Auden,  Wystan Auden ―nascut el 1907 a York i mort el 1973 a Kirchstetten, Àustria, on va passar les primaveres i els estius durant els últims quinze anys de la seva vida―, va ser probablement el més gran poeta anglès del segle XX. Dotat, divers, brillant, rigorós, profund, prolix i sorprenentment modest. Hereu d’una profunda i rica tradició literària que ve del Beowulf i arriba fins a T.S. Eliot passant per John Milton, Lord Byron, John Keats, William Wordsworth, W.B. Yeats, Thomas Hardy i Edward Thomas.

Això ho sé ara però ho ignorava completament quan l’any 1978 em vaig comprar, en una llibreria de Badalona, un llibret editat per Antoni Bosch (anys després reeditat per Quaderns Crema) amb vint-i-sis poemes de W.H. Auden. Només fullejar-ne la traducció de Salvador Oliva (no hi havia l’original anglès, però si hi hagués sigut aleshores tampoc no l’hauria entès gaire) em vaig adonar que aquella poesia era extraordinària i diferent de tot el que havia llegit fins aleshores... però també que ja no em calia escriure versos perquè mai no arribaria a aquells cims. Es clar que tampoc se m’acudí que un dia el traduiria.

El 1985 va aparèixer el volum Horae Canonicae i altres poemes del cicle d’Ischia a la col·lecció de Llibres del Mall dedicada a la poesia del segle XX que dirigien Ramon Pinyol i Joaquim Sala-Sanahuja: vint-i-nou poemes traduïts per Eduard Feliu amb un pròleg d’Àlex Susanna que situava Auden al pedestal que aquí només Ferrater i uns pocs sabien que ocupava. A partir d’aleshores vaig començar a buscar edicions angleses del gran Wystan, i va ser un no parar. Ara en tinc gairebé dos-cents volums. Una dèria.

Més endavant vaig saber que Marià Manent ja n’havia parlat l’any 32, i que l’havia inclòs a l’antologia “Versions de l’anglès” de 1938. Després he pogut seguir algunes noves traduccions de poemes audenians (a càrrec de Villangómez, Comadira, Mallafrè, Marco...), en general breus, com explica amb rigor el professor Pere Ballart en un article inclòs al volum monogràfic de Quaderns de Versàlia dedicat a Auden l’any 2014, on hi ha articles, assajos i traduccions de molts autors, entre les quals les meves primeres versions d’alguns dels seus poemes.

Parlo d’obra poètica perquè Auden fou sobretot poeta però no només. Exercí gairebé sempre de professor, tant a Oxford, on havia estudiat amb MacNeice, Day Lewis i Spender, com als Estats Units, que el van acollir l’any 39, on va viure mitja vida nacionalitzat nordamericà i on, per cert, va donar classes durant anys al mític Mount Holyoke College de Massachusetts en què després ensenyaria Joseph Brodsky... i on molts anys abans havia estudiat Emily Dickinson, que vivia allà al costat. Auden fou un assagista brillant no tan sols sobre literatura sinó també sobre psicologia, sexe, política, ciència, educació o art; fou autor de teatre (generalment en col·laboració amb Christopher Isherwood) i de peces de cabaret i guions de films documentals, també de libretti d’òpera (amb Chester Kallman, que va ser el seu company sentimental), i va publicar igualment llibres de viatges a Islàndia o la Xina, entre altres escrits que ocupen vuit gruixuts volums només de prosa. O sigui, un escriptor i un intel·lectual amb majúscules que no per això deixa de ser un poeta finíssim, capaç de tocar tots els registres, amb un gran domini tant de la tècnica, del ritme i la rima, com de la tradició poètica, i capaç d’innovar amb rigor i sensibilitat, fent acordar sempre uns continguts originals amb una dicció inconfusible que converteixen cada poema en una obra que sembla adreçada personalment al lector.

Confesso que tinc debilitat per la brillantor musical de Yeats, per la suau profunditat de Hardy, per l’evocació introspectiva d’Edward Thomas i el retruny colpidor de l’altre Thomas, Dylan, per l’agudesa fulgurant de Larkin, per la serena melangia de Betjeman, per la fondària feréstega de Hughes, pel localisme universal de Heaney i, a vegades, fins i tot per la críptica brillantor d’Eliot, però cap d’aquests ni dels molts excel·lents poetes anglesos i irlandesos del segle passat té tantes qualitats i és tantes coses a la vegada com Auden, que fon en una sola veu i durant cinquanta anys les tendències, angoixes, dèries, contradiccions i trasbalsos polítics, vitals, morals, religiosos i culturals d’Occident. L’originalitat i la força de la seva poesia, i a la vegada la seva més fonda identitat rauen en la capacitat que mostra per sintetitzar tot això en una obra compacta que reflecteix intel·lectualment, líricament i estèticament la riquesa i la complexitat del seu temps.

Espero que la meva devoció per W.H. Auden, que ha culminat amb la publicació de Un altre temps. Poemes escollits a Edicions de 1984, on s’inclou el bo i millor de la seva extensa obra poètica i que he tingut el plaer de triar i traduir, permeti als lectors catalans que encara no coneixien l’obra d’aquest enorme autor sorprenentment vigent de comprovar la veracitat del que he afirmat fins ara, i de gaudir d’una de les obres líriques de més volada de la literatura moderna.

Foto de portada: Christopher Isherwood i W.H. Auden fotografiats per Carl Van Vechten, l'any 1939