Poques vegades el món literari català ha viscut un debut tan fulgurant com el de la traductora Carlota Gurt i Daví (Barcelona, 1976), guanyadora del Premi Mercè Rodoreda 2019 amb Cavalcarem tota la nit. Amb un currículum on destaquen diverses carreres universitàries i una llarga experiència professional en el món de les arts escèniques, i després de passar per l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, Gurt s'ha convertit en una veu que caldrà escoltar. Ens hem trobat amb ella a l'Ateneu, on va començar la seva trajectòria literària.

Carlota Gurt - Sergi Alcàzar

Com ha estat la seva arribada al món literari?

Jo sóc traductora literària després de deixar la resta de clients ara fa un any i centrar-me només a la literatura. Hi havia una part del procés editorial que ja coneixia i vaig decidir presentar el llibre al Rodoreda sense cap esperança de res. Pensava que si guanyava em moriria. Un dia em van trucar i em van dir que havia guanyat... Em vaig posar a plorar quan em va trucar el vicepresident d'Òmnium Marcel Mauri, perquè era un moment de la meva vida bastant peculiar. Encara ho estic paint, perquè quan em truca algú, penso, què feu pensant en mi? Encara em sembla increïble.

La seva feina de traductora i de producció era fins ara més aviat poc avesada als focus.

Amb la Fura dels Baus havia sortit a l'escenari, fent coses força bèsties, però que ara de cop la gent em llegeixi em té meravellada.

Les seves traduccions també es llegien.

Però no et llegeixen a tu, tu ets un recipient.

Debutar amb un premi què suposa?

Per mi és com entrar esbotzant la porta. Debutar amb un premi no passa cada dia i si fas conte, guanyar el Mercè Rodoreda és el màxim als que pots apuntar. Sento que hi ha una certa expectativa al voltant del llibre, no sé si pel meu compte de Twitter o pel que vaig dir al discurs el dia que vaig rebre el premi. Sigui pel que sigui sento una expectativa desmesurada.

Potser perquè hi ha poques descobertes de noves veus que arribin d'aquesta manera?

Noto que se'm projecta a sobre la idea que cadascú té d'ell del que podria ser. És a dir, si aquesta escrivia contes i anava a l'Ateneu ha guanyat un premi i li fan entrevistes, potser jo també. Hi ha una certa idea de desplaçament.

Em parlava del seu compte de Twitter. És un espai molt singular on s'ha donat a conèixer.

Jo hi vaig entrar definitivament a l'agost de l'any passat, perquè aquest any m'he separat i això és una cosa indissociable al llibre. Bàsicament és així, em vaig separar i em vaig ficar a Twitter, encara que sembli frívol. Twitter és un pati de solitaris i egòlatres. A l'agost quan vaig entrar-hi tenia 60 seguidors i ara en tinc 4.000! Em seguia gent del sector, perquè deia coses de traducció o de literatura, però se'm va ajuntar amb el Rodoreda i ha estat com una mena de bola. Ara, jo sempre intento ser jo, la veritat em sembla important.

Per mi guanyar el Premi Mercè Rodoreda és com entrar a la literatura esbotzant la porta

Carlota Gurt - Sergi Alcàzar

Què suposa guanyar un premi que porta el nom de Mercè Rodoreda?

No se m'acudiria mai comparar-me amb la Rodoreda, però l'any passat vaig quedar finalista del Premi Mercè Rodoreda de Molins de Rei. És un gran referent.

D'on surt? Té cinc carreres... S'ha passat mitja vida estudiant?

M'agrada molt estudiar i ho he deixat de fer pels fills. Quan em jubili estudiaré alguna cosa de Ciències. Vaig estudiar Comunicació Audiovisual de joveneta, perquè havia de triar alguna carrera i vaig anar a l'Autònoma. Em tirava molt el tema de la tele. Quan vaig acabar vaig anar a fer un MBA especialitzat en mitjans i vaig decidir que volia manar, volia ser productora executiva. Vaig fer càstings per la tele, em van agafar, però vaig dir que no a fer de noia florero. Me'n vaig anar a fer de cap de producció a la Fura dels Baus a Àustria, i vaig aprendre a hòsties! Vaig estar-hi cinc anys, però treballar a la Fura és molt dur. Després vaig estar a Temporada Alta, també com a cap de producció, fins que va néixer la meva filla. Quan vaig tenir el primer fill vaig començar a estudiar traducció, però ja havia estudiat ADE que vaig compaginar amb Humanitats. Les vaig acabar totes, i a més, Estudis de l'Àsia Oriental. M'agradava molt el xinès, vaig ser-hi, i després vaig passar al japonès. Alhora, em va agafar molt fort la vena d'escriure i vaig començar a estudiar traducció, mentre criava el meu primer fill. Quan vaig acabar-la vaig comenaçar a l'Ateneu.

L'Escola d'Escriptura Ateneu és el lloc on s'ha format.

Sóc carn d'Ateneu. L'Escola no és un motlle, et donen unes tècniques, i com que sóc una mica excessiva vaig fer l'itinerari de conte i de novel·la. Quan vaig veure que el conte ja el dominava em vaig centrar en la novel·la. De fet, hi ha un parell de contes a Cavalcarem tota la nit que són escrits durant els cursos.

Quant de temps ha estat escrivint aquest llibre?

Els contes més antics són del primer curs, és a dir, de fa dos anys, i els més nous, d'agost-setembre de 2019.

Molts dels contes parteixen d'un entorn aparentment costumista que, de sobte, es trenquen per elements fantàstics o inesperats.

No m'agrada abusar de l'element fantàstic, perquè quan ho fas perd la potència. La vida és molt estranya i tots fem veure que no. Ens obcequem a fer veure que la vida és molt normal. Si mirem bé les vides que tenim i creiem que són tan normals, veus que som tots bojos absolutament.

Hi ha una visió força de l'existència.

Hi ha contes, com El dia de l'alliberament, que els vaig posar per compensar...

Però, si és un conte terrible!

Per mi aquest i el del Cyrano són uns contes molt positiu! (riu).

Té un humor força negre! Les relacions de parella es veuen des del punt de vista de les crisis.

El llibre es podia haver titulat "Quan arriben les crisis", però és que quan escric vol dir que hi ha una cosa que em ronda i, en aquest cas, hi havia la separació del meu marit. El gran tema és com conjugar el deure i el plaer. A mi em costa molt realment trobar la conveniència, que seria el terme mitjà. Però, quan ho vols tot, què passa? Els personatges ho volen tot, en algun sentit.

Què vol la protagonista de L'estiu etern?

És un conte que pertorba als lectors. El que vol és saber que no està sola en aquest món. D'alguna manera aquesta necessitat de no sentir-nos sol la vehiculem a través del sexe o del desig, però a vegades, només de saber que hi ha algú que pensa en tu a totes hores, et redimeix.

Els protagonistes de moltes de les històries estan sols.

Mira el conte de la nedadora de Com si fossis immortal. Si tu decideixes nedar, estaràs sol.

Aquesta és una de les seves pors?

Més que una por, és una certesa. Jo he decidit nedar. Està bé estar sol.

La idea de la por també travessa el llibre.

Prefereixo pensar que més que sobre la por, els meus contes són sobre el coratge. El coratge no vol dir que no tinguis por, sinó que ets capaç de suportar-la. Jo visc en una casa al mig del bosc, i a la primera setmana em despertava sobresaltada pensant que algú havia entrat a casa. Sobretot tenia por pels meus fills. Però al final, la por es passa. I ja quan la vam anar a veure vam dir que no podíem deixar-la passar per por.

El coratge no vol dir que no tinguis por, sinó que ets capaç de suportar-la

Carlota Gurt - Sergi Alcàzar

Al conte Bèsties carnívores literaturitza el cas de la Manada.

