Ara que l’assignatura de filosofia tornarà a ser obligatòria a secundària, i que el Congreso ha revertit la barrabassada de la llei Wert, valdria la pena reflexionar uns instants sobre l’ensenyament de la ciència del pensament a l’institut (si és que això del col·leencara es diu així i els comunistes no li han canviat el nom), i fer-ho també intentant anar més enllà de congratular-se per una simple presència curricular o a causa de tenir la filosofia com una quota complaent en la formació dels nanos. 

Seria molt fàcil dir que la desaparició de la filosofia havia set només producte de l’estultícia de la classe política i de la inserció en els programes pedagògics d’assignatures més orientades, per dir-ho finament i cursi, a la vida laboral. Però això només respondria part del problema i, sobretot, evitaria parlar de la responsabilitat que també tenim tots aquells que ens hem dedicat a xerrar de filosofia a les aules pel que fa a la paulatina marginació de la nostra disciplina en la vida acadèmica. Car la veritat és que també som coautors del fet d’haver convertit el pensament en una simple maria, pel fet clar i distint que acostumem a ensenyar la filosofia mitjançant uns plantejaments vuitcentistes que ja no poden mantenir-se més i que, de seguir així i malgrat els vaivens de la política, acabaran sense interessar els més joves: i tindran tota la raó del món.

som coautors del fet d’haver convertit el pensament en una simple maria, pel fet clar i distint que acostumem a ensenyar la filosofia mitjançant uns plantejaments vuitcentistes que ja no poden mantenir-se més

Mentre el pensament es ventili en una nòmina d’autors il·lustres (mal) resumits per a l’ocasió, que s’acostumen a explicar descontextualitzats del seu present històric i relligats al present d’una faisó absolutament delirant, ho tindrem ben magre. Primer, perquè la filosofia sempre és una ciència del seu temps, i malgrat podem venerar autors com Plató o Nietzsche i dir allò tan suat que aquests grans homes encara ens parlen i s’adrecen a nosaltres, les problemàtiques a les quals van intentar donar resposta s’allunyen moltíssim d’aquelles que experimenten i viuen els joves d’enguany. 

Sempre he pensat, i encara opino, que la millor forma d’engrescar els joves amb el pensament seria ordint un programa de batxillerat curull de filosofia contemporània, que és la forma de filosofia que dispara preguntes i violenta un present del què els joves tenen referències més palpables. Evidentment que un nano pot entendre Maquiavel o Sèneca si se li explica bé, però sempre se sentirà més pròxim a tot allò que li expliquin Butler, Agamben, Sloterdjik o Žižek que no pas a l’entorn pensamental d’uns segles que se li escapen, pel simple fet que els autors contemporanis comparteixen el seu temps i les seves preocupacions espontànies. 

Sempre he pensat, i encara opino, que la millor forma d’engrescar els joves amb el pensament seria ordint un programa de batxillerat curull de filosofia contemporània

De fet, el temari ideal de filosofia a batxillerat no hauria de comprendre autors (donant a entendre l’estupidesa segons la qual el pensament és una llista de hitmen que es va succeint al llarg de la història), sinó que caldria establir-lo per problemàtiques i remetre’l a preguntes concretes. Els joves no se sentiran seduïts per la filosofia fins que aquesta els respongui les qüestions que el seu entorn cultural els desvetlla de forma natural, preguntes que tenen a veure amb la pròpia sexualitat o les tecnologies que empren per comunicar-se. I d’això hi ha filòsofs que en parlen i que ho fan molt rebé. Potser no són els més coneguts, i sempre serà més fàcil endinyar als nens l’enèsim resum (mal fet i banal, insisteixo) de Kant i Marx, que no pas esforçar-se en explicar pensadors que ataquen preguntes pervivents a l’encèfal del nostre jovent, però el que és indiscutible és que d’autors així n’hi ha a cabassos. L’únic que cal és espolsar-se la mandra.

Celebrem que la filosofia retorni a l’indret d’on no hauria d’haver marxat mai. Ara només cal que l’ensenyem prou bé com perquè s’hi quedi per sempre i creï les vocacions que mereix aquesta gran passió del pensament. 

Bernat Dédeu
Mille e tre

Caballé, la més gran

Bernat Dedéu
Bernat Dédeu
Mille e tre

No tinc res a dir

Bernat Dedéu