“Era molt guapo però no anava de guapo, romàntic, amb sentit de l’humor... era el príncep blau, el perfecte seductor! Impossible no enamorar-se d’ell”. Ens ho diu Laura Jou, companya sentimental del cantant i actor Carles Sabater durant més d’una dècada. La nit del 13 de febrer del 1999, als seus 36 anys i després d’un concert a Vilafranca del Penedès, el primer d’una nova gira, s’apagava la veu de Saui d’un grapat de personatges del món del teatre i la televisió. Una aturada cardiorespiratòria en va ser la culpable. Vint anys després el recordem a través del testimoni de persones que el van conèixer personalment. La paraula que més repeteixen per definir-lo: seductor. “No un seductor en el sentit sexual, sinó que li agradava molt que la gent se sentís bé amb ell, li agradava agradar. I a l’escenari tenia una presència extraordinària”, manifesta Pep Sala, compositor de Sau. “Estava destinat a ser el primer galan del teatre musical català, era un noi molt ben plantat i amb una gran força teatral. De ben segur que després de Els Pirates haguéssim seguit comptant amb ell”, explica el director de Dagoll DagomJoan Lluís BozzoEls Pirates va ser el darrer musical en el que va participar, però en els anys anteriors ja havia pujat als escenaris amb obres com Una jornada particular Cyrano de Bergerac, totes dues dirigides i protagonitzades per Josep M. Flotats(1984 i 1985), El Knack, (1988), o els musicals Tots dos (fent duet amb Àngels Gonyalons, el 1993) i Company (1997). Un dels directors que més vegades el va cridar va ser Ricard Reguant: “Per mi era com el nostre Jerry Lewis, jo li feia fer papers de galan còmic. En Carles tenia un gran sentit de l’humor, treia punta de tot”.

carles sabater

Reguant va fer que Sala i Sabater entressin en contacte. Dirigia un programa a TV3 que es deia Aula visual, i Carles Sabater en presentava la secció de música. El va enviar a entrevistar un jove que donava classes de música moderna d’una manera original a Vic, i que no era altre que Pep Sala. Aquell mateix dia tots dos van començar a parlar de formar un grup. I la primera cançó que van compondre, Qüestió de knack, va ser per incloure-la en una obra de teatre dirigida per Reguant amb la participació de l’actor. També el director barceloní — actualment resident a Madrid — va ser el realitzador del videoclip de la cançó És inútil continuar (àlbum Quina nit, Picap, 1990), un dels primers temes de Sau que es van fer coneguts. I el va dirigir a la sèrie musical de televisió I ara què, Xènia? (TV3, 1993).

rodatge videoclip es inutil continuar

De ‘Sitges’ a Vallvidrera

I és que la popularitat de Carles Sabater es va deure en gran part al fet de ser el cantant de Sau, però també a la seva presència en la petita pantalla. Sitges (TV3, 1996) va ser una altra de les sèries d’èxit en què va prendre part. Dirigida per Eduard Cortés, va coincidir amb intèrprets com Manel BarcelóLaura ConejeroMarta CalvóVictòria Pagès,Boris RuizÀngels Bassas ,la seva germana en la ficció: “Era un actor excel·lent, desprenia molt de carisma, i a nivell personal era molt tendre, afable, sempre hi havia bon rollo a l’hora de treballar amb ell”, diu l’actriu i escriptora. Qui també va conèixer de prop Sabater va ser Magda Bonet, no només perquè va escriure una biografia del grup osonenc (Sau. No et diré cap mentida (però no et diré tota la veritat), Edicions de La Magrana, 1991), sinó també perquè van acabar sent veïns a Vallvidrera. “Era una persona boníssima. Una vegada jo em vaig excedir una mica, perquè tenia les claus de casa seva, i una nit que no hi era uns amics meus s'hi van quedar a dormir sense que jo li ho digués... Quan ho va saber, vam tenir una bronca per telèfon, i jo li vaig proposar que ens estiguéssim un temps sense parlar-nos. La seva resposta em va trencar el cor, em va dir: ‘Dona, a sobre que ens enfadem, hem de deixar de ser amics?’. Crec que exemplifica molt bé com era. A més a més no sabia mai dir que no”, explica la periodista i escriptora. “En Carles estava molt agraït al públic”, diu Laura Jou, “però el fet de ser tan educat, tan amable, va arribar un moment que se li va fer molt pesat, fins i tot el condicionava a l’hora de sortir al carrer, i això, és clar, també ens va afectar com a parella; sempre que marxàvem tots dos ho fèiem fora de Catalunya”. “El fet de voler estar sempre bé amb la gent, de voler agradar, li generava també molta angoixa, i sovint sensació de soledat”, afegeix Jou. “Va ser un drama que feia de mal resoldre, perquè tenia molt a veure amb el seu caràcter”, conclou.

rodatge videoclip tren mitjanit                                                                                                                         

Els seguidors

L'agraïment de Sau al seu públic el varen posar de manifest escrivint cançons com Només ho faig per tu Tu ho esperes de tot de mi. També amb un contacte freqüent amb els seus seguidors del Clam Sau. Marta Pich va ser una de les impulsores d’aquest “club d’amics” (d’aquí ve el nom de “Clam”), i ens revela que després del concert de Vilafranca hi havia preparada una festa amb els músics, per celebrar l'inici de gira titulada XII. “Evidentment es va haver de suspendre. Algú ens va dir que en Carles s’havia trobat malament i se l’havien endut a l’hospital. Vam quedar tots moixos i ens en vam anar cap a casa. Però ningú no es podia imaginar el tràgic desenllaç”. Qui també era un incondicional de la banda osonenca és Jonathan Argüelles, vocalista de Sau30, la formació que, coincidint amb el 30è aniversari de Sau, ha tornat a reunir els músics del grup en una gira que passarà pel Gran Teatre del Liceu l’1 de març. Les entrades per aquest dia, com ha succeït en molts bolo sde la gira, estan exhaurides. El cantant recorda que el primer concert al que el van portar, als 5 anys, va ser de Sau, i que des d’aleshores en va viure moltíssims. “Si avui em dedico a la música és perquè des de petit al·lucinava amb aquest grup, i jo volia fer el què feien ells”. Se li ha complert el somni al 100%. Allò que més l’atreia de Sau eren i són “les melodies de les cançons, increïbles, i també pels dos fenomenals frontmen”. 

sau lluna esquena

Els tres primers discos de Sau els va publicar la discogràfica Picap, i també, més endavant, va editar l’àlbum Bàsic. El seu director, Joan Carles Doval, creu, en la mateixa línia d’Argüelles, que l’èxit dels osonencs es va deure a que “tenien el millor cuiner, un melodista excepcional com és en Pep Sala, i el millor venedor, en Carles Sabater, un seductor que dominava l’escenari”. Sau va deixar Picap per anar a la multinacional Emi–Odeón — el primer disc que van enregistrar amb la nova companyia va ser l’àlbum doble El més gran dels pecadors—, però Doval afirma que l’amistat amb el grup es va mantenir, “i fins i tot una de les condicions que va posar en Carles a Dagoll Dagom per fer Els Pirates va ser que publiquessin el disc amb Picap”, informa el que durant un temps també va ser mànager del grup.

ultima foto pep sala carles sabater

Un dia impossible d'oblidar

Que la notícia de la mort de Carles Sabater va causar un gran impacte ho demostra que moltes persones recorden exactament què feien quan van saber la notícia. Les que hem contactat per escriure aquestes línies, totes. Hi ha alguna història fins i tot un punt macabra, com la de Ricard Reguant: la darrera vegada que va conversar amb Carles Sabater va ser al vestíbul del Teatro Nuevo Apolo de Madrid, el mateix lloc on, unes setmanes després, rebria la tràgica notícia. Amb Joan Lluís Bozzo i altres membres de Dagoll Dagom havien estat treballant el mateix matí del dia del concert de Vilafranca, assajant unes escenes per a la sèrie La memòria dels Cargols en què havia d'intervenir Carles Sabater. "El tinc molt present, aquell matí. En Carles ens va dir que tenia una mica de mal de cap, i l'ajudant de direcció li va anar a buscar unes aspirines. Ens vam acomiadar cap a les 3 de la tarda a Canaletes i vàrem quedar per dilluns". El musical Els Pirates estava de gira per Espanya, i Carles Sabater, quan no tenia compromís amb Sau, feia el paper protagonista; quan actuava amb el grup d'Osona, el substituïa un joveníssim Miquel Fernández. Va ser el cas d'aquell fatídic dissabte en què es va saber la notícia. "Actuàvem a Logroño i va ser duríssim, potser la funció més dura que ha hagut d'afrontar la companyia. Els plors entre bambolines eren constants. Al finalitzar la representació vam explicar la notícia al públic, que es va posar dempeus amb una llarga ovació", recorda Bozzo.

carles sabater 02

Joan Carles Doval va saber-ho a través de la ràdio del cotxe mentre es dirigia amb la família a esquiar; automàticament va fer mitja volta per anar a Barcelona i poder estar amb Pep Sala i els altres músics. I Àngels Bassas també ho va saber a través de la ràdio: "Estava a la cuina, i vaig quedar completament bloquejada fins que vaig arrencar a plorar. No m'ho podia creure". A Jonathan Argüelles li va dir el seu germà quan va arribar a casa de jugar un partit de futbol: “Em vaig enfadar moltíssim perquè em pensava que era mentida. Fins que vaig veure el meu pare, que li agradava molt Sau, totalment desencaixat”. Com Bozzo, Magda Bonet també va parlar amb Sabater el mateix divendres del concert: "Va venir a casa buscar farina de galeta! Vam parlar una estona del bolo de la nit a Vilafranca i la nova gira". Poques hores després, de matinada, Bonet acompanyaria Laura Jou a Vilafranca. La seva parella havia rebut una trucada de l'hospital. “Era una persona sana, que no havia tingut mai res, i el cop va ser duríssim, em va costar molts anys recuperar-me. Encara no s’entén per què va morir. El metge forense ens va dir que era una mort d’un esportista d’èlit”. Passat el temps, Pep Sala es mostra incapaç de triar un sol moment de record en els dotze anys de Sau: “És impossible, hi va haver milers de petits moments magnífics, més enllà d’aquells de cara al públic. També hi va haver, és clar, moments dolents, però que finalment servien per enfortir els bons”. A Laura Jou li agradaria que a Carles Sabater se’l recordés “com a ell li hauria agradat, com un gran artista, molt complet, i una bona persona”.