Em consta que la primera casa que va trobar aquesta antologia va ser la d'una festa en què van coincidir Rosa Rey, editora d'Angle Editorial, i Sebastià Portell, curador de l'obra. Ell li va parlar d'un treball sobre poesia catalana LGTBQ que no havia arribat a bon port i ella va trobar que la idea tenia forma de llibre. Un any més tard, tenim entre les mans Amors sense casa: poesia LGTBQ catalana (Angle Editorial, 2018).

Maria Antònia Salvà

Maria Antònia Salvà

L'antologia recull, a cura i amb la cura de Sebastià Portell, més de trenta autors i gairebé cent poemes que són «un recorregut personal a la recerca dels desitjos i les identitats sexuals i de gènere no normatius en la poesia catalana dels últims cent anys». Ordenats cronològicament, inauguren el llibre els poemes de Maria Antònia Salvà (1869-1958), considerada la primera poeta moderna en català, i el tanquen els de Guillem Gavaldà (1997), que amb només 22 anys ha guanyat el primer Premi Francesc Garriga. Entre l'una i l'altre hi trobem els mariners de Blai Bonet, els adéus de Francesc Garriga, els adolescents de Biel Mesquida, les cases de Maria-Mercè Marçal, els cossos de David Vilaseca, la minuciositat de Sònia Moll, les mudes de Mireia Calafell o les trenes de Maria Cabrera, sempre valorant estrictament els versos i no la vida —sentimental— dels seus autors.

Francesc Garriga/Albert Forns

Francesc Garriga/Albert Forns

Parlo de la cura amb què ha treballat Sebastià Portell perquè no només hi trobem —i hi busquem, esclar— els amors no normatius o inclassificables de la poesia catalana actual, sinó que, a més a més, qualsevol que faci una ullada a l'índex hi trobarà diversitat de tota mena: de la primera poeta moderna al poeta més jove, del balear al valencià, de l'homosexual al queer i del pecat a l'alliberament. Dit d'una altra manera, podem resseguir en versos el camí del col·lectiu LGTBQ al llarg d'aquests cent anys i ho podem fer des de temps i dialectes diferents. Seguint l'esquema que el mateix curador va fer en un curs que impartia a la llibreria Laie aquest any, assistim als primers passos de temàtica LGTBQ en literatura catalana —Maria-Antònia Salvà, Blai Bonet o Francesc Garriga—, observem l'eclosió i experimentació dels anys setanta —Biel Mesquida o Maria-Mercè Marçal—, passem per la possible normalització de la producció poètica LGTBQ —Sebastià Alzamora, Carles Rebassa o David Vilaseca—, notem les traces de proposta queer d’Orlando, de Virginia Woolf, —per exemple, en Maria-Mercè Marçal— i arribem a les veus poètiques més joves amb el cos com a eix central —Mireia Calafell, Maria Sevilla o Guillem Gavaldà.

2 Maria Sevilla BY JOAN MARTÍNEZ

Maria Sevilla/Jordi Martínez

La culpa —«¿Per què ha de ser pecat, amor, estimar / l'AMOR?»— , la identitat —«voldria el teu amor / per definir el meu sexe»—, el desig —«Que inútils les llengües: el desig ho sap dir tot»—, l'homofòbia —«sintètica mostra verbal / de l'hegemonia de l'odi»— i la llibertat —«tantes sexualitats com cossos possibles»— són alguns dels temes que travessen aquesta antologia polièdrica batejada a partir d'un vers de Maria-Mercè Marçal. Un títol, per cert, que pot parlar d'exclusió però també, i encara més, de llibertat.

 David Vilaseca

David Vilaseca

En definitiva, una antologia diversa, rica, potent, nova —«una primera pedra»—, que tant pot ser llegida en conjunt com en particular, que ens ensenya uns amors que han hagut d'estar per força fora de la norma i que, ara, aquí i per fi es normalitzen. I, sobretot, una antologia molt interessant perquè reivindica el caràcter LGTBQ d'autors de capçalera que no reconeixíem en aquesta temàtica i alhora en descobreix de nous que encara no coneixem.