Kill a Feelingés el segon disc de Carla, el nom artístic de la vigatana Carla Serrat. Produït per Àlex Ferreri publicat per Great Canyon Records, la discogràfica de David Giménezi de Joana Serrat, germana de Carla, la crítica el defineix com un àlbum més lluminós i ballable que el del seu debut. Ja han pogut escoltar els nous temes als festivals Embassa't Vida, i al setembre Carla jugarà a casa, al Mercat de Música Viva de Vic.

CARLA JAVIER CASTÁN

Carla/Javier Castán

Això de publicar discos cada vegada sembla més estrany.

Sí, he notat un canvi del primer disc al segon, i no ha passat tant de temps! Cada cop es treballa més en singles, es consumeix ràpidament la música a través d’streaming... A mi em venia molt de gust fer-ho així, publicar un segon disc, però a partir d’ara no sé què passarà, perquè tot el temps que es triga en el procés d'enregistrament d'una dotzena de cançons i totes les energies que s'hi destinen són com una barrera en la relació entre el músic i el públic. Potser a partir d’ara em plantejo fer un altre tipus de publicacions, de llançaments, Però bé, de moment l'hem tret en format CD i a la tardor el volem publicar en vinil, perquè el que també passa ara és que molta gent compra vinils, valoren no només el contingut sinó també el continent, la peça, l'objecte.

Diuen que el segon disc és el que més costa. Comparat amb el primer es tenen pocs mesos per fer les cançons, i a més a més el públic i la crítica ja et coneixen i sempre ho comparen amb el del debut.

És cert, però en el meu cas no vaig sentir la pressió, o en tot cas me la vaig posar jo. A l’any i mig de publicar Night Thoughts(2016) em vaig sentir poc còmoda, no acabava de trobar els moments creatius, notava un estancament. Per sort va durar poc, es va desencallar de manera natural, i no he tingut pressa per enregistrar el segon disc, volia que sortís quan ho veiés clar. Vaig anar treballant les demosa casa, fent l’esquelet de les cançons, i quan en tenia una desena vaig buscar un productor. Tenia clar que volia fer un disc encara més electrònic que el primer, més ballable, i amb un so, penso, bastant dels vuitanta i els noranta. Amb el productor, l’Àlex Ferrer, no ens coneixíem, i de seguida ens vam entendre molt bé. El tipus de música que faig té molta feina a l’estudi de gravació, és un tipus de música molt de laboratori, i a mi m’agrada, anar buscant sons, anar pensant, provant... I, a diferència del primer disc, he delegat molt aquest feina i confiat en el productor.

Dius al títol que vols "matar un sentiment" (Kill a Feeling).

No volia que el nom de l’àlbum fos el de cap cançó del disc, i tampoc partia d’una idea predeterminada, a l’hora de fer els temes. El títol havia de ser el que li donés la idea de conjunt a l'àlbum, i em vaig adonar que la música – tot i que es digui sovint penso que és veritat – té aquest vessant de teràpia, de treure moltes coses enfora. És el que em vaig adonar que em passava, que la música em serveix per matar mals sentiments. Em sento alliberada de moltes coses, de mals sentiments, al fer les cançons. 

I la majoria de les teves lletres també van en aquesta línia.

Moltes de les cançons parlen de conflictes interns, de desitjos, de coses que no et deixen tirar endavant. Tot i que pugui sonar egocèntric, sempre parlo de coses que m'afecten, que em passen o que veus que passen a prop: decepcions, coses que creus injustes... i d'aquí la sensació de que és com una teràpia.

A l'àlbum el teu germà Toni toca la bateria i les percussions, i la teva germana Joana posa veus en el tema Firei col·labora amb la guitarra en alguns talls. Com ho porteu, això de ser tres germans dedicats a la música?

Jo soc la més petita dels tres, i, com que des de molt jove he vist els meus germans dedicar-s’hi, ho visc d’una manera molt natural. Vaig acompanyar molt de temps la Joana en els bolos. Per mi és una cosa molt positiva, penso que m’ha ajudat molt que ells siguin músics pels consells que m’han donat, m’han fet de guia.

La Joana i tu feu estils força diferents. Si hem de posar etiquetes, podríem dir que ella va cap al folk d'arrel americà i tu cap al synthpop. Us imagino d’adolescents cadascuna amb els auriculars escoltant la seva música i sense voler saber gaire res de la que li agradava a l'altra...

Ui, no va ser així, no! Tot i fer coses molt diferents compartim molta música en comú, i de fet molts artistes que m’han influït els conec gràcies a ella i al Toni. Les dues coincidim en molts gustos, i és per això que volem seguir fent coses plegades. A totes dues ens agrada allò que fa l’altra. 

Moltes de les meves cançons parlen de conflictes interns, de desitjos, de coses que no et deixen tirar endavant

CARLA Ingansi Roviró (ALTA)

Carla/Ignasi Roviró

En quin moment Carla Serrat decideix fer un pas endavant i fer els seus temes propis?

L'any 2014 ja feia un temps que acompanyava la meva germana, i van començar a néixer les inquietuds. Ells dos (Joana i Toni) em van fer creure en mi mateixa, agafar confiança. Al cap d'un temps de fer temes propis em van anar sortint concerts que se solapaven amb els de la meva germana, i per tant es va començar a fer inviable seguir-la acompanyant com a corista. 

Tant els temes del primer disc com del segon són en anglès. Creus que és l'idioma que millor encaixa amb la música que fas?

No és un tema estilístic, tot i que és cert que en aquest estil quasi tot allò que es fa és en anglès. Ho faig en aquesta llengua per la música que sempre he escoltat, el pare escoltava el 90% de la música en anglès, i jo ara la majoria dels artistes que escolto canten en anglès. Per mi és com un tema de naturalitat, de tot el que he anat escoltant i les referències que tinc. No descarto, però, fer alguna cosa en català, no em tanco a res.

A casa nostra en sou uns quants, d'artistes que canteu en anglès. Hi ha com dues escenes diferenciades, la que s'expressa en català i la que s'expressa en anglès? O no existeix aquesta distinció? 

Sí que hi ha circuits molt concrets que a vegades diferencien segons l’idioma, i això passa tant a Catalunya com a Espanya, que miren l'idioma abans que l'estil musical o altres variants. Potser en festivals no passa tant, però en segons quins circuits de sales, sí que passa una mica. Aquesta diferenciació també es dona en segons quins mitjans de comunicació, que els interessen més uns artistes que uns altres en funció de l’idioma.

Ja que parlaves de festivals, tu aquest estiu ja has tocat en dos.

Sí. Penso que és important que n'hi hagi molts, de festivals, jo trobo que encara hi ha espai per a més. Amb tanta oferta de grups com hi ha actualment, i també demanda per part del públic, els festivals són importantíssims.

No és un festival sinó un mercat, el de Música Viva de Vic (MMVV). Hi actuaràs el 19 de setembre.

És la primera vegada que estic dins de la programació oficial, i tinc moltes ganes de tocar a casa. A més a més m'han dit que seré l’única osonenca del MMVV, o sigui que doble responsabilitat! Penso que aquest esdeveniment (enguany arriba a la 31a edició) és un dels principals causants, junt amb les escoles de música, que de Vic i d'Osona en surtin tants grups i cantants, es viu molt intensament, aquells dies es troba música en directe per tot arreu de la ciutat.

El MMVV és un dels principals causants que de Vic i d'Osona en surtin tants músics

Carla Serrat