Quina meravella els castells, els castellers, aquelles torres humanes que es fan a Catalunya. Reconec que sempre he tingut una mica d'enveja pensant a la originalitat del fenomen, (com han de ser els catalans que arriben a fer aquestes coses...) i faig meva la exclamació “punyeteros”. Sí, la faig meva però amb un sentit d'admiració i de emulació. Hi ha punyeta i punyeta, punyeteros i punyeteros, opino.

Estic tant admirat amb els castells que he anat buscant alguna cosa per poder respondre, d'una certa manera, a la pregunta que sempre m'he fet: com ès possible que a Itàlia, d'on tot ve (per bo o per dolent), ningú hagi pensat a posar-se un sobre l'altre fins a fer una torre (i mira que som de trepes)?

Busca i busca, investiga i investiga  acabo trobant les “Forze d'Ercole”. I son de Venècia.

Forze d'Ercole

Que jo, venecià, arribi a una tradició de la meva terra passant per Catalunya és curiós, però, anem al punt: què eren les Forze d'Ercole?

Pels catalans és fàcil imaginar-les: una base de 10-12 persones, una torre humana amb un nen al cim anomenat cimiereto(!) que feia acrobàcies i competia amb la facció “enemiga”. Sí, perquè la ciutat estava dividida en dues faccions, els castellanii els nicolotti, una antiga divisió entre pescadors i obrers que encara nodreix la rivalitat entre els diferents Sestrieri.

I una cosa que us agradarà: els que formaven la torre anaven vestits amb faixes i barretines! De color negre (nicolotti) e vermell (castellans). Increïble, veritat? I encara més increïble és que, llegint Jeroni del Real, Hechos de Eleodoro. Memorias inéditas de un caballero catalàn del s. XVII, editat per Josep Pella i Forgas en el segle XIX (l'original s'ha perdut), i la seva descripció dels jocs populars a Girona, (también el de los hortelanos, otros de las espadas y las fuerzas de Hércules, que hacían torres de hombres subiendo unos encima de otros trabados de las manos tres órdenes teniendo los pies sobre los hombros haciendo como una torre y uno que subía más alto), podem veure com la denominació per definir les torre humanes era la mateixa que la veneciana!

Forze d'Ercole

Son els castellers doncs hereus de la tradició de la ciutat de la Laguna? No m'atreviria a jurar-ho, però, segur que el Mediterrani, Mare Nostrum i no Mortum, s'ocupava de contaminar-nos entre tots.

En fi, visca els Nicolotti, en Pep Vila i els seus escrits que m'han donat tanta informació, i les torres humanes. I us confio un somni: revifar la tradició de les Forze d'Ercole a Venècia.