La fascinació que un quadre pot provocar sobre la persona que el mira depassa els límits de la racionalitat perquè afecta directament al subconscient i a les emocions. Aquest és el gran poder que l’Art té sobre nosaltres. S’adreça directament a les passions i a la intel·ligència. Aquella extranya sensació de pertànyer per una estona a quelcom de més sublim i profund que la realitat tangible. Pot fer-nos volar, somiar o creure noves realitats o veritats. L’obra d’art ens porta també a reflexió. I ens enmiralla; perquè és el nostre ull qui el mira. Un quadre ens evoca sensacions, olors, records o emocions, i definitivament, ens desperta l’esperit. 

Oscar Wilde ho sabia molt bé quan va dedicar una grandíssima i fascinant novel·la, “El retrat de Dorian Grey” fent que el personatge d’un pintor, Basil, pogués pintar un quadre màgic que reflectís l’envelliment i degradació progressiva de Dorian, però que en canvi ell es mantingués, a la vida real, en la més inmaculada joventut. A un preu sens dubte, alt. Un Faust wilderià de gran alçada. Un quadre, el de Wilde que està viu, que va canviant al llarg dels anys...i sobretot canvia d’aspecte a mesura que el personatge principal s’enmetzina amb els seus actes i vicis.

Wilde m’ha servit d’excusa per introduir la novel·la infantil (a partir de vuit anys) del que us vull parlar avui. I també per a induir un cop més a reflexió i a valorar l’emoció que l’obra d’art em sembla que provoca ens nosaltres. 

La Liang dins un quadre, de Núria Franquet i Font, 54èPremi Josep M.Folch i Torres del 2018, també un quadre és el responsable de l’intens viatge d’una nena xinesa que és absorbida literalment per un quadre. Atrapada en ell viurà tot un seguit d’aventures que la duran a recòrrer la Maditerrània i terres orientals com Tunis o Egipte. 

Liang és amb els seus companys de classe al Museu, just davant les Pintures dedicades a la Conquesta de Mallorca, quan de sobte, és cridada per un personatge dibuixat al quadre, perquè parli amb el Rei Jaume I el Conqueridor. Aquest li encarrega ni més ni menys que ajudar-lo a trobar un remei pel seu dolor de gota. Lianges veurà llavors xuclada pel quadre viatjant en un espai irreal que la portarà a conèixer gent diversa. El conte acaba bé i la nena pot tornar a la realitat corpòria havent viscut una intensa aventura, inspirada mai més ben dit...per la vivència, d’un quadre.

Franquet ens diu en un pàgina que els vents del desert són “l’alè enverinat de les males ànimes que l’habiten”. I en una altra fragment que, “l’oblit de les paraules anava fent un buit tan gran al cap dels homes, que al final, tothom perdia fins l’últim mot de la memòria.”. Jo crec que la cultura ens lliura del mal de l’oblit i ens dóna la inmortalitat de la permanència del pensament.

Oscar Wilde ve a dir que l’Art és una malaltia. Però jo dic també que en la literatura i el teatre he trobat molta més veritat sobre els éssers humans i la vida, que no pas en la realitat, sovint...mentidera i plena d’aquest vents del desert amb ànimes enganyoses.

L’única mentida és aquella que es fa amagar alguna cosa. 

La ficció no és una mentida. 

És un instrument per a dir veritats.

ANGEL BURGAS Tots estimem l'Emma
Infantil i juvenil

L'amor com a redempció

Àngels Bassas