“Amics meus, l’art de vegades és patiment. 

Ja se sap que quan un cor es torna melancònic també se li afina la sensibilitat”

Aquestes són algunes de la frases que defineixen al Petit Jack, un porquet pintor, que pateix aquella estranya malaltia que solen patir els artistes: la malenconia. Una certa buidor existencial que sens dubte la majoria d’artistes han sentit alguna vegada en veure’s abandonats per les muses de la inspiració.

La Balada del Petit Jack/La Galera

Es tracta del protagonista del llibre “La balada del Petit Jack”escrit i il·lustrat pel mateix autor: Mikel Valverde, editat per La Galera, una de les novetats d’aquest setembre per als lectors més joves. És un llibre bonic de tapa dura amb un bon equilibri entre text i il·lustració (uns dibuixos pre cert, molt fins i delicats). Ens narra les peripècies del porquet Jack quan comença a sentir-se avorrit a la granja del Cantàbric on viu i es troba atrapat per la malenconia. La manca d’inspiració en els seus quadres i la tristesa el porten al bloqueig artístic i ja no té ganes de pintar. Els amos de la granja dels Palangana estan amoïnats; el porquet ja no és el que era i els seus dibuixos han perdut vida. Fins que un dia apareix un pirata i tot fa un gir inesperat perquè el porquet intercanvia la seva vida amb un lloro i marxa de viatge en la seva ànsia per viatjar i veure món. Al llarg de les seves aventures viatjarà per un munt de països com la Xina, el Nepal, l’Índia, Istanbul i finalment Venècia, i passarà de ser porquet a ser capità pirata, porc senglar o fins i tot espia.

La balada del petit Jack/La Galera

Ja sabeu que m’agrada trobar una certa filosofia en tot allò que d’alguna manera us recomano en els meus articles. En aquest llibre, més enllà de les peripècies que poden distreure al petit lector que es fiqui en la vida del petit Jack, he intentat fer-ne una lectura des d’aquest punt de vista:

Cau una mica en el tòpic patriarcal quan és ell qui rescata la porqueta de la qual s’enamora (príncep rescata princesa). Però al mateix temps hi ha de positiu que la treu d’una relació esclavitzant amb el seu tutor, que la maltrata com a dona, cosa que ens remet a les relacions de gènere on moltes dones són sotmeses a tractes ignominiosos, com aquesta porqueta a qui fan fer coses que ella no vol. 

La història també m’ha portat a pensar en les màscares que ens hem de posar per a poder sobreviure en societat: el porquet sovint d’ha de disfressar (de lloro, pirata, porc senglar...) per a protegir-se d’un entorn hostil. El mateix que ens passa als humans que d’alguna manera ens disfressem metafòricament per a adaptar-nos a les circumstàncies i sobreviure a les vicissituds. 

La compassió que el Petit Jack exerceix amb els germans Alí, una colla de lladres que li roben però que ell acaba perdonant i ajudant, m’ha fet pensar en el concepte de la compassió. Com en els bons contes, tot torna, i la seva generositat i la bona acció d’en Jack és recompensada en retorn quan ells el salven d’una mort segura. La compassió: una virtut en desús dels nostres dies, que ha passat a ser un acte de coratge que només les bones persones tenen. 

La balada del petit Jack/La Galera

I finalment no deixa de ser curiós que un porquet inquiet pateixi de melanconia per culpa de la seva recerca incessant de noves aventures o estímuls, quan al final, el que enyora profundament acaba siguent, precisament, la tranquilitat  i la pau de casa seva. 

Aquella recerca també nostra, de buscar a fora...el que potser ja tenim dins.

Aquella tristesa que ens envaeix quan ens adonem que les coses més senzilles que hem perdut, són les que ens donaven en realitat la plenitud.

I aquella sempre eterna cerca de la felicitat buscant estímuls, 

quan potser la tenim més aprop i més a l’abast del que ens pensem.

Historia de un caracol que descubrió la importancia de la lentitud​
Infantil i juvenil

On anem?

Àngels Bassas