Pels que no són del gremi: CEDRO és una associació d’autors i editors estatal que es va fundar per compensar això que fem de fotocopiar-nos els llibres. És com l'SGAE, però del món del llibre i sense lladres.

Abans CEDRO cobrava un cànon digital: empreses de fotocopiadores, copisteries i tots aquells que feien negoci amb la propietat intel·lectual dels autors, havien de pagar-los diners pel greuge. Per això tenia fons i podia ajudar bé els autors. És més: molts escriptors, traductors i periodistes cobraven millor de CEDRO que dels seus editors. 

Però al 2011 el govern de Rajoy va voler sufragar aquest cànon digital amb els pressupostos generals de l’estat i el Tribunal Europeu va tumbar-ho. Des d’aleshores la cosa ha quedat per resoldre. No se sap qui ha de pagar per aquesta competència deslleial al llibre. Però se sap que l’associació d’autors i editors ha passat de recaptar quaranta milions l’any a rebre'n un de sol. 

L’associació d’autors i editors ha passat de recaptar quaranta milions l’any a rebre'n un de sol

Explico això perquè aquesta setmana m’ha arribat una noticia de CEDRO on s'hi diu que aquest 2017 ha repartit 34 ajudes de subsistència per a autors en tot l’estat espanyol. A mi em sembla que per repartir 34 ajudes en tot l'estat més val plantar-se, explicar al món la teva misèria, i obrir un debat general.

¿Qui protegeix els autors quan la seva feina circula de franc, si l'associació que ha de defensar-los està a la ruïna? ¿Què passa amb aquest cànon digital encallat entre el Govern espanyol i la normativa europea? I sobretot: ¿perquè cada govern espanyol pensa l'estratègia de propietat intel·lectual a curt termini, per estalviar-se pressions populars, important-los tan poc perjudicar els autor, sotmesos com estan a robatoris de tot tipus?

Anna Punsoda
Sector Editorial Qui paga els clàssics grecollatins? Anna Punsoda Ricart
PlanetaED
Sector editorial Ediciones B i les elits del país Bernat Ruiz Domènech