Em va remoure molt aquell cas. És un conte controvertit. Per exemple, el jurat va considerar que era el pitjor de tots. Sobretot la primera part, que reprodueix una forma repugnant de relacionar-se i de viure la masculinitat. Però, ho necessitava perquè el lector arribés al final amb un cert esperit.

Deia que el cas de La Manada la va remoure.

Sí, aquest tema em remou també molt personalment. De fet, a Twitter vaig fer un fil #MeToo en què parlava de les vegades que, des dels vuit anys fins que vaig ser gran. Quan veig coses com aquesta se'm desperta una violència molt visceral. Em vénen ganes d'anar a tallar polles, francament. Escriure-ho deu ser la manera de sublimar-ho.

L'altre dia explicava a Twitter la seva experiència amb l'avortament.

És que d'aquests temes se n'ha de parlar. Tots fem veure que ningú ha avortat.

Al conte, A totes, parla de pornografia i els infants.

Aquesta naturalització de la pornografia em té horroritzada. Jo tinc fills, entre ells una nena, i veig que l'accés al porno és molt fàcil. Nens de menys de deu anys tenen accés al porno. Els hi he hagut d'explicar que el porno és ciència-ficció. Em violenta aquesta cosa graciosa que hi ha entre els homes d'enviar-se i reenviar-se porno tan alegrement. M'agrada molt el sexe, però no ho puc suportar aquesta banalització.

L'epíleg és ben diferent de la resta de contes

L'epíleg no té res a veure amb els altres contes i per això vaig posar un advertiment. Potser cal llegir-lo dues vegades, perquè per mi és un resum de tot el que surt als altres: la parella, l'aigua, etc. Si tot té a veure amb la separació, l'últim va ser el que vaig escriure després de separar-me. Hi ha contes que costen molt, que el fas, el refàs, no surt... I hi ha d'altres que et lleves un dia i no pots parar fins que el tens escrit. Aquest va ser un d'aquests.

Què vol dir aquesta constant presència de l'aigua en llacs, piscines, mar...?

Per mi l'aigua és el desig, no només sexual, però també. És el que volem. Els desitjos són líquids i ens desborden. Les comportes també tenen aquest significat.

Les piscines li interessen molt.

Jo tinc una piscina com la de la protagonista del conte, i m'interessava mostrar la piscina com una porta. Quan està a fora, la veus a fora, però quan entra dins, és com si et posessis dins d'ella. És la imatge de posar-te dins de tu mateix.

Una piscina on hi ha algues.

Les algues són les idees pernicioses que se't posen a dins i si passa, no hi pots fer res. Les algues són terribles, has de buidar la piscina i no hi pots fer res. Metafòricament també és el mateix: Un dia t'entra una idea aquí dins i ja veus que no et convé, però no hi pots fer res, es va fent gran, fent gran... I has de buidar la piscina.

Es planteja escriure una novel·la?

Ja la tinc escrita, perquè vaig fer el recorregut de novel·la i conte a l'Escola d'Escriptura. Això ho he escrit amb els tres fills a casa. Només escrivia dues hores dissabte i dues hores diumenge, amb les frases donant voltes al cap tota la setmana per quan arribés el moment d'escriure. Els contes requereixen molta energia, perquè cada un és diferent i cal que cadascun funcioni per ell mateix. La novel·la, una vegada tens l'estructura, vas fent. No has de pensar de zero cada personatge. Un dia escrivia conte, un dia, novel·la. Ara la tinc acabada, l'estic revisant i espero poder-la publicar-la aviat.

Per últim, per què aquest títol tan rilkià?

S'havia de dir Murs de contenció, però em va semblar massa metafòric. Després d'escriure l'últim conte, que va sortir del poema de Rilke, vaig veure que Cavalcarem tota la nit evocava aquesta idea de combatre la por. Cavalcaré encara que no m'hi vegi, tirant endavant. Persistint. A més, té possibles lectures ben diferents. Hi ha qui pensa, per exemple, que va de sexe!

 Fets com els de La Manada em desperten una violència molt visceral. Em vénen ganes d'anar a tallar polles, francament.

Carlota Gurt - Sergi Alcàzar

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat