Un total de 12 obres de l'artista castellà Antonio López habiten des del 26 d'Abril al Palau de la Música. La mostra, comissariada per Violant Porcel i Víctor Garcia de Gomar, director artístic adjunt del Palau, forma part dels cicles expositius que la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana organitza per crear un diàleg entre l'arquitectura modernista del Palau i les arts plàstiques, enguany l'obra d'Antonio López, qui no realitzava una exposició individual a Barcelona des de l'any 1983.

Sin título 1

Escultura del cap de la Carmen adormida - Nit dona/Daniel Loewe

El cap de la Carmen adormida - Nit dona la benvinguda al Palau. Aquesta obra escultòrica, similar a les que l'artista té a l'estació madrilenya d'Atocha, però de format més reduït, es pot veure des de l'exterior del recinte. És la presentació una dos dels temes més recurrents en l'obra d'Antonio López i que serveixen com a constants en l'exposició: el cos humà i el pas del temps, i per a la que va utilitzar la seva pròpia neta com a model. La resta d'obres s'exposen dins de l'edifici, al foyer del Palau. En entrar el visitant topa amb dues escultures més: Home i Dona, aquesta última és el darrer treball de l'artista i s'exhibeix al públic per primer cop. Són dos nus que representen els ideals estètics perfectes per a l'artista. En el cas de l'home, es tracta d'una mena de collage que l'artista va crear al llarg dels anys per crear la perfecció a partir de les parts del cos de 10 homes diferents. Per a la figura femenina, en canvi, el procés va requerir només utilitzar 3 models. El resultat són les escultures de bronze a mida natural que transmeten una bellesa propera a la dels ideals clàssics, en comunió amb la contemplació de la natura del cos humà. Les dues peces estan basades en les escultures amb el mateix nom que formen part de l'exposició permanent al Museo Reina Sofía.

DanielLoewe 9553

El foyer del Palau acull gran part de l'exposició dedicada a Antonio López/ Daniel Lewe

A la mateixa sala s'ha habilitat una estructura per exhibir la resta de peces: quatre dibuixos, quatre olis i un relleu. La natura morta és un dels gèneres que emmarca la mostra, reflex de la quotidianitat de l'artista i que l'apropen a la pintura espanyola del segle XVIII. El detall s'imposa com a constant del treball d'Antonio López, un procés lent, minuciós i acurat. En el que el tractament de la llum i el reflex és comparables també, segons el comissari Victor Garcia de Pomar, a la pintura barroca holandesa. Les magranes i els codonys immortalitzats en oli conviuen sobre la tela amb les acotacions i anotacions que l'artista va realitzar durant el procés de treball demostra que en la majoria dels casos la seva obra està en evolució. L'artista realitza modificacions sobre els treballs intentant millorar els detalls. Un exemple d'això és el cas de l'obra La fresquera, un relleu que l'artista va modificar en entregar-la a l'exposició. El seu procés creatiu fa que les obres restin inacabades, i que podran ser modificades fins a la mort de l'autor. En un dels costats de l'habitacle entren en diàleg la pintura en oli i la manera de treballar de l'artista. La cena és un retrat familiar amb la dona i la filla d'Antonio López. S'hi exhibeix l'oli com a objecte final, tot i restar inacabat, amb l'estudi previ en dibuix a mida natural. L'estudi es mostra com un collage amb tots els objectes, persones, detalls i expressions presents en el quadre. Al costat hi penja l'oli que l'artista te al menjador de casa seva. Així i tot, s'hi poden apreciar elements que l'artista utilitza per treballar com fotografies que utilitza per a comprovar les composicions pictòriques abans d'aplicar-hi l'oli. El resultat exhibit és proper a la pintura de Velàzquez, mostra una clara al·lusió a Las Meninas, aquest cop traslladades a un ambient familiar i quotidià. El pas del temps queda reflectit en dues obres components de la sèrie Rosas de Ávila. Antonio López presenta l'alzheimer que pateix la seva dona a través de la degradació d'un ram de roses fins que queda sec. La bellesa de les roses acompanya a través de l'oli l'envelliment de la ment humana, fins a quedar seca però conservada per sempre.

 

L'exposició es pot visitar al Palau de la Música fins al 24 de juny. La part exhibida dins de l'edifici es pot visitar amb l'entrada per al concert o per a la visita guiada. Igualment, s'hi pot accedir tots els dimecres de 16.30 a 19 h amb una entrada que es pot adquirir a Taquilles del Palau o per internet

​Les mostres artístiques del Palau han presentat al llarg de sis anys, el treball de creadors coneguts nacional i internacionalment. Alguns dels noms que hi han exposat són Bill Viola, Louise Bourgeois, Joan Miró, Antoni Tàpies, Eulàlia Valldosera, Perejaume, Jaume Plensa, Kiki Smith i Santi Moix. Per a la temporada vinent el Palau està organitzant una proposta amb Miquel Barceló. El projecte seria similar al que l'artista va realitzar a la Biblioteca nacional de França l'any 2016. Es volen cobrir d'argila els vitralls dels tres pisos de la sala gran del Palau per transformar-lo en un altre espai similar a una cova. L'obra, de caràcter efímer, hi romandrà durant dos mesos i mig. Per posar fi a l'exhibició, s'estan programant dos concerts performatius amb el mateix artista i l'Orfeó Català el 8 i el 9 d'abril de 2019.