El periodista i escriptor Albert Forns (Granollers, 1982) ha guanyat el 40è Premi BBVA Sant Joan, atorgat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el suport del BBVA, amb la novel·la Abans de les cinc som a casa.

Guanyador del Premi Documenta l'any 2012 per Albert Serra. La novel·la, no el cineasta i de la primera edició del Premi Llibres Anagrama amb Jambalaia, l'any 2016, Forns ha guanyat el Sant Joan amb "la història d'un home qualsevol passada pel filtre d'un escriptor", tal com l'ha descrit el secretari del jurat, el director de la Fundació 1859 Caixa Sabadell, Joan Carles Sunyer.

Un homenatge al diaris personals

Tot plegat s'inicia amb la troballa un diumenge de juny del 2015 al Mercat dominical de Sant Antoni dels dietaris d'Hilari Miralpeix, un anònim comptable del barri de les Corts. Escriptor de dietaris ell mateix, Forns es va abocar a la primera llibreta, corresponent a 1968-1970 i va quedar enganxat. Després de regatejar el preu, es va fer amb aquell conjunt de llibretes que arribaven fins la dècada dels 80. "Vaig comprar una vida" assegura Forns, que ha utilitzat aquests dietaris escrits sense cap voluntat literària, sinó com a meres anotacions, com "a trampolí per a la ficció".

Prenent com a base aquest grapat de llibretes, Forns ha construït una novel·la que s'interroga sobre tres qüestions. Primer, qui era aquest grafòman íntim, aquest pixatinters "de la pesseta i el duro" cinèfil addicte, habitual dels cinemes de sessió continua i excursionista, que solia començar les seves anotacions amb l'hora d'arribada a casa i d'aquí el títol Abans de les cinc som a casa? A partir d'aquesta reconstrucció de la biografia de Miralpeix, seguint les insinuacions de les seves anotacions llibreta per llibreta, fabulant per omplir els buits que hi ha sobre episodis com la guerra civil –que per edat li havia tocat viure–, sobre elements polítics i sentimentals, i amb incògnites sobre el seu correctíssim català, Forns es pregunta com és que s'arriba a malvendre una vida. I és llavors quan el periodista inicia un periple pel món dels buida pisos, les subhastes dels Encants, el negoci de les llibreries de vell... "Què se'n fa de nosaltres i les nostres coses quan morim?" inquireix Forns. I per últim, però no menys important, aquest immersió li permet preguntar-se d'on neix la pulsió d'escriure diaris, per què ho fem, i com ho fem, en recerca una autèntica sobre el dietarisme, des dels referents del segle XVIII com el Baró de Maldà o Samuel Pepys, fins al magatzem anglès on s'arxiven dietaris rebutjats però conservats per a la posteritat.

Dietarista ell mateix, Forns assegura que, a diferència d'Albert Serra o Jambalaia, en aquesta novel·la només exerceix de mèdium per bastir "un homenatge als diaris". Una "pulsió" que recorda que molta gent té: 7% de la població de França, per exemple, segons un dels especialistes referits a Abans de les cinc som a casa. "Vaig començar als blocs d'Internet, a l'ordinador, en llibretes. Com tanta gent, la tinc, però no sé si els publicaré mai" confessa Forns. "Escrius per tu, perquè necessites expressar-te, però hi ha sempre la seva permanència. És un gènere que m'ha interessat com a lector, però al llibre, que és un homenatge als diaris, no surten els meus" avisa.

Abans de les cinc som a casa es publicarà per part d'Edicions 62 i s'espera que arribi a les llibreries el 29 d'agost, coincidint amb la reentrada de la Setmana del Llibre en Català.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat