb mar, perquè "donen tranquil·litat al paisatge".

Dani Cuervo Les Punxes

Bogeria pel detall

Daniel Cuervo admet que en els seus quadres no hi té cap intenció de fer cap crítica social: "són pura estètica", explica. Tan sols té la voluntat de reproduir amb la màxima fidelitat una cosa que ha vist i que l'ha impressionat. De fet, els seus quadres van molt més enllà del que percep l'ull humà, perquè recullen els detalls més irrellevants del camp visual. I no busca els escenaris més simples: sovint als seus quadres hi ha miralls, vidres o superfícies d'aigua que creen suggerents i complicadíssims reflexos. O arbres, que amb les seves fulles suposen tot un desafiament per la tasca del pintor. Cuervo s'ho pren com un desafiament. Afirma que en un quadre del carrer Balmes (en una sèrie dedicada a les cantonades en forma de ve baixa de la ciutat) s'ho va passar "bomba" amb les rajoles; això sí, reconeix que a la fi ja no era tan divertit perquè "n'hi havia moltes". Fins i tot és molt difícil trobar la signatura de l'artista en aquests quadres. La posa en un lloc molt discret "per no espatllar l'obra".

Dani Cuervo Poblenou

Laboriós

Daniel Cuervo no és molt prolífic. No pot ser-ho. Els seus quadres suposen molta feina. De fet, en fa aproximadament tres a l'any. El procediment comença amb la tria del paisatge a pintar. No és un procés ràpid: va passar-se dues setmanes passejant amb la seva càmera per Nova York per  tal de triar uns pocs escenaris. I a cada escenari havia d'estudiar la llum per fer la foto al millor moment del dia. Afirma que dispara moltes fotografies, però que sovint actua de forma molt intuïtiva: "En certes ocasions, veus el quadre en la realitat", explica. Aleshores, amb el seu trípode, fotografia acuradament el paisatge escollit i a partir d'aquí comença la feina de taller. Sobre una taula, amb olis, va pintant, sempre amb la mateixa estratègia: comença a pintar per l'extrem superior esquerra i acaba per l'extrem inferior dret, de tal forma que pugui recolzar la mà sobre la tela. Dona per acabada la tela quan "torno a sentir el que vaig sentir a la realitat, quan veig, de nou, el paisatge original". Qui vulgui comprovar fins a quin punt els seus quadres fan sentir la realitat del paisatge original, pot passar-se per la Pigment Gallery.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat