En els últims anys les editorials espanyoles han fet un creixent esforç per a editar jocs d’autors nacionals, superant així la dinàmica de la distribució de llicències d’altres països. En aquest sentit, títols com Virus (Domingo Cabrero, Carlos López, Santi Santisteban, Tranjis Games, 2015) o Checkpoint Charlie (Jose Antonio Abascal Acebo, Devir, 2016) han demostrat que l’autoria i creació de jocs de taula ja no és quelcom només a importar, sinó que també hi té cabuda l’exportació de títols de renom i qualitat fets aquí.

 En aquest sentit, i després de l’èxit de Holmes: Sherlock & Mycroft (Devir, 2015), Diego Ibáñez torna a produir un títol nacional per a Devir, juntament amb Javier Garcia. Amb el magnífic imaginari visual de Pedro Soto, Papua proposa un repte per a majors de 12 anys, amb una duració aproximada de 90 minuts i un rang de jugadors d’entre 2 i 4. 

L’interès pel saber

El segle XIX és conegut com el dels descobriments científics i les expedicions als llocs més recòndits del planeta. Més enllà dels conflictes geopolítics, el creixent interès per la biologia, la botànica o la geologia van permetre finançar i impulsar un gran nombre de viatges de marcat caràcter científic on es buscava la millora de les tècniques cartogràfiques, el descobriment de noves plantes i animals o la realització d’experiments lluny de les grans metròpolis europees. En aquest marc d’interès científic és on es situa Papua, un nou eurogame d’exploració i col·locació de treballadors editat i distribuït per Devir, on el millor jugador serà aquell que aconsegueixi mostrar al món els descobriments més fascinants. 

Papua/Devir

Una cursa pel coneixement

Papua és un eurogame que combina diferents mecàniques de joc amb l’objectiu d’obtenir el màxim número de punts possibles al final de la partida. Mitjançant una tirada de daus, els jugadors determinaran el valor de les caselles d’acció on jugar, així com el número d’exploradors que hi enviaran. Emprant l’energia de l’expedició (el principal recurs del joc i el més important si volem ser els primers en decidir què fer) els exploradors podran obtenir aliments, arribar a acords amb aborígens o recollir noves especies d’animals i plantes, però també poden patir catàstrofes que acabin amb la vida dels científics. 

El joc proposa una cursa per a l’obtenció de col·leccions d’animals i plantes, o per descobriments especials (les anomenades cartes de “quaderns de camp”) que millorin i ampliïn el prestigi futur de l’expedició. En aquest sentit, Papua és un joc d’iconografia clara on l’equilibri entre la despesa d’energia que es realitza i l’obtenció de determinats recursos esdevé clau per a l’experiència lúdica. 

Un eurogame assequible, però per sobre Stone Age

En anteriors ressenyes de jocs de taula havíem apuntat Stone Age com un bon eurogame que va un pas més enllà de Catan. En aquest cas, Papua és un joc un pèl més complex que el títol de Brunnhofer degut, en part, a les regles específiques i diferencials per a cadascuna de les accions del joc: des de la subhasta de les cartes d’expedició per a obtenir animals i plantes fins el càlcul de resultats en la recol·lecció d’aliments. 

Per tot això Papua esdevé un eurogame lleuger molt recomanable i de factura impecable (la claredat visual i l’art de Pedro Soto hi juga un paper important aquí). Més enllà d’una corba d’aprenentatge un pèl complicada degut a les normes específiques de les accions, la proposta de Diego Ibáñez i Javier Garcia és, en general, un joc de mecàniques intuïtives i de fàcil accés.