Catan (Teuber, 1995) i Carcassone (Wrede, 2000) són, segurament, els jocs de taula moderns més utilitzats per a introduir als nous jugadors a aquest món lúdic. La seva estètica familiar, la facilitat de les regles i la interacció entre jugadors els fa molt adequats per a aquesta primera aproximació. No obstant, superada aquesta etapa és habitual trobar-nos amb la pregunta: i ara, què? Quin és el següent pas pel que fa a complexitat? Entre les múltiples opcions disponibles possiblement una de les més interessants i exitoses sigui Stone Age (Brunnhofer, 2008), un joc de gestió de treballadors que ens obre la porta a parlar de tota una família de títols englobats sota un mateix nom: els eurogames.

Els eurogames o quan un altre tipus de joc és possible

L’any 1935 l’aparició del Monopoly sota el segell de l’empresa Parker Brothers va suposar, per un costat, una important revolució des d’un punt de vista empresarial i comercial i, per una altra, una nova mentalitat pel que fa a jugar a jocs. És precisament aquesta última dimensió la que va portar a determinats jugadors i dissenyadors d’Alemanya (un potent mercat lúdic) a plantejar un altre tipus d’experiència de joc a partir del llançament de Catan a finals del segle XX. Així, els jocs d’estil alemany, europeu o eurogames buscaven minimitzar els efectes de l’atzar, evitar la possibilitat de que un jugador es quedés fora de la partida abans de finalitzar-la o que aquestes es fessin eternes, tots ells problemes propis del Monopoly i títols similars. D’aquesta manera, l’eurogame impulsava, per un costat, la recuperació del joc familiar com una experiència social i plaent i, per un altra, el disseny de jocs com una altra forma possible de creació d’autor.

jocs

Jugant a les tribus de l’edat de pedra

Stone Age (Brend Brunnhofer, amb art de Michael Metzel) és un joc familiar de 2 a 4 jugadors, amb una duració continguda de 60 a 90 minuts i a partir de 10 anys (tot i que Devir ha publicat una edició Stone Age Junior que la redueix a 5 anys en endavant). En el marc (pre)històric de l’edat de pedra, cada jugador dirigeix una tribu que haurà de sobreviure obtenint menjar, eines i diferents recursos com fusta, pedra o or i on només la comunitat humana més exitosa podrà guanyar. En aquest sentit, el joc està limitat en temps, no permet l’eliminació de cap tribu abans d’acabar l’experiència lúdica i l’atzar està ben equilibrat en relació a les accions disponibles. Així, Stone Age sintetitza l’essència dels eurogames en una proposta amable i fàcil d’aprendre però, alhora, amb prou estratègia com per a suposar una experiència interessant per a jugadors més experts.

La recuperació del joc en família

Col·locar els treballadors, executar accions per a obtenir recursos i donar de menjar als membres de la tribu. Així es pot resumir, de manera molt simple, Stone Age. Però el joc de Brunnhofer va molt més enllà. Gràcies a Catan, els eurogames van inaugurar tota una nova forma social i cultural de jugar i títols com Stone Age ens permeten anar un pas més enllà, aprofundir en les possibilitats creatives i lúdiques del joc modern i revigoritzar un oci familiar encara massa sotmès a l’herència del Monopoly.