Des de fa uns anys hi ha una notable proliferació de còmics sobre la guerra civil espanyola, molt sovint creats a partir dels records dels propis autors o dels d'algun familiar: el díptic El arte de volar El ala rota, d'Antonio Altarriba i Kim; Un largo silencio, de Miguel Gallardo; 36-39. Malos tiempos, de Carlos Giménez; Dr. Uriel, de Sento Llobell; Jamás tendré veinte años, de Jaime Martín... És una tendència que no sembla remetre sinó anar a l'alça, i en els darrers mesos han estat diverses les novetats que segueixen incidint en la memòria de la guerra civil com a leit motiv d'unes trames que a vegades se situen en l'ambigua frontera que separa la ficció del document, per fer gala d'un notable rigor historiogràfic.

Rematant les diverses ramificacions de la novel·la de Javier Cercas Soldados de Salamina cap a d'altres disciplines -David Trueba va escriure i dirigir una adaptació cinematogràfica en la qual va introduir notables canvis argumentals, i Joan Ollé va estrenar una versió escènica al Teatre Romea-, Reservoir Books ha publicat l'adaptació en còmic, signada pel malagueny José Pablo García, responsable d'abordar amb èxit una tasca complexa i titànica: l'adaptació al còmic dels assajos de Paul Preston La guerra civil española La muerte de Guernica. Curiosament, García reconeix que la seva veritable vocació és la d'humorista gràfic, i que aquests encàrrecs l'han empès a abordar temes complexos que d'una altra manera l'haurien intimidat. 

Soldados de Salamina Reservoir Books

Soldados de Salamina Reservoir Books

La primera -i ambiciosa- obra de caràcter històric i biogràfic de José Pablo García sí que va ser un projecte personal, Las aventuras de Joselito, una reivindicació de qui va ser nen prodigi abans d'esdevenir joguina trencada amb pas per la presó per narcotràfic inclòs. Després va publicar Vidas ocupadas, la crònica del seu propi viatge al Territori Palestí Ocupat de la mà d'Acción contra el Hambre i l'Agència de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), un treball de periodisme gràfic en la línia dels desenvolupats per autors com Joe Sacco, Guy Delisle o Sarah Glidden.

Tot aquest bagatge ha permès José Pablo García abordar amb èxit el compromès repte de traslladar a la novel·la gràfica un text tan conegut, fer-se'l propi i que resulti reconeixible alhora. Soldados de Salamina parteix d'un motor narratiu, el de la investigació històrica i periodística a través d'entrevistes, que ja està present en la novel·la original, a la qual és escrupulosament fidel, molt més que les anteriors adaptacions a d'altres mitjans. El còmic també està narrat en primera persona pel personatge Javier Cercas, a qui José Pablo García vesteix amb l'aspecte físic del Cercas escriptor. I al llarg de la història apareixen els personatges reals que també concorren en el seu referent literari, com Rafael Sánchez Ferlosio o Roberto Bolaño.

Soldados de Salamina Reservoir Books

Soldados de Salamina Reservoir Books

El Soldados de Salamina dibuixat també és, doncs, moltes coses alhora. D'una banda, un artefacte d'estructura circular sobre la creació i el fet d'escriure -la novel·la era absolutament metaliterària- en què les investigacions del protagonista són el llibre en ell mateix. D'una altra, un viatge a una tragèdia del passat les ombres de la qual segueixen presents; i, sobretot, una ambigua reflexió sobre la necessitat de trobar herois per trobar un sentit a la violència. El gran mèrit de José Pablo García és que aconsegueix conjugar tots aquests aspectes de forma diàfana i fluïda, amb un ritme trepidant que porta a devorar les seves pàgines, combinant el rigor documental amb la lleugeresa costumista.

