Conèixer l'obra de William Kentridge (Johanesburg, 1955) és conèixer la història de Sud Àfrica, els seus dibuixos, pel·lícules (encarnades mitjançant els personatges del magnat industrial Soho Eckstein i el poeta Felix Teitlebaum) i les seves produccions de teatre i d'òpera són testimoni dels combulsos molments que ha viscut el seu país des de la creació de l'apartheid fins avui dia. El CCCB presenta a la seva mostra William Kentridge. El que no està dibuixat, un recorregut per la seva obra gràfica i visual; com nou tapissos de gran format (en col·laboració amb el Stephens Tapestry Studio), la instal·lació audiovisual More Seetly Play the Dance (que serà al CCCB fins al 17 de gener i després es podrà veure a l'espai PLANTA de la Fundació Sorigué), i onze films de la sèrie d'animació Drawings for Projection; el darrer dels quals, City Deep, s'estrena a Europa. L'exposició és una adaptació ampliada de les exposicions If We Ever Get to Heaven (2015) i Ten Drawings for Projection (2019), igualment dissenyades i presentades a l'Eye Filmmuseum d'Amsterdam i comissariades per Jaap Guldemond. Es podrà veure fins al 21 de febrer de 2021.

A banda de mostrar les múltiples facetes de l'artista, l'exposició vol esdevenir un espai de reflexió sobre els reptes del postcolonialisme i la dialèctica entre les zones de poder i els marges d'exclusió de la societat europea contemporània. "En un moment com aquest, una exposició com la seva ens permet parlar de les lluites postcolonials, de com les societats intenten reconstruir-se després de carregar amb quelcom tan traumàtic com l'Apartheid", celebra el cap de programes del centre, per a qui Kentridge connecta també amb una altra "tradició" d'aquesta institució com és l'exploració dels límits de l'audiovisual.

'William Kentridge. El que no està dibuixat'/ACN

ACN

 

La directora del CCCB, Judit Carrera, ha subratllat que l'exposició que s'inaugura avui, coproduïda amb el Eye Filmmuseum d'Amsterdam i amb la col·laboració de la Fundació Sorigué, és un "petit miracle" perquè s'ha vist "plenament" afectada per la pandèmia de coronavirus, alhora que ha mostrat la seva emoció perquè es pugui "tornar físicament" al centre, el que creï és un "acte de militància a favor de la cultura". Destaca també que per primera vegada es pugui veure la sèrie completa d'onze pel·lícules Drawings for Projection, que Kentridge va iniciar en 1989 com una interpel·lació a la "memòria traumàtica" del seu país, i que va acabar just la passada primavera.

La mostra és una ocasió per veure els nou tapissos de gran format, i especialment la gran instal·lació audiovisual More Sweetly Play the Dance, on en paraules de l'artista "s'evoquen les dinàmiques d'una processó ritual, d'una manifestació de desposseïts o d'un flux de refugiats escapant d'una crisi". "És una de les seves peces més espectaculars, una processó de vuit pantalles que d'alguna manera evoca un flux de desposseïts, amb alguna cosa de dansa de la mort i també d'exorcisme d'un temps que tot ho engoleix", destaca el cap del Departament d'Exposicions del CCCB Jordi Costa.

'William Kentridge. El que no està dibuixat'/ACN

ACN

L'obra de Kentridge gira al voltant de tres eixos fonamentals: la ciutat, encarnada en Johanesburg i on apareixen i desapareixen les cicatrius del passat com a Drawing for projection (en el cas de Sud Àfrica el rastre inesborrable de l'apartheid); l'aparició de processons infinites de persones en moviment que fugen de la violència i la por com a More sweetly play the dance; i, finalment la intenció de generar un debat crític sobre les ferides del colonialisme i la segregació racial. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat