"Que Déu ens doni a tots nosaltres, els bevedors, una mort tan dolça i bella". Així acaba La Llegenda del Sant Bevedor, que Josep Roth va escriure els últims mesos de la seva vida i que de fet va publicar-se pòstumament l'any 1939, després que morís atacat d'alcoholisme. 

La decadència de l'autor pot seguir-se a través de les cartes que va enviar a Stefan Zweig —històries de deutes i misèria econòmica, de queixes amb els editors, d'insults a l'esquerra i a Thomas Mann, i de drames amb les dones. Sobre l'alcohol, li diu: "No pateixi per això de la beguda. Més que arruinar-me, em conserva. Clar que l'alcohol escurça la vida, però també impedeix la mort immediata. I per a mi, del que es tracta, no és d'allargar la vida sinó d'impedir la mort immediata".

Això es veu a La Llegenda del Sant Bevedor, que és exactament una llegenda. El lector sap que és a París l'any 1934, però pel to màgic, per l'expressió i les veritats senzilles, per la forma brusca que té Roth de fer entrar i sortir personatges (semblen aparicions transmundanes...), per la lectura al·legòrica que ofereix el text, podria ser l'Evangeli apòcrif d'un visionari. Aquesta capacitat de fer caure els textos d'un altre cel, la tenia Roth i no la tenia Zweig, i per això l'envejava tant. Sense ell, Zweig no hauria pogut acabar El canelobre enterrat. Però tornem al nostre tema.

"La Llegenda del Sant Bevedor" podria ser l'Evangeli apòcrif d'un visionari

La Llegenda explica la història d'un desconegut que s'ha convertit al cristianisme i que ofereix dos-cents francs a Andreas, un rodamón alcohòlic, perquè en faci bon ús. També li demana que els torni quan bonament pugui al capellà de Sainte-Marie des Batignolles, per devoció a Santa Teresa de Lisieux, que a ell, al desconegut, l'ha salvat. 

Tot comença i acaba amb aquesta 'oportunitat' que la vida dóna a Andreas. Una oportunitat és una forma de pressió definitiva. Quan dones una oportunitat a algú que no té prou fortalesa ni serenitat per gestionar-la estàs accelerant el seu fracàs. En el cas d'Andreas sembla que hi ha un ascens —s'afeita, troba una feina, es torna a mirar les dones. Però després ve la davallada. "Va vagar tot el del dia per diverses tavernes (...) i va encaminar-se de nou a sota el pont, a la vora del Sena, decidit a aquest lent enfonsament al que sempre són propensos els bevedors". 

El "furioso" final d'una vida plena és el subtítol que Roth va donar a la seva llegenda. "Plena" potser perquè Andreas mor en braços d'una nena que pren per Santa Teresa. Potser perquè Joseph Roth, després d'una relació estranya amb el judaisme, va convertir-se al catolicisme i aquell resistir una mica més, sempre una mica més, fins a entregar el proper original, ja li era una mena de santedat.

Al relat pots fer-te una bona idea de com l'alcohol et desposseix de tot el que ens distingeix de les bèsties. De l'aspecte que et permet reconèixer-te i que et reconeguin. De la teva força de treball i de la sensatesa per organitzar-lo. De la lucidesa per jutjar el teu propi estat. "A l'alcohol, li deixo els meus últims vint anys de vida com a penyora", va escriure Roth a Zweig el 1935. Va morir només quatre anys més tard, a l'hospital Necker de París, demanant des del llit estant que li atansessin més beguda.

Anna Punsoda
Apunta

Qui protegeix els autors?

Anna Punsoda Ricart
Bernat Dédeu
Opinió

Adéu a Europa

Bernat Dedéu