David Sax, en el seu magnífic llibre The Revenge of Analog(2016), destaca el retorn d’una certa cultura analògica en un context on el discurs digitalista insisteix, una i una altra vegada, en la seva pròpia sublimació. Així, cada setmana apareix una nova i efímera revolució industrial on l’objecte predigital no hi té, aparentment, cabuda. 

El jocs de taula moderns encaixen plenament en la idea de Sax on el retorn analògic no suposa tant un nostàlgic salt en el temps en lluita amb l’espai digital com una revalorització d’aquells aspectes que el fenomen digital no pot proporcionar. Parlem, per suposat, d’una noció física de les relacions socials i d’una comunicació humana no mediatitzada per pantalles. Ara bé, pot existir una relació de cooperació entre tecnologia digital i experiència analògica on l’equilibri ens porti el millor dels dos mons?  

Tecnologia i joc: de la tradició a las apps

La relació entre tecnologia i joc de taula no és nova. Alguns títols clàssics com Stop Thief (Robert Doyle, 1979) o el popular Atmosfear (Phillip Tanner, 1991) ja feien ús de tecnologia sonora o del vídeo com a motor del joc, si bé la seva integració era força limitada. Actualment, la generalització del telèfon mòbil i les tauletes i l’estandardització dels sistemes operatius han permès una nova relació entre el joc analògic i les apps, ja sigui com a complement lúdic o com element central de l’experiència. En aquest últim cas destaquen títols que gestionen el rol d’un màster de joc amb una app com Las Mansiones de la Locura Segona Edició (Nikki Valens, 2016) o els que centralitzen el control del joc en un dispositiu, com succeeix a Xcom: The Board Game (Eric M. Lang, 2015).  En una línia similar, l’any 2014 Matúš Kotry va publicar Alquimistas, un títol de 2 a 4 jugadors i una duració aproximada de 120 minuts on, de la mà de Devir, haurem de demostrar que som els alquimistes més valents i enginyosos de la ciutat ... costi el que costi.  

Arts arcanes i informació oculta 

Alquimistas és un joc competitiu de gestió de recursos on els jugadors han de combinar diferents i estrambòtics ingredients amb l’objectiu d’encertar les receptes de determinades pocions. Tot i tenir un to desenfadat i còmic el joc il·lustrat per David Cochard planteja un repte complex on la deducció i el risc formen part d’una experiència lúdica no apte per a tots els jugadors. 

La gràcia del joc (i el seu principal element de dificultat) es troba en com es gestiona la informació que el jugador pot obtenir, i quina queda oculta, gràcies a una app. Durant els experiments, l’alquimista utilitzarà un mòbil per ajuntar uns ingredients secrets i obtenir de manera automàtica el resultat final. Només ell coneix, en secret, els ingredients que vol combinar, mentre que el resultat final és públic. L’objectiu del joc serà doncs descobrir quina és la substància química pròpia de cada ingredient. 

news essen 2014 14 10 08 alchemists

Analògic i digital: un diàleg 

Alquimistas troba un equilibri perfecte entre una experiència social analògica exigent (gestió de treballadors i recursos) i l’ús de la tecnologia per a gestionar els aspectes més feixucs i allunyats del gaudi lúdic. Així, l’app permet ocultar informació i convertir-la en un joc, posant al seu servei les grans virtuts de la tecnologia digital com son el càlcul complex o la facilitat per aleatoritzar les dades en cada nova partida, entre altres possibilitats. Així, el joc de Kotry estableix un fructífer diàleg entre una dimensió lúdica física i corporal i una tecnologia digital que, lluny d’absorbir-la en un discurs homogeni, hi col·labora activament.