Resulta difícil destacar una única particularitat d’un temple tan poderós i excepcional a nivell mundial com és la Sagrada Família d’Antoni Gaudí. Una de les principals intencions de l’arquitecte de Reus fou superar el gòtic, renovar l’estil en una proposta arquitectònica totalment diferent que ja venia experimentant, per exemple, a la Colònia Güell. Lluny de convertir-se en un temple més, Gaudí va fusionar totes les arts de la seva època amb el fet arquitectònic per a convertir la Sagrada Família en una obra única. 

“Sagrada”, entre els daus i les rosasses

L’any 2017, la plataforma de micromecenatge Kickstarter va rebre un projecte inspirat en el temple de Gaudí i ràpidament es va convertir en un dels millors jocs de l’any: Sagrada. 

El joc d’Adrian Adamescu i Daryl Andrews, editat ara al nostre país per Devir, és una proposta familiar d’un a quatre jugadors, amb una duració aproximada d’entre 30 i 45 minuts i una edat mínima de 14 anys que s’inspira en una de les arts que més personalitat donen al temple de Gaudí: les rosasses i vitralls que conformen l’espai lumínic i colorimètric de la nau central. 

El mar de grocs, blaus i vermells és el marc temàtic per a un joc de col·locació de daus on el principal repte i objectiu és, precisament, la creació d’una rosassa per al temple gaudinià. Els jugadors hauran de col·locar els daus en els seus vitralls segons un esquema específic respectant un conjunt de normes força clares: cada dau ha de situar-se de manera adjacent a un altre dau, ja sigui en direcció ortogonal o diagonal, i no es pot posar el dau escollit ortogonalment al costat d’un altre que tingui el mateix valor i/o color. 

Sagrada/Devir
Fàcil d’entendre però difícil de dominar

Aquesta mecànica bàsica del joc es complementa amb un conjunt de poderoses eines d’ús limitat i uns objectius finals que es divideixen en públics (els veuen tots els jugadors) i privats. D’aquesta manera, Sagrada no es limita a exposar un patró de col·locació de daus sinó que, a més a més, fa que el jugador hagi de pensar, per un costat, en els objectius a complir i, per un altre, en els recursos finits que té per a modificar la seva situació actual. Així, Sagrada es converteix en un joc força clar i senzill a nivell teòric, però que acaba suposant un veritable repte quan les mecàniques es posen a treballar.  

Un joc familiar ràpid, vistós i exigent

Sagrada és un joc d’un producció espectacular, on el disseny visual i els materials (dels vitralls en cartró als daus translúcids) doten de personalitat una experiència que és, en el fons, un repte abstracte més complex del que pugui semblar a primera vista. Tot i tractar-se d’un joc relativament lleuger, el títol d’Adamescu i Andrews ens farà pensar més enllà d’on col·locar un dau, tenint en compte les opcions dels altres jugadors. A més a més, l’alta rejugabilitat gràcies a l’atzar dels daus i la seva continguda duració fan de Sagrada un joc que pot veure molta taula, en especial en esdeveniments familiars.