Un any després de la mort de Leopoldo Pomés, la XI edició de la Biennal de Fotografia Xavier Miserachs de Palafrugell homenatjarà el fotògraf, publicista, escriptor, dissenyador, restaurador i gastrònom amb una exposició inèdita.

Katherin Kröne, 1959 @Arxiu Leopoldo Pomés

Katherin Kröne, 1959 @Arxiu Leopoldo Pomés

La Biennal Miserachs, cita inneludible dels amants de la fotografia, s'inaugurarà el proper 1 d'agost amb una edició excepcional que vol permetre gaudir de les millors fotografies en directe, garantint la seguretat dels visitants. En concret s'han previst 5 exposicions repartides en diferents espais de la vila empordanesa, així com un programa paral·lel d'activitats obertes a tothom. L’edició d’enguany comptarà amb exposicions al Museu del Suro de Palafrugell, a l’Espai cultural La Bòbila, al Teatre Municipal de Palafrugell, a la Fundació Josep Pla, suma per primera vegada la Biblioteca pública i organitzarà una mostra exterior en diferents façanes d’immobles del centre de la població.

Una exposició que recordarà l'home que va erotitzar un país

El plat fort del certàmen, que té en la projecció dels joves fotògrafs i el reconeixement dels referents la seva funció principal, és una exposició inèdita d'homenatge a un dels grans noms de la fotografia catalana, Leopoldo Pomés, just quan s'escaurà el primer aniversari de la seva desaparició. L'exposició inèdita i creada específicament per la Biennal porta per títol Després de tot i està comissariada per l'exdona, companya inseparable i sòcia de Pomés, Karin Leiz, i la filla d'ambdós, Juliet Pomés Leiz, amb el suport d'Isabel Fàbregues i produÑida per la Biennal i l'Arxiu Leopoldo Pomés, reuneix 100 fotografies originals en còpies d'època.

Bernadette, 1961 @Arxiu Leopoldo Pomés

Bernadette, 1961 @Arxiu Leopoldo Pomés

Al costat de noms com Oriol Maspons, Miserachs o Colita, Pomés va ser un dels grans noms de la fotografia catalana i una de les seves personalitats més inclassificables, prolífiques i polifacètiques. Amic dels membres de Dau al Set, retratista de la Gauche Divine, creador d'anuncis mítics com els de Terry o Freixenet i responsable de la cerimònia d'obertura del Mundial de Futbol del 1982 i va crear la campanya de presentació de la candidatura de Barcelona pels Jocs Olímpics de 1992, reputat gastrònom, impulsor de restaurants com Flash, Flash o Il giardinetto, autor de diversos llibres, va considerar-se sempre i sobretot com a fotògraf, ja que com assegurava en la presentació de les seves memòries No era pecat, no podia deixar mai de mirar, el més important de la seva vida. Marcat per una infantesa viscuda durant la Guerra Civil i la primera postguerra, sota el feixuc i castrador nacionalcatolicisme, Pomés va canviar la mirada de la seva societat, celebrant l'hedonisme, la bellesa i la vida. Seria Manuel Vázquez Montalbán qui asseguraria que Pomés havia erotitzat tot un país.

“Després de tot” proposa una lectura nova i diferent de les imatges de l’autor. Una combinació de còpies d’època conegudes i inèdites que mostren algunes de les característiques constants i recurrents, de vegades obsessives, en la seva producció i que no sempre s’han pogut apreciar en les diverses exposicions fetes al llarg de la seva vida. La mostra, dividida en sis espais, proposa un recorregut que va des dels inicis, quan va fer la primera exposició a les Galeries Laietanes, a Barcelona, el 1955, amb un fort impacte al món artístic de la fotografia, a la seva fascinació per les imatges sense ombres i al seu gust per les formes i els espais, passant per l’atracció de les finestres, els forats negres, la veneració que sentia per les dones i els paisatges urbans.

Un senyor de Barcelona, 1960 @Arxiu Leopoldo Pomés

Un senyor de Barcelona, 1960 @Arxiu Leopoldo Pomés

Imatge de portada: Solidaritat Nacional, 1957 @Arxiu Leopoldo Pomés

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat