Nom clau del nou pop català, a l'espera que aquest pròxim setembre aparegui finalment el seu sisè disc, El senyal que esperaves (Musica Global, 2020), Els Amics de les Arts retornen als escenaris però no per presentar les seves noves cançons. Tal com ja van fer dimecres al Teatre Grec; en una actuació programada dins del Cruïlla XXS aquest vespre desplegaran el seu joc al Camp Nou reviscolant en clau acústica un repertori triat pels seus seguidors que defuig part dels seus grans èxits per redescobrir perles ocultes del seu catàleg de composicions. Parlem amb Joan Enric Barceló, veu i guitarra de l'ara trio que completen Ferran Piqué (veu i guitarra elèctrica) i Dani Alegret (2005 veu i piano).

EADLA - MartaRiera

Els amics de les Arts actuen aquest vespres al Camp Nou dins de la programació del festival  Cruïlla XXS. / Marta Riera

Avui toqueu al Camp Nou dins del Cruïlla XXS però veniu de tocar dimecres al Grec!

Fa un mes vam fer a Corçà, al Festival Itaca, el primer concert postconfinament, però clar, tocar el Grec... Va ser espectacular. Una mica l'estrena oficial del nou espectacle: amb la ballarina, el violoncel, l'Andre Motis... Va ser una nit molt rodona. Una nit que recordarem temps. Un concert que fins l'últim moment no sabíem si podríem fer.

No?

La setmana passada no estava gens clar. De fet, ens van arribar a comunicar que se suspenia. Una vegada el vam fer i va anar tan bé, tot va tenir regust de petita victòria. Vam sortir molt contents i, mirant les xarxes, sembla que la gent també.

La distància, les mascaretes, tothom assegut... Va ser impactant?

Moltíssim. El vaig gravar, el concert, i ahir me'l tornava a mirar i... En la primera nota entro fatal, em tremolava tot (riures). De fet sempre em costa un parell de temes entrar del tot en els concerts i ahir una mica més.

Aquest havia de ser un any ben especial per a vosaltres.

Sí. Originalment, el disc nou, El senyal que esperaves (Música Global, 2020) havia de publicar-se el de març. Quan ens van confinar, el disc ja estava físicament a les botigues esperant a posar-se a la venda. Estàvem en ple procés de promoció. Havíem sortit a la portada de la revista Enderrock, havíem anat al programa del Basté... Va ser un cop molt dur.

Però, oficialment, el disc encara no ha sortit.

Des de la discogràfica ens van dir d'esperar. Creien que era un disc que físicament podria funcionar molt bé. Una idea que va acabar de prendre sentit quan també va caure la gira. Si no teníem concerts no tenia sentit que el disc es publiqués oficialment. Ho vam parar tot.


Tot, tot... no?

Bé, durant el confinament, cert, vam estar molt actius. Però és que quan veus que tota la feina d'un any i mig se'n va en orris o et tires d'un pont fas coses que realment et vinguin de gust. En el nostre cas van ser, principalment, dos projectes: la websèrie Atrapats aquí, una aventura que va ser fantàstica però que va suposar una autèntica feinada; i el concert Els dies més feliços, amb un repertori triat expressament per la gent.

Un concert que d'alguna manera va ser la prèvia de l'espectacle en directe que esteu presentat ara.

Vam creure que si aquest estiu fèiem concerts l'espectacle havia de ser justament aquest, el que la gent havia triat durant el confinament.

Curiosament el repertori que van votar els vostres seguidors defuig bona part dels grans èxits del grup. 

Vam flipar. Vam creure que les més votades serien "Jean Luc", "4-3-3", "Louisiana o els camps de cotó", "El seu gran hit"... Però no, van sortir les més lentes: "El senyal que esperaves", "Casa en venta", "Els ocells", "Tot els homes d'Escòcia"...

Una tria segurament influenciada pel moment en què va ser feta.

