Ens trobem amb Dàmaris Gelabert a l'espai Totsona de Cardedeu, al Vallès Oriental, on desenvolupa el seu mètode d'estimulació musical per a infants de 0 a 6 anys. Pedagoga i musicoterapeuta, Gelabert és coneguda sobretot per ser autora i cantant de cançons infantils. Ha publicat 16 discos i 200 cançons, i el seu canal de YouTube treu fum, amb temes que arriben als 270 milions de reproduccions. Algunes d'aquestes cançons més populars compten ara amb nous i brillants vestits gràcies a la col·laboració amb l'Orquestra Simfònica del Vallès (OSV). N'ha sortit el disc És l'hora de l'orquestra i una gira que ja ha visitat un espai tan emblemàtic com el Palau de la Música, amb dos concerts en una tarda.

Dàmaris Gelabert foto entrevista

Com sorgeix la idea de fer un disc amb orquestra?

Portar les meves cançons cap a altres terrenys era una idea que teníem feia temps amb l'Àlex, la meva parella i mà dreta musical. L'any passat, amb motiu del 50è Festival de Jazz de Barcelona, en vam fer algunes en estil jazz i vam publicar És l'hora del jazz. Només sortir el disc, ens va trucar l'OSV i ens va proposar de fer el següent any un concert al Palau de la Música en el marc dels seus concerts simfònics per a famílies. Així que vam trobar el moment ideal per fer els arranjaments i enregistrar un disc amb orquestra. 

Satisfeta del resultat?

Molt. Algunes cançons han agafat molta més força, en part perquè ja des de l'inici estaven pensades en pla orquestral, com ara Els dies de la setmana, que és una marxa que ja era una mica orquestrada, però, és clar, enregistrada com vàrem poder ara fa 18 anys... També A poc a poc i de pressa, que és del primer disc, ha pres molta més dimensió.

Una cosa és enregistrar un disc i l'altra cantar en directe. Com t'has sentit cantant amb tota una orquestra i un gran cor infantil al darrere? 

És la primera vegada que ho he fet, i la veritat és que estava força nerviosa al Palau de la Música, era una repte molt important. En el disc ja em va costar una mica, perquè tot era molt diferent de les altres gravacions que havia fet. Des que va sortir el disc hem estat preparant el directe. La meva intenció era sobretot passar-ho bé i no deixar-me impressionar, però no era fàcil no impressionar-se. 

La música arriba als infants a un nivell molt més profund del que podem imaginar, i per tant els que componem millor que no ens limitem als compassos binaris o a l'escala major

Com va ser la reacció de la canalla al Palau de la Música? 

N'hi havia que es quedaven al·lucinats. Suposo que per a molts era la primera vegada que anaven a veure una orquestra en directe. I penso que l'espectacle que hem muntat és bonic per això, per donar l'oportunitat a que els nens vagin a veure una orquestra... Moltes vegades es relaciona orquestra amb música clàssica, i en aquest disc hem intentat fer visible que això no ha de per què ser així, i que també es poden fer cançons familiars acompanyades d'orquestra. De fet, els nens i nenes estan molt acostumats a escoltar so orquestral a través de les bandes sonores del cinema, però és difícil que vagin a veure concerts d'una orquestra simfònica. Crec que hem fet un disc i fem un directe que sona molt a banda sonora de pel·lícula, gràcies als arranjaments de l'Àlex, i hi ha també un homenatge a Mary Poppins, un actor i cantant a l'escenari, l'Eloi Gómez, que ho va lligant tot... El volem portar amunt i avall força temps, visitar molts escenaris. Ho combinarem amb dos altres projectes sense orquestra que estem posant a punt: una gira per teatres petits i un espectacle a l'aire lliure. 

M'ha emocionat veure vídeos d'infants de Malàisia, de l'Índia o del Brasil cantant les meves cançons

Dàmaris Gelabert

Al disc, publicat per Tot Sona Records, hi ha cançons que en pocs anys han agafat una gran popularitat i que molts infants se saben de memòria. Què ha de tenir, una cançó infantil o familiar, per convertir-se en un èxit?

Aquesta és la pregunta del milió! Ningú té la fórmula màgica, però és cert que amb els infants hi ha coses que funcionen molt bé, com la repetició, que hi hagi tornada, paraules claus en aquesta tornada... Però diria que són els mateixos elements que per a qualsevol altre tipus de cançó moderna. 

Han de ser d'un to alegre, o no necessàriament?

A mi m'agrada fer de tot. És cert que si poses una cançó alegre enmig d'un concert, comencen a saltar i ballar i la sensació és que s'ho passen més bé que amb les no tan alegres, però penso que amb les altres també s'ho passen bé, i que emocionar-se també és passar-ho bé. Per mi en una cançó té el mateix valor que saltin o que deixin anar un sospir d'emoció. Per això està la música, per descobrir les emocions i per entendre-les, és el llenguatge de les emocions. Una de les coses que hem descobert des del punt de vista pedagògic i neurocientífic és que la música arriba als nens a un nivell molt més profund del que podíem imaginar, i per tant millor no limitar-nos només a coses com els compassos binaris o a l'escala major, sinó oferir quant més millor, tot el ventall que puguem de la música, i així els desenvoluparem més riquesa auditiva i emocional.

Hi va haver un moment de la teva vida que vas dir "em vull dedicar a fer cançons per a infants", o t'hi vas anar trobant?

Em vaig posar a compondre per primera vegada quan estava estudiant al Berklee College of Music (Boston), per al projecte de final de carrera. Vaig fer un seguit de cançons per aprendre música. Jo era mestra de música, i veia que quan cantava tots els nens em miraven, mantenien l'atenció, i que tot allò que cantava ho memoritzaven molt ràpid. I per tant vaig pensar: "tots els continguts que vull que aprenguin, els vull transmetre a través de cançons". I aquest va ser el meu projecte de final de carrera, fer cançons per aprendre música. Aquestes cançons van ser també les que van entrar al primer disc, Tot sona. Hi ha una cançó sobre el ritme, una altra sobre l'entorn sonor, una sobre el greu i l'agut, sobre el volum... Tots els aspectes bàsics de la música. I aquesta és també la base del mètode Totsona que fem en aquest espai de Cardedeu, amb sessions on només es canta, i les lletres de les cançons van donant les consignes d'allò que s'ha de fer.

Aquell primer disc és del 1998, però que et veiem als escenaris fa molt menys temps.

Sí, fa 6 anys que faig concerts. Feia només discos i formacions a les escoles, buscant cançons per aprendre, incorporant-les en el dia a dia dels centres educatius... Em vaig adonar que hi havia una gran mancança de repertori en català per a, per exemple, aprendre els dies de la setmana, l'abecedari... I les vaig anar component per necessitat. La dels dies de la setmana, per exemple, la vaig fer al cotxe per a que la meva filla els aprengués. Aleshores no veia la necessitat de fer directes ni el lloc on fer-los.

La cançó és cohesionadora d'un grup, quan cantem estem més units, cantar ens connecta amb els altres

La música infantil permet guanyar-se la vida?

Nosaltres ens la guanyem fa uns quants anys, per tant, sí. A casa la meva parella, els nostres dos fills i jo ens dediquem a la música, i també donem feina a més gent. Ara mateix portem quatre anys bons, estem en una bona època. És cert que hi ha temporades millors i d'altres pitjors, però això és la vida del músic. Fa uns anys vam estar a punt de tirar la tovallola.

Què us va fer seguir endavant?

La impressionant resposta que vàrem tenir en la campanya de micromecenatge per fer els videoclips de les cançons. Era un d'aquells anys que t'ho replanteges tot, i no sabíem si fer un nou disc o què. Un dia la Laia, la meva filla, va arribar de l'escola dient que a classe no es creien que el Bon dia o Els dies de la setmana fossin de la seva mare, li deien que eren cançons populars. I tot i que als discs sí que hi posàvem "Dàmaris Gelabert", no fèiem concerts ni vídeos. Vam decidir que, abans de deixar-ho, faríem alguns vídeos de les cançons més conegudes perquè almenys es posés cara a qui les cantava i les havia fet. Vam superar de molt la xifra de diners que ens havíem proposat, i això va ser una gran injecció de moral, perquè vam comprovar que hi havia molta gent que ens seguia.

Alguns dels teus videoclips tenen dotzenes de milions de reproduccions. De fet, ets l'artista que, cantant en català, té més visualitzacions, de tots els estils i gèneres musicals.

Sí, sempre hem anat tenint moltes visualitzacions, però tot es va disparar el mes de març, quan em van donar el Botó de Plata pels 100.000 subscriptors al canal de YouTube. Aleshores, aquesta plataforma va col·locar el nostre vídeo al costat d'altres videoclips infantils molt populars, i ens van començar a veure de tot el món. Al juliol ja ens van donar el Botó d'Or per haver superat el milió de subscriptors al nostre canal, i ara estem a punt d'arribar als dos milions. Molts, és clar, són de fora de Catalunya. De tot el que m'està passant, una de les coses que més m'ha emocionat és veure infants de Malàisia, de l'Índia o del Brasil que s'han après cançons meves, tot i ser en català!

Després de 200 cançons editades i en què has explicat cantant els hàbits, les vocals, els dies de la setmanal, l'abecedari... et queden coses per ensenyar?

Jo crec que sí. La cançó és un bon recurs per explicar coses, i d'altra banda també faig cançons que no són de memoritzar coses, com ara Qui soc jo?, o de valors, d'autoestima, sobre de la natura... En el camp educatiu, tinc ganes de tocar el tema dels números, de les matemàtiques, que sempre m'ha costat més que d'altres matèries d'incorporar a les cançons. 

O sigui que potser trobarem aviat un Ara és l'hora de les matemàtiques.

Ja veurem. S'ha de fer de manera atractiva, potent, que arribi. Si trobo la fórmula, ho faré. Si no, no m'hi posaré.

Ara que estem en aquesta època de l'any, què sents, quan veus que una cançó teva com és M'agrada el Nadal es canta tant aquests dies? 

Recordo que em vaig emocionar molt fent-la i vaig sentir que seria una cançó especial. Algunes de les meves cançons tenen lletra de l'Eulàlia Canal, com aquesta, i recordo que quan la vaig llegir i organitzar en forma de cançó vaig pensar "això funcionarà". I que hagi funcionat és molt bonic, que tanta gent conegui la cançó... Als concerts del Palau de la Música la vam fer al final de tot amb l'OSV i va ser preciós.

https://www.youtube.com/watch?v=Q3P_lI59qMA

I t'agrada tant el Nadal com cantes a la cançó? 

Sí. A més a més penso que són uns dies molt adients per escoltar música, per cantar junts, i seria bonic que no perdéssim mai la tradició de trobar-nos i, després de dinar,  cantar amb els petits de la casa. Jo això ho he tingut i viscut a casa i penso que és molt bonic. M'agrada explicar a les famílies que ho facin, que amb el pas dels anys molts records van lligats a la música. A més a més les nadales són cançons que pot cantar i agradar a tothom, a grans i a petits. És una mica el que jo també busco amb les cançons que faig. La cançó té això tan bonic des d'un punt de vista musicoterapèutic que és que cohesiona el grup, si cantem estem més units, ens connecta amb els altres. Està comprovat científicament. Quan cantes hi ha coses a nivell físic i químic que canvien la persona, i cantant en grup equilibrem pulsacions, químicament passen coses... Moltes coses les anem oblidant, però les cançons de la infància queden per sempre en el record. Com veus, soc una enamorada de la meva feina.

Quan vaig compondre 'M'agrada el Nadal' vaig sentir que seria una cançó especial

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.

Subscriu-te a ElNacional.cat