El 26 de gener de 1939, mentre entraven les tropes franquistes a Barcelona, ben lluny de Catalunya dos escriptors anglesos coneixien una notícia que els colpiria profundament. Tots dos s'havien sentit cridats a intervenir a la Guerra d'Espanya, un episodi que va marcar la joventut d'Anglaterra, convençuts aquella era la primera batalla contra el feixisme que aviat caldria combatre arreu del continent. Tot i que la seva participació –i conseqüències– seria ben diferent, l'experiència de la guerra civil els acompanyaria de per vida amb una petjada profunda a la seva obra. El professor de literatura anglesa a la Universitat Pompeu Fabra, Miquel Berga, el més british dels nostres erudits i expert en la relació entre els escriptors anglesos i la Guerra Civil, és l'autor de Quan la història et crema la mà. Auden i Orwell entre dues guerres.

Isherwood and Auden/Carl van Vechten, 1939

Christopher Isherwood i W.H. Auden acabats d'arribar a Nova York/Carl van Vechten, 1939

Vides paral·les i compromisos desiguals

Wystan Hugh Auden, el millor poeta de la seva generació, vèrtex del triangle de la lírica anglesa d'entreguerres amb T.S. Elliot i W. B. Yeats, símbol de la joventut compromesa amb l'esquerra i l'antifeixisme i marcat per la descoberta política i homosexual al Berlín d'entreguerres amb el seu amic Christopher Isherwood, es veu empés a viatjar a la República espanyola en guerra amb el desig de conduir ambulàncies. Una voluntat frustrada que, tantmateix, serà a l'origen d'un dels poemes més políticament rellevants Spain, que el consagrarà com a líder generacional i celebritat nacional. Un destí contra es revoltarà i que farà que aquell 26 de gener l'enxampi, de nou amb el fidel Isherwood, albirant l'estàtua de la Llibertat. Establert a Nova York, on obtindria la nacionalitat americana, començaria una nova etapa consagrada a la seva poesia, lluny de qualsevol compromís polític i retornant a una personal i íntima visió de la fe cristiana –les esglésies destruïdes a la rereguarda republicana l'havien impactat– i amb una relació si més no complicada amb el seu país natal. Tant o més complexa que la seva vida personal. De fet, aquell mateix gener de 1939 faria explícit el seu rebuig a la poesia com a eina de transformació social i política en l'oda fúnebre a Yeats, on ressonen encara els fets de Barcelona. 

George Orwell BBC

George Orwell davant dels micròfons de la BBC, on treballaria durant la Segona Guerra Mundial

Per contra, la notícia de la caiguda de Barcelona agafa George Orwell al Marroc, recuperant-se de la ferida de bala al coll rebuda al front i dels problemes que minarien la seva salut fins la seva mort prematura l'any 1950. Educat a Eton però revoltat contra el seu destí, Eric Blair –nom real de l'escriptor– havia conegut les vergonyes de l'imperialisme fent de policia colonial a Birmània, i havia escrit sobre el lumpenproletariat de Londres i París, abans d'empunyar les armes contra el feixisme enrolat en un batalló del POUM, el partit comunista heterodox català comandat per Andreu Nin. A Barcelona seria testimoni dels Fets de Maig de 1937, quan anarquistes i poumistes s'enfrontarien amb les forces del PSUC i la Generalitat, debatent a trets el dilema sobre si calia fer abans la guerra o la revolució. Perseguit per les forces estalinistes cada vegada més influents dins el comunisme espanyol i català, es veuria obligat a fugir amb una experiència sota el braç que escriuria febrilment donant lloc a Homage to Catalonia, un llibre que va passar amargament sense pena ni glòria fins molts anys després. Però, no només això, sinó que de l'experiència d'Espanya Orwell en sortiria convençut del seu compromís contra el totalitarisme –també i especialment l'estalinista– i a favor d'un socialisme democràtic, que marcaria la seva vida i la seva obra, especialment La revoltat dels animals i 1984. 

El rebuig als intel·lectuals que justifiquen l'assassinat lluny de la pistola

La diferència d'experiències viscudes per ambdos escriptors en terres catalanes –l'un no sobstraient-se en cap moment de la categoria de visitant estranger, gairebé un "turista", l'altre, empunyant les armes i essent ferit–  es posa de manifest arran de la publicació d'Spain, considerat per Berga el poema més important sobre la guerra espanyola escrit en anglès. Auden, company de viatges de les directrius establertes pel Partit Comunista que estenia la seva influència en aquell magma antifeixista internacional, hi defensarà "l'assassinat necessari" d'aquells que es desvien de la línia, i Orwell, testimoni directe de la persecució contra els poumistes, respondrà enfurismat que només poden parlar així els intel·lectuals que procuren ser ben lluny de la pistola. Ell l'havia tingut massa prop com per no saltar davant d'aquella gosadia, i com assenyala el professor Berga acabarà convencen Auden de la feblesa del poema i de la futilitat de la seva vida anterior a l'arribava als Estats Units. A partir d'aquest episodi clau en la història de la literatura en anglès, i com queda ben patent en aquest assaig que la fina ironia –anglesa?– del filòleg saltent i la riquesa dels detalls que aprofundeixen en el perfil dels dos protagonistes –les gallines d'Orwell i la seva fidel Eileen, la desigual relació "matrimonial" d'Auden amb Chester Kallman– fa que llegim com una novel·la, ni Orwell ni Auden es van desempallejar del fantasma d'una guerra que els havia travessat i els havia fet conscient dels seus neguits més íntims i dels seus objectius i límits com a escriptors.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat