La ment humana és capaç de tot. Els tardorencs, la primera novel·la de Luca Ricci (1974), és l’anàlisi despietada d’un amor conjugal en decadència i el relat de l’amor foll d’un home cinquantí per una dona a qui només ha vist en foto. El narrador, un escriptor en hores baixes com el seu matrimoni, torna de les vacances d’estiu presoner de la seva relació matrimonial estancada i dominada per una rutina previsible amb una dona bonica però que no li genera desig. Passeja sol per un mercat d’antiguitats de Roma i se sent atret per un llibre vell sobre els artistes de Montmartre. Queda fascinat per la imatge de Jeanne Hébuterne, la companya de Modigliani. A partir d’aquesta troballa, Jeanne esdevé una obsessió per al narrador. En arribar a casa, arrenca la fotografia, la plega amb cura i comença a portar-la sempre al damunt, a la butxaca d’una jaqueta que després es torna abric amb el pas dels mesos tardorencs. Tot sembla existir només al seu cap, com a mínim fins que la seva dona convida a sopar la seva cosina. L’home queda seduit per les semblances entre la cosina de la seva dona i la musa de Modigliani. I l’obsessió comença a recaure sobre la realitat, de manera fatal, mentre la tardor romana ho embolcalla tot amb la seva llum. Som davant d’una víctima d’un inguarible amor fou, un amor boig que depassa el present i és portat a les últimes conseqüències del deliri i la paranoia. Personatges de mil cares, personatges fràgils, personatges contemporanis. Fetitxistes. Reencarnats. Duals. Al·lucinats. Enfebrats. Narcisistes. 

Viure un amor nou, absolut, limfa vital que supera les barreres de la racionalitat acaba, sempre, en tragèdia

Traduir aquesta novel·la per a Navona Editorial ha significat aprofundir en les neurosis quotidianes del nostre segle. Viure un amor nou, absolut, limfa vital que supera les barreres de la racionalitat acaba, sempre, en tragèdia. El “problema” és que la frontera de tel de ceba entre realitat i onirisme que planteja Ricci resulta altament versemblant. El paio s’enamora d’una foto, veu una dona que s’assembla a la de la imatge i se n’enamora creant (i creient-se) un joc pervers de personalitats. Quantes persones tenen identitats falses a Facebook? Sota quantes cares ens amaguem per espiar, cabrejar, insultar o descol·locar els altres? Oi que coneixeu persones que es pengen d’un rostre a Instagram? Per al narrador, la Jeanne representa un impossible, un amor platònic, una idea de què cosa ha de ser l’enamorament. Però de sobte aquesta figura mental es concreta dins el seu deliri en una dona de carn i ossos, prenyada d’un pintor pòtol i politoxicòman (l’autèntica Jeanne es va suïcidar llançant-se d’un cinquè pis, al novè mes d’embaràs com a prova d’amor cap al seu estimat Modigliani) a qui el narrador necessita eliminar per poder viure el seu amor sense entrebancs. L’instint no ha estat mai amic de la raó. El protagonista ha de seguir fil per randa la biografia de la parella Modigliani-Hébuterne. La bogeria està servida. L’obsessió travessa la realitat amb l’espasa del tot-s’hi-val. Roma també és un decorat de postal, ja no és el paradís de res. El llibre no busca el happy end

El temps passa, i d’aquí el nostre turment

Els tardorencs és una novel·la sobre la infidelitat i els sacrificis que demana l’amor. Hi ha la cullerada doble del romanticisme i el cinisme per part d’uns personatges existencialistes i solitaris a la vora del precipici d’un món hostil. Enamorar-se de fantasmes (literalment) per sobreviure a l’hivern existencial que s’apropa genera, en la ment desequilibrada del protagonista, unes ànsies de domini absolutament masclistes i violentes. La fam d’amor pur i totalitzador i de bellesa primitiva trasbalsa també l’amic del narrador, el contrapès aparent, la dialèctica i el peu a terra, el també escriptor Gittani, un melancòlic amb la dona morint de càncer mentre ell es folla la infermera que la cuida. El temps passa, i d’aquí el nostre turment.I la necessitat imperiosa d’aturar-lo, a la manera proustiana, a base d’olors, sabors i colors. L’únic objectiu, per malalt  que sigui el camí triat per Els tardorencs, és vèncer la por a la mort, a la qual ells endevinen a la cantonada. Això sí, amb una espiral d’atrocitats sense retorn. Un llibre mega bèstia, parlant en plata: un cant a la dona des de la misogínia més atroç. Un simulacre massa real. 

 

Anna Carreras
El mur de l'addicció

Vols un xec en blau o ets un puto Blade Runner?

Anna Carreras
Anna Carreras
El mur de l'addicció

Una hòstia com un piano

Anna Carreras