Parlar de cinema independent és apostar pel cinema més innovador, compromès i lliure. L’Alternativa, el Festival de  Cinema Independent de Barcelona, presenta la seva 26a edició apostant per la independència creativa i l'objectiu d'apropar al públic un cinema que és difícil de veure en circuits comercials convencionals de l’11 al 17 de novembre. El festival vol ser un espai d’experiència col·lectiva on compartir la passió pel gènere amb la visita de directors, xerrades i activitats per a tots els públics. Per 25è any consecutiu, el CCCB esdevindrà la seu de L’Alternativa. Judit Carrera, directora de la institució, ha volgut valorar la capacitat del festival per oferir les primeres oportunitats de distribució a aquells que tot just estan començant així com el seu compromís en explorar les noves vies de fer i veure el cinema.

La selecció a competició del festival compta amb tres seccions oficials: 10 films a llargmetratges, 12 curtmetratges i 18 films a la secció nacional. A part, L’Alternativa vol apropar al públic el millor cinema independent amb diverses seccions paral·leles: focus, retrospectives, programació familiar i sessions especials. A més, el Hall del CCCB oferirà cada tarda una programació gratuïta, s’organitzaran espais per a la formació i el debat, masterclasses, tallers, trobades i seminaris escolars.

El festival donarà el tret de sortida dilluns 11 de novembre a les 19.30 h al teatre del CCCB amb la “versió radiofònica” de la peça escènica Andrei Rulev de Societat Doctor Alonso. Una performance escènica multidisciplinària que evoca la poesia, la bellesa, el grotesc i l’humor intel·ligent de manera  intimista.

L’independent de la secció oficial

La selecció oficial del festival vol ser un mirall dels eixos temàtics més actuals, com l’ecologia i la transformació del paisatge, la natura i el món rural, la memòria, les fronteres i migracions o la identitat. Els 10 llargmetratges internacionals seleccionats a l'Alternativa 2019 són 4 godine u 10 minuta, de Mladen Kovačević (Sèrbia); Bait, de Mark Jenkin (Regne Unit); Campo, de Tiago Hespanha (Portugal); De nuevo otra vez, de Romina Paula (Argentina); Erde, de Nikolaus Geyrhalter (Àustria); La Mer du milieu, de Jean-Marc Chapoulie (França); Nos défaites, de Jean-Gabriel Périot (França); Shelter: Farewell to Eden, d’Enrico Masi (Itàlia/França); Swarm Season, de Sarah Christman (Estats Units), i Zumiriki, d’Oskar Alegria (Espanya).

L’aposta pel cinema nacional

Aquest any l'Alternativa suma la secció competitiva Nacional, amb 18 films, entre llargmetratges, migmetratges i curtmetratges, entre les quals hi ha Las letras de Jordi, de Maider Fernández; Meseta, de Juan Palacios i Una corriente salvaje, de Núria Ibáñez. Tots ells opten, per primera vegada, a un premi en metàl·lic de 2.000 euros.

Dins de les seccions paral·leles, l'Alternativa 2019 programa tres sessions especials, amb la preestrena a Catalunya de tres films singulars: Les Perseides, El escritor de un país sin librerías i Fin de siglo.

Més enllà del certamen, les seccions paral·leles

Enguany, el 30è aniversari de la caiguda del Mur de Berlín coincideix amb l’arrencada del festival, és per això que L’Alternativa, en col·laboració amb la Filmoteca, fa una secció paral·lela amb 6 films que reflecteixen determinades realitats socials, polítiques i culturals prèvies i posteriors a la reunificació alemanya. La secció Mur de Berlín comptarà amb la presència del cineasta Thomas Heise, qui presentarà el film Material.

El cineasta francès Jean-Gabriel Périot presentarà també una secció amb films destacats de la seva filmografia i oferirà dues masterclasses sobre el cinema d’arxiu. "És un autor que hem donat suport des dels seus inicis i ell està fent un treball molt potent sobre les mobilitzacions ciutadanes", ha explicat Cristina Riera, coordinadora del festival.



Per la seva part, la cineasta catalana Neus Ballús impartirà el seminari 'Partir d’algú. Treball amb actors no-professionals, de l’escriptura al rodatge', i presentarà quatre dels seus curtmetratges: L'avi de la càmera (2005), La Gabi (2006), Pepitu Ricu (2008) i Immersió (2009).
T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat