En un dels pocs fragments que es conserven d’una mena de diari personal, Gabriel Ferrater va escriure: “Complicar l’amor amb la resta de la vida, o fer-ne una festa. Són les dues escoles”. 

No és gaire difícil intuir que Ferrater aposta per la segona escola: l’amor ha de ser alegria, celebració i vitalitat. Però l’aforisme apunta cap a la dificultat de fer compatibles l’amor i la vida, i cap a la incapacitat egoista de Ferrater de concebre l’estabilitat i la quotidianitat de l’amor. Ferrater volia, i aquest és un tema recurrent als seus poemes, preservar l’amor com a espai aïllat de felicitat, intacte i allunyat de la resta de les coses. 

Vaig rellegir l’aforisme el mateix dia que acabava de tornar a veure el sisè capítol de la cinquena temporada de Mad Men, que es titula “Llocs llunyans”. És un capítol on tots els personatges intenten trobar moments per aïllar-se en l’espai i el temps, que els angoixa i els atrapa. Som a mitjans dels seixanta i l’ambient psicodèlic intoxica també els publicistes de Madison Avenue, i el títol del capítol remet a aquests llocs on t’envien els estupefaents, que són una arma útil per als rics que necessiten adormir per una estona la seva banalitat. 

Roger Sterling va a una festa d’uns amics de la seva segona esposa, una secretària guapíssima de vint i pocs anys. Hi van per provar l’LSD i acaben la nit totalment col·locats. Mentre dura el viatge es confessen que ja no volen estar més junts. Se’ls ha passat l’amor; que simplement consistia en l’enlluernament d’una secretària per part d’un seductor ric i elegant que li triplica l’edat, i la tonteria d’un senyor encantat amb una noia graciosa i bonica de mirar. Quan es desperten l’endemà, ella es penedeix de la decisió però ell la convenç que la veritat que compta és la que es van dir quan estaven desenganxats de la vida i que no té sentit continuar junts. Ella diu “serà molt car” – referint-se al divorci – i ell li diu “ja ho sé”. És el final perfecte d’un amor que, en el fons, tots dos sabien que era només una festa que s’acaba quan et baixa l’efecte de la droga.

Mad Men Article Marina Porras

El torturat i difícil Don Draper, protagonista de la sèrie, representa l’altra escola: complicar l’amor amb la resta de la vida. Ell i la seva segona esposa, també exsecretària, també guapíssima, comencen a patir les dificultats de mantenir l’amor lligat a la vida i al pas del temps. Ella comença a trobar defectes al seu marit triomfador, i ell comença a notar que li venen les pulsions de sempre: deslligar-se de totes les complicacions després d’haver-ho embolicat tot molt. 

Hi ha dues escenes paral·leles al capítol. A totes dues les parelles estan estirats a terra i la càmera els enfoca des de dalt. El Roger i la Jane estan estirats amb una tovallola lligada al cap com un turbant, perquè s’acaben de banyar junts i encara van col·locats. És l’escena de la ruptura. Ell li diu: “Ets molt bonica” i ella contesta “sempre dius això”. El Don i la Megan estan igualment estirats a terra perquè s’acaben de barallar cridant i atrapant-se pel pis, i ell l’ha tirat a terra i han caigut tots dos. Ell l’intenta calmar i li diu: “És una baralla, ara ja està”, i ella li contesta: “No. Cada vegada que ens barallem ens empetitim una mica”. 

Com que Draper – i aquest és un gran tema de la sèrie – no es vol limitar a l’amor com una festa però no està disposat a pagar el preu de les complicacions, sempre acaba deixant rere seu un abisme enorme d’amor que cau cap al no res. 

“Complicar l’amor amb la resta de la vida, o fer-ne una festa. Són les dues escoles”.