Des del que havia de ser un dia de gala i celebració d'una temporada del Teatre Lliure que es presenta il·lusionant -amb muntatges tan esperats com Àngels a Amèrica- ha resultat un cúmul de dubtes, sorpreses, acusacions, silencis, aclariments i declaracions, etc., que avui han sumat un nou episodi. Lamentablement, tot i la reposició de l'exitós muntatge In memoriam, els comentaris no han estat sobre el que passava a l'escenari. 

Una renovació sorprenent i controvertida

Tot va començar el mateix dia de la presentació, amb la sorpresa final de Lluís Pasqual, que va anunciar que el dia abans el Patronat del Teatre Lliure havia acordat la seva renovació per un nou mandat, una vegada esgotats els dos mandats anteriors, iniciats l'any 2010. Aquest nou mandat va ser plantejat pel director teatral reusenc -fundador l'any 1976 del mateix Lliure- com una oportunitat d'impulsar projectes, com la Kompanyia Lliure, i d'iniciar una reflexió profunda sobre el Teatre Lliure del futur, que havia de culminar amb el seu relleu al final d'aquest tercer mandat. El cert és que el fet que Pasqual s'acosti ja a la setantena -és nascut l'any 1951- i la manca de perspectiva immediata de relleu generacional o la possible arribada d'una dona -la poca presència femenina ha estat una de les crítiques que ha rebut la gestió del director- al capdavant de l'històric teatre sobrevolaven els comentaris de l'aperitiu posterior a l'acte de presentació de la temporada 2018-2019. Però, res feia esperar el que havia de passar.

Nova temporada Teatre Lliure/ Ros Ribas

Esclata la polèmica: Andrea Ros denuncia la seva mala experiència amb Lluís Pasqual

L'endemà, va esclatar la bomba. L'actriu Andrea Ros, una de les membres de la Kompanyia Lliure -que havia abandonat feia pocs mesos per emprendre d'altres compromisos laborals- va escriure un post a facebook en que denunciava la seva mala experiència amb Pasqual -que la va dirigir com a Cordèlia, a El rei Lear- durant els dos anys que ha format part de la Kompanyia: "Lluís Pasqual m'ha cridat, m'ha ridiculitzat, m'ha posat en evidència, i l'he vist fer-ho impunement perquè 'és un geni' , i els genis criden, els genis tracten malament a la gent". Ros, a més, parlava directament de la renovació de Pasqual, assegurant que "necessitem algú jove al capdavant d'un vaixell com aquest, algú ple de vida, d'amor, de feminisme. Necessitem algú capaç de donar veu a la gent jove, capaç de donar espai a la creació (no n'hi ha prou amb programar 3 setmanes a l'Oriol Pla), espai a les dones, espai al feminisme (i no n'hi ha prou amb programar AÜC quan ja es un èxit consagradíssim) espai a la bona energia. Fer teatre no ha de fer por, joder". I, afegia:  "necessitem mandats de 4 anys no renovables per poder veure punts de vista diversos, per estar en constant renovació i per fer que el futur del Lliure sigui sempre en present. Necessitem una direcció més jove per poder, així també, arribar a un públic jove, una direcció amorosa perquè el teatre ha de ser sensible i DONES, necessitem dones, excés de dones, perquè el teatre ha de ser feminista".

El post de Facebook va córrer com la pólvora i va rebre el suport pràcticament immediat de companys de professió com Maria Rodríguez, Àurea Márquez,  Diana Gómez, Vicky Luengo, Laura Aubert, Cristina Clemente, Júlia Truyol, Marta Marco, Marc Martínez, David Verdaguer, Iván Morales, Ernest Villegas o Biel Duran

Els confusos termes de la renovació, enmig del silenci del teatre

En aquest context, l'anterior director del Teatre Lliure, Àlex Rigola, va aprofitar el post d'Andrea Ros per manifestar que està "totalment en contra de que s’estigui més de 8 anys. Sigui qui sigui" i ha comunicat que "de tots els patrons, vaig ser l’únic que va votar en contra de la seva [de Lluís Pasqual] renovació". A més, ha puntualitzat que "el que va acceptar el patronat va ser la proposta de la junta de govern de renovació només per 2 anys i no per 4. O sigui que el que es va aprovar és que Lluís Pasqual finalitzi el juliol del 21 com a director del Teatre Lliure". No era cap secret, que Rigola s'oposava a la continuïtat de l'actual director i que pensava plantejar a la reunió del patronat, tant la limitació de mandats a 8 anys, com la paritat en la programació. 

Després d'aquestes declaracions -emmarcades en la inauguració del Grec, tret de sortida de la temporada teatral d'estiu de la ciutat-, La Llança es va posar en contacte amb el Teatre Lliure per demanar la opinió i les explicacions pertinents de Lluís Pasqual tant a les acusacions d'una de les actrius que ha treballat amb ell, com per aclarir els punts que manifestava Rigola, i, tot i parlar off the record amb els seus tan professionals com amables responsables de premsa -que van anunciar-nos un comunicat per aclarir la situació i van intentar treure ferro a les denúncies de Ros-, no vam poder conversar directament amb el director -a qui es va oferir la possibilitat de fer una llarga entrevista no específicament centrada en aquest cas, però on pogués respondre al que convingués. De tota manera, la polèmica va continuar a d'altres mitjans, amb articles d'opinió creuats, però amb un llarg silenci per part d'un Teatre Lliure a qui, com a la monarquia espanyola, semblava que començaven a acumular-se-li els problemes.

Lluís Pasqual/ACN

El Lliure parla finalment: Un mandat (prorrogat) de només 2 anys

No va ser fins aquest dilluns -més d'una setmana després que comencés la polèmica al voltant de la renovació de Pasqual- la Fundació Teatre Lliure- Teatre Públic de Barcelona  va emetre un comunicat en que assegurava que el Ple del Patronat, en la reunió en que es va donar llum verda a la continuïtat de Pasqual, va acordar iniciar un procés de renovació dels actuals estatuts que regeixen el funcionament del teatre, a través d'una comissió específica, que haurà d'abordar la manera de designar el director del Teatre. En aquest sentit, el comunicat assenyalava que es vol que aquesta es faci per concurs obert i amb un mandat de quatre anys prorrogable a un altre, sempre consecutiu. També, que caldrà incloure en els nous estatuts el garantir una programació artística el més paritària possible. 

Pel que fa, específicament a l'encàrrec de Pasqual -i revisant el que ell mateix havia dit durant la roda de premsa de presentació de temporada, en que havia parlat d'un mandat màxim de quatre anys, que potser no compliria íntegrament- el comunicat aclaria que el Patronat, de mutu acord amb el director, va acordar establir una pròrroga de 2 anys que es farà efectiva a partir de la data en què finalitza el seu segon mandat. Per tant, tècnicament no es tracta d'un tercer mandat, sinó d'una continuïtat provisional per tal d'endegar els canvis estatutaris previstos i garantir la programació fins a la incorporació del nou responsable després del concurs obert que s'haurà de celebrar la temporada 2019-2020. 

Tot i això, després d'explicar els termes d'aquesta prorroga de dos anys, el comunicat tornava a parlar d'un tercer mandat, recordant que, d'acord amb l’article 22 dels actuals estatuts del Teatre Lliure, formalment, la continuïtat de Lluís Pasqual és per 4 anys més, tot i que el director va acceptar la limitació plantejada pel Patronat.

El darrer episodi, fins ara: Dones i Cultura demana el cessament de Lluís Pasqual

Avui, la polèmica ha tingut un nou episodi -i res fa pensar que sigui l'últim- amb un comunicat de col·lectiu Dones i Cultura, que aplega més de 800 professionals, moltes d'elles del món de les arts escèniques -tot i que el document està signat col·lectivament i no se'n coneixen les impulsores o portaveus-, en que sostenen que "Lluís Pasqual se sobrepassava i excedia en les seves funcions com a director del Teatre Lliure no ha estat mai cap secret. Al contrari, tothom coneixia les seves maneres de fer despòtiques i de mals tractes. [...] Les denúncies sobre el tracte vexatori que el director Lluís Pasqual dóna de manera sistemàtica a les seves treballadores i treballadors, ha estat una constant en els espais de trobada i treball del col·lectiu. Tanmateix, no ha estat fins ara, amb la denúncia pública feta per una de les nostres membres, que aquesta realitat confirmada per desenes de testimonis ha saltat al debat públic".

Dones i Cultura assegura que la seva funció, en tant que grup feminista, és visibilitzar, denunciar i lluitar contra la discriminació i els abusos de poder que pateixen dins dels seus àmbits laborals per transformar l'entorn cultural. "Som un col·lectiu feminista i no permetrem que es mantinguin en posicions de responsabilitat persones que maltracten a d’altres, especialment si aprofiten la seva relació de poder per mantenir comportaments vexatoris amb impunitat", conclouen en un comunicat que exigeix al Patronat i a les institucions públiques que el formen -a qui recorden que tenen una responsabilitat amb el conjunt de la societat però també amb totes les persones treballadores que fan possible que aquesta institució funcioni- que procedeixen al cessament de Pasqual, a qui acusen de pràctiques abusives no només contràries als drets laborals més bàsics sinó que són intolerables en una societat democràtica.  A més, al comunicat disposen el correu electrònic [email protected] per recollir, de manera anònima i confidencial, denúncies referents a maltractes en l'àmbit cultural dins de l'entorn laboral.