Totalment. Podem veure gairebé a temps real quins son els nostres temes més escoltats a Spotify i "Jean-Luc" ha estat la nostra cançó estrella des que la vam publicar. Però durant el confinament, no. Durant el confinament el tema més escoltat va ser "Louisiana o els camps de cotó". I amb aquest també van pujar moltíssim les escoltes dels nostres temes més lents. Ara, el gran èxit torna a ser "Jean-Luc".

Els Amics de les Arts - May Cirkus

Els amics de les Arts publicaran el seu sisè disc, El senyal que esperaves, el pròxim 18 de setembre / May Cirkus.

Tu què has escoltat durant el confinament?

Moltes coses i molt diverses. He entrat de ple en l'univers de Franco Battiato, que ja el coneixia d'algunes cançons però no en profunditat. També he estat escoltant Nathaniel Rateliff, el seu últim disc, And It's Still Alright, que és brutal. I també he estat escoltant molt a ABBA, una màquina perfecta de fer pop.

A les escoles de música pop hauria de ser matèria obligada.

A vegades se'ls ha infravalorat per aquest element kitsch que els envolta, però la seva música és perfecta. A l'hora de fer cançons de pop hi ha molt pocs que hagin estat millors que ells. En els Beatles i ABBA està tot. Si vols fer música pop, has de començar a partir d'aquí. Si no, seria com voler escriure obres de teatre i no haver llegit a Shakespeare.

Era un any especial, aquest 2020, perquè també era el primer que us presentàveu com a trio, ja sense l'Eduard Costa.

Sí. Era un pas important que ens tocava fer. Una mena de revàlida, tot i que a risc de sonar massa tòpic, en realitat cada disc nou és una revàlida i aquest una mica més. Amb la mà de grups i discos bons que apareixen cada dia, el més fàcil és que la gent s'oblidi de tu: "Adéu. Ja està. Aquells son aquell grup que ens va agradar aquell estiu". Cada disc l'encarem amb màxim il·lusió. Sempre provem de fer coses noves. Experimentar sense trair-nos. Ser els mateixos de sempre però sonant frescos. Aquesta vegada, passant de ser un quartet a ser un trio, ja estava ben clar, ja teníem la història feta. El problema és que jo el disc ja fa un any que el tinc a casa. Compto amb ansietat els dies que falten perquè arribi el 18 de setembre.

Segurament el disc ara tindrà un altre sentit.

Totalment. El disc, curiosament, acaba amb una cançó que es titula "Mentrestant" i que diu que les cançons canvien amb el temps. Una cançó que amb 14 anys et diu una cosa amb 30 et dirà una de ben diferent. I a escala més reduïda, una mateixa cançó el 13 de març pots trobar-li un significat i el 18 de setembre un de totalment oposat. Més en aquest disc, que a nivell lletrístic és molt ambigu. És un disc amb lletres molt poc cinematogràfiques.

En el concert d'aquest vespre hi haurà cap sorpresa?

Em temo que no. La gira que farem fins que surti el disc nou serà si fa no fa sempre el mateix espectacle. Un espectacle de caràcter acústic, formant on ens sentim molt còmodes. Potser el Camp Nou no és l'espai ideal per a un concert d'aquestes característiques, però també tindrà el seu què.

Mesos enrere va fer deu anys de la publicació del Bed & Breakfast (Discmedi, 2009). Déu n'hi do tot el que heu aconseguit en aquesta dècada.

Si preguntes als fans del grup quin és el seu disc favorit, molts d'ells diuen Espècies per catalogar (Discmedi, 2012), però Bed & Breaksfast va ser el disc que ens va donar a conèixer i que ens va canviar la vida. Ho vam fer tot amb molta il·lusió i intuïció. Ho vam invertir tot en aquell disc i les coses ens van sortir bé. De fet, tot i que tard, celebrarem aquest aniversari reeditant el disc en un doble vinil que es vendrà exclusivament als nostres concerts.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat