"A la nit tinc dret a no estar viva. Tinc dret a no fingir. Retrobo les altres. Estic amb elles, sóc una més. Estan com jo, mudes i desemparades. No crec en la vida eterna, no crec que visquin en un més enllà on ens reunim a la nit. No. Les reveig en la seva agonia, les veig com eren abans de morir, com s'han conservat dins meu". És la Mado qui parla, una de les companyes de camp i de lluita de Charlotte Delbo, dona de teatre i resistent política deportada a Auschwitz, autora de La mesura dels nostres dies.

Charlotte Delbo

Més enllà de les xifres que resumeixen l'abast de l'Holocaust, en cada supervivent dels camps hi ha una història única de conservació davant l'adversitat. Després de l'alliberament, cada un d'ells va haver de conviure amb els records més aterridors. Perquè en cada intent de refer la seva vida persisteix la nafra del passat. D'això precisament tracta aquesta obra, que no té voluntat d'explicar allò que va succeir als camps, sinó de recollir els testimonis de les supervivents 20 anys després d'haver-ne sortit. 

A través de les veus de dones que van mobilitzar-se en xarxes clandestines contra la ocupació nazi, Delbo obre les comportes d'un dolor inexpiable. Assenyala els límits de la llibertat i els enfronta amb la tenacitat de l'esperança durant el captiveri. I ho fa sense instruir, tan sols deixant que el lector escodrinyi en la seva pròpia experiència i interpel·li la seva consciència en la deriva del dia a dia. La supervivència no és tan sols no morir. Sobreviure implica reprendre el camí després de la barbàrie. Perquè, de fet, tornar no ho és tot. 

Més enllà de recosir les memòries que subsisteixen en la penombra, La mesura dels nostres dies esdevé una gran lliçó de sororitat i de compromís entre les protagonistes. És una prova de que, fins i tot en les situacions més extremes, l'ésser humà és capaç de preservar els seus vincles. La seva lectura ens empeny a preguntar-nos quin és el significat genuí de la lleialtat entre persones, o fins on arriba la capacitat de l'ésser humà d'adaptar-se als infortunis. 

Els relats que conformen aquest primer volum del tríptic Auschwitz i després –que es publicarà a Club Editor durant el 2020–, ens acosten a interrogants complexes, a preguntes incòmodes, però necessàries, sense haver de passar per un camp d'extermini. Llegir-lo és un viatge molest, però tant necessari com enriquidor.