Ara, en temps de l'ecologia i de les medicines alternatives, d'un amor obsessiu que ens fa mal en diem "amor tòxic". Però al segle XIII en deien "amor heroic". Arnau de Vilanova també l'anomenava "amor dominalis", perquè domina l'ànima de l'enamorat i fa que aquest tracti l'estimat com el seu senyor. Ho explica a Tractat sobre l'amor heroic —que hauria escrit en llatí cap al 1270 i que trobareu en català a la editorial Barcino.  

Segons diu Arnau de Vilanova  —el metge més cèlebre que hem tingut mai, perquè no em consta que cap altra metge hagi auscultat reis i papes i hagi escrit tractats com els seus— l'amor heroic s'explica de la següent manera. Vivim una expectativa de plaer extraordinari que ens escalfa els esperits del cor. Aquesta calor puja al cervell i asseca la cel·la on hi tenim la virtus imaginativa. La sequedat fa que l'objecte desitjat quedi retingut a la ment i no hi hagi forma humana de pensar en res més.

La causa de l'obsessió —diu l'il·lustre metge— és el plaer del coit que avancem. No és que no veiem els inconvenients o els aspectes lletjos de la persona. És que l'expectativa sexual se'ns ha filtrat a la sang, ens ha pujat al cervell i ho obnubila tot. L'obsessió ens causa insomni i ens porta a saltar-nos els àpats. El cos s'aprima, la cara expressa fatiga, els ulls s'enfonsen. I s'ha de tallar de soca a rel, perquè si no pot derivar en melanconia, en mania i finalment ens porta al clot. 

La causa de l'obsessió —diu l'il·lustre metge— és el plaer del coit que avancem

Com tallar-ho? Cal aplicar el remei contrari al mal que patim. El mal ve perquè, en siguem o no conscients, tenim esperança d'obtenir aquest coit. Per tant, cal convènçer-nos que no l'obtindrem mai, en absolut, impossible. Després cal passar del pensament 'intens' al pensament 'divers'. Per això hem de buscar imatges i sensacions plaents molt diferents: prendre un bany temperat, conversar amb les persones estimades, contemplar cares agradables, dormir molt, passejar per llocs on hi hagi flors, fornicar amb gent bella i si cal —com a recurs extrem— marxar a veure món. 

El doctor també recomana posar paraules a la lletjor de l'estimat. Paraules concretes, que et remetin a imatges que no pots suportar, com uns peus peluts del llom i amb fongs entre la carn i l'ungla. Cal compensar la imatge amorosa que ens torna una vegada i una altra, que sempre és difusa, amb paraules exactes que expressin la vulgaritat. Els grans sentiments acaben allà on comencen els detalls del cos, per entendre'ns. 

I encara, i això no ho diu el metge sinó jo, és fonamental convèncer-se que l'altre no ens estima perquè no vol. No perquè no pugui sinó perquè al fons, ho sàpiga o no, encara que plori i lamenti la situació que us separa, no vol. Sempre estem temptats de canviar les circumstàncies, per adverses que sigui. Però per poc decents que siguem, i per poca fe en Déu que tinguem, no acceptarem manipular la voluntat de la gent en afers com aquests. Per acabar obtenint un amor que t'has servit tu mateix, només et calia masturbar-te.