Una altra adaptació literària -tot i que molt més lliure- és Homenatge a Catalunya (Rosa dels Vents)en la qual el guionista Jordi de Miguel i la dibuixant Andrea Lucio han partit de l'obra en què George Orwell explicava la seva experiència en la guerra civil com a integrant de les Brigades Internacionals. Curiosament, aquest còmic -i aquesta és una de les novetats que presenta respecte el seu referent- també recorre a una estructura narrativa basada en la investigació i l'entrevista. Com Orwell, De Miguel també és periodista, i la novel·la gràfica Homenatge a Catalunya proposa un joc de miralls entre el llibre homònim d'Orwell i la investigació que els mateixos autors del còmic duen a terme al voltant de l'escriptor britànic.

Homenatge a Catalunya/Rosa dels Vents

Homenatge a Catalunya/Rosa dels Vents

El llibre alterna en paral·lel l'estricta adaptació de l'original -en tons grisos, monocroms- amb el temps present des de la perspectiva dels autors, relatat en color i fins i tot amb la inclusió de fotografies -una mica a la manera d'Emmanuel Guibert-, amb entrevistes a experts i un recorregut per l'aspecte actual dels escenaris de la Barcelona d'Orwell. L'ambició conceptual d'aquest Homenatge a Catalunya acaba contrastant les Rambles que va conèixer l'autor de Rebel·lió a la granja -i la seva condició de lloc de reunió d'intel·lectuals i artistes i d'escenari de reivindicacions socials i polítiques- amb el seu actual caràcter de parc temàtic per a turistes, violentat per l'atemptat de l'agost del 2017.

Tot i ambientar-se sobretot durant la Segona Guerra Mundial, la guerra civil és en el rerefons de Los surcos del azar (Astiberri), de Paco Roca, una obra que reconstrueix la història de La Nueve, companyia formada majoritàriament per republicans espanyols en l'exili que va participar amb l'exèrcit francès en la contenda. Fruit de cinc anys de feina i d'un ingent treball d'investigació i documentació, Los surcos del azar -una altra mostra tant de la diversitat d'interesos temàtics del seu autor com del seu humanisme- és una de les obres més importants del còmic espanyol recent, i també adopta les maneres de l'entrevista: el mateix Paco Roca intervé en el relat parlant amb el veterà de guerra Miguel Ruiz, els records del qual són el vehicle per al relat.

los surcos del azar Astiberri

Los surcos del azar/Astiberri

Los surcos del azar es va publicar el 2013, va obtenir diversos premis i, només en castellà, ha venut més de 49.000 exemplars. Ara, coincidint amb el 75è aniversari de l'alliberament de París dels nazis, coneix una nova edició en la qual Roca recull nova informació que li ha arribat durant aquests cinc anys, i que confirma vint-i-quatre pàgines d'extres entre textos, esbossos, fotografies, noves pàgines dibuixades i una carta d'un dels protagonistes de la història.

Molt diferent a tots aquests còmics és el to -més irreverent, iconoclasta, lúdic i gamberro- de les Nuevas Hazañas Bélicas (Norma), escrites per Hernán Migoya i il·lustrades per un grapat de dibuixants de registres molt diferents. El volum recopila totes les històries nascudes del projecte que la ja desapareguda editorial Glénat va encarregar a Migoya per ser publicat per entregues, com a homenatge a las Hazañas bélicas creades per Boixcar. La idea de Migoya va ser centrar totes les històries en la guerra civil -a diferència del que passava en aquell clàssic, que s'ambientava en conflictes com la Segona Guerra Mundial o la guerra de Corea- i anar alternant el punt de vista feixista amb el republicà. 

nuevas hazañas Norma

Nuevas hazañas belicas/Norma 

Un dels estímuls que va impulsar el guionista van ser les ganes d'explorar un to pulp en el context de la guerra civil, d'endinsar-se en un registre d'entreteniment pur encara que sense estar mancat d'esperit crític. Un dels reptes de Nuevas Hazañas Bélicas -a part del frenètic ritme de treball que imposava la periodicitat- va ser el fet d'adaptar-se a l'estil gràfic de cada un dels dibuixants -Albert Monteys, Bartolomé Seguí, Calpurnio, Cels Piñol, Kim, Natacha Bustos, Juanjo Sáez o Pere Joan, entre d'altres-, tot i que certament hi predomina un desacomplexat aire de sàtira, fins i tot de paròdia.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat