L'artista visual Laia Abril aborda l'espinós tema de l'avortament en una instal·lació organitzada a la Fundació Foto Colectania, al Passeig Picasso, On Abortion. És la primera vegada que arriba a l'Estat espanyol aquesta mostra, que ha itinerat per nombrosos països i que ha merescuts importants reconeixements. Laia Abril considera que aquesta "no és una temàtica fàcil", però apunta que en aquest moment una exposició com aquesta és més rellevant que mai, davant la involució política i les propostes de restringir el dret a l'avortament. Abril afirma que davant d'aquestes propostes: "Ni m'enfado ni m'indigno, m'espanto" davant l'avançament del pensament ultradretà. Aquesta exposició, que ha estat possible gràcies al suport de la Fundació Banc Sabadell, es podrà veure fins el 9 de juny.

© Laia Abril. Magdalena, 32, Polonia

Laia Abril, Magdalena, 32, Polonia © Cortesía Laia Abril / Les Filles du Calvaire.

Més enllà de la fotografia

Laia Abril vol trencar límits, i cavalca entre el terreny de la pura fotografia, el de l'art contemporani i fins i tot el de l'exposició de temàtica històrica. L'eix central d'aquesta exposició són uns retrats de dones que han tingut problemes en el seu intent de practicar un avortament. A sobre cadascun d'aquests retrats hi ha escrita la història de la dona, ja que Abril afirma que en les seves exposicions "El lector tindrà que llegir". I el retrat va acompanyat d'algunes imatges que donen un testimoni gràfic de la seva trajectòria. L'objectiu d'això és posar de manifest la diversitat d'obstacles que han patit: des de dones que han hagut de fer llargs i traumatitzants viatges, fins a dones que han estat empresonades (inclús per avortaments espontanis)... Però les fotografies de Abril es combinen amb una ingent tasca d'arxiu. Al costat de les seves fotografies, Abril presenta fotografies d'arxiu, o diferents documents i objectes: des de referències als metges nord-americans assassinats pels "terroristes provida", fins a una impressionant col·lecció d'instruments usats per avortar, passant per una vella cadira ginecològica que presideix la sala. Fins i tot compta amb un peculiar confessionari, on s'hi reprodueix la gravació d'una dona que va anar a l'església, a Itàlia, a confessar que havia practicat un avortament. L'objectiu és formar un calidoscopi per revisar tots els tipus d'obstacles a l'avortament.

Present i història

Laia Abril no creu que aquest sigui un debat només sobre el passat, o circumscrit a territoris llunyans. "Aquesta és una història que no és història", argumenta. Tot i que no ha incorporat a la mostra cap exemple català, afirma que hi ha casos de problemes per manca d'accés a l'avortament a molts llocs propers (fins i tot a Itàlia, on malgrat la permissivitat de la llei, l'accés a l'avortament està molt restringit per l'objecció de consciència de molts metges). Recorda que a països de la Unió Europea, com Polònia o Irlanda, encara ara hi ha dones que tenen greus problemes. Amb l'objecte de recordar que aquesta és una pràctica ben viva, en l'exposició es mostren instruments usats per avortar en temps passats que continuen avui en dia en ús: des d'herbes medicinals usades al Salvador (on l'avortament és prohibit en tots els casos) fins a penjadors, ja que el penjador s'ha convertit en el símbol de la lluita feminista pel dret a l'avortament. La clau, segons l'artista, és que qui vegi l'exposició "no sàpiga si es tracta d'un objecte del passat o del present". Per això, també, contraposa imatges d'anuncis de metges que ajuden a "reajusta la menstruació" al Perú actual, amb anuncis similars dels Estats Units de principis del segle XX.

laia abril on abortion acn

Arguments per als indecisos

Laia Abril afirma que aquesta exposició té com a objectiu donar elements de reflexió per a persones que estan indecises sobre el tema. I per això ha passejat On abortion per països on el tema és especialment difícil (l'ha itinerat, per exemple, pel Brasil i per Turquia). La fotògrafa recorda que si l'avortament està prohibit, l'experiència demostra que les dones continuaran avortant, però ho faran en pitjors condicions i amb un gran perill. I afirma que li sembla greu el fet que s'arribi a debatre sobre aquests temes: "No hi hauria d'haver-hi debat sobre això", conclou.

Entrevista a Laia Abril, Laura Gómez

Laia Abril. Foto: Laura Gómez.

Un projecte jove

Laia Abril (Barcelona, 1986) s'ha donat a conèixer per la seva capacitat de plantejar temes tabús, vinculats a la feminitat, d'una forma molt valenta. Com va graduar-se en temps de la crisi va veure's obligada a sortir a l'estranger; des de fa 3 anys viu a Catalunya, però manté una gran activitat internacional. Té el projecte d'elaborar una gran "Història de la misogínia" en la que es vol presentar un repàs a les pràctiques socials contràries a la dona, una línia en la que s'emmarcaria On abortion. Abril ja va obtenir una beca del FotoPres la Caixa per realitzar un reportatge sobre les dones que pateixen presó per haver patit avortaments (fins i tot espontanis) al Salvador. Ha obtingut molt de reconeixement per part de la crítica, amb projectes com el llibre Lobismuller, en què plantejava en clau de gènere la història del primer assassí en sèrie de l'Estat espanyol. On abortion es va presentar per primera vegada el 2016 a Arles, i ha obtingut molt bones crítiques (el llibre de mateix títol també ha estat molt elogiat). Foto Colectania ha acollit el projecte de Laia Abril amb els braços oberts: és la primera vegada que la sala d'exposicions fotogràfiques del Passeig Picasso dedica a un fotògraf actual una exposició monogràfica que ocupa tot l'espai.

 

Foto de portada: Laia Abril, Kit d'instruments il·legal © Cortesia Laia Abril / Les Filles du Calvaire.