Fa setmanes que la Fundació Vila Casas continua la seva activitat tot i el confinament arran de la crisi sanitària de la COVID19 amb el projecte anomenat #LaVilaCasasAcasa. Una de les seves propostes són les anomenades "càpsules de confinament", on es dóna veu als artistes per saber com estan vivint aquesta pandèmia. Es publiquen 4 càpsules cada dimarts i cada divendres i tenim previst seguir-ho fent fins que acabi el confinament. Amb tot el material, testimoni interessantíssim de com viuen aquesta situació els artistes, es vol fer una exposició a finals d'any al Museu Can Framis.

El pintor fotorealista Iván Franco Fraga es qüestiona, per exemple, la manera en què percebem les imatges des de la finestra de casa nostra o les pantalles dels nostres dispositius mòbils. "Consumim realitats a través de 'finestres' amb moltíssims filtres: uns naturals, d'altres artificials, de vidre o de plàstic: LCD o AMOLED, o fins i tot el filtre imposat de la distància. Pocs cops havia tingut tantes ganes de suprimir els filtres, de no aturar-me en les seves singularitats per a discernir entre realitat i aparença. Treure'ls d'en mig per a tornar-nos a abraçar", explica l'artista.

L'artista catalana Anna Dot realitza un paral·lelisme entre la seva sensació durant el confinament i la imatge immortalitzada a La paràbola dels cecs, el quadre de Pieter Brueghel el Vell "en què un cec guia uns altres cecs i tots plegats s'encaminen cap a un forat. Ja no utilitzen els pals i les mans per palpar i percebre el terreny, sinó per enllaçar-se els uns amb els altres i seguir el guia, que tampoc no hi veu, en un viatge bastant desafortunat que baixa en diagonal cap al marge inferior dret de l'escena", explica. "I em pregunto pels nostres pals. Quins són, ara, els nostres pals?", es qüestiona Dot.

Jorge R. Pombo, artista establert al nord d'Itàlia, s'ha vist atrapat proper a la zona zero de l'epidèmia a Europa. "L'any 1535 el papa Pau III va encarregar a Miquel Àngel la realització de la pintura més gran al fresc del món on expliqués sense paraules el que ens succeirà als humans si no vivim atenent a les lleis de Déu. A saber: la discriminació de les nostres ànimes entre cel i infern. El resultat, després de tres anys de sobreesforç, va ser el Judici Final, la Capella Sixtina a Roma. Gairebé cinc segles després, un altre papa, va reconèixer oficialment que l'infern no existeix, que és només un estat de la ment". "Quan acabi tot això tant de bo tinguem molt present la dignitat i l'exemplaritat amb la qual els professionals sanitaris estan assumint la pitjor part. En el món que començarà l'endemà, ells haurien de ser l'exemple en què inspirar-se", explica.

Per a José Bonell el confinament és un estat natural de l'artista. "Per això m'agrada, perquè puc gaudir del silenci i del temps indefinit que ocupen les meves reflexions, imaginar tranquil·lament noves composicions o, simplement, passar hores mirant els meus quadres, coses que el ritme frenètic, els "side jobs" i altres inconvenients d'haver nascut artista al segle XXI, fan disminuir considerablement. Als meus 30 anys, les crisis han marcat la meva carrera, com la de tants artistes de la meva generació (una mica amunt, una mica avall). Ara, amb un futur totalment incert per endavant, tinc clar que hem de recuperar posicions. No hi ha espai per a la por. L'artista no ha de deixar als altres la seva legitimació –encara menys a un mercat–, ha de donar el cop de gràcia a aquest sistema anquilosat, recuperar els espais de confinament naturals i cobrir-se de vellut per crear la seva obra mestra".

David Bestiué pensa en el temps del confinament lluny del seu taller i sense materials per a treballar. "Aquests darrers dies penso en el rellotge del Porxos d'en Xifré, l'edifici que hi ha davant de la Llotja. No sé si mai us hi heu fixat, es troba al capdamunt de la façana. A una banda de l'esfera hi ha una representació de Cronos, i, a l'altra, una d'Urània, que en un gest bastant sorprenent sembla haver agafat les manetes del rellotge, tot deixant de fet el temps en suspens", ens explica